http://www.madteam.net/fotografia/ Fotografias de Montaña en MaDtEaM.NET webmaster@madteam.net webmaster@madteam.net Fotografias de Montaña (c)MadTeam.net 1997 - 2026 es-es http://blogs.law.harvard.edu/tech/rss Mon, 10 May 2021 03:11:15 GMT
I un parell de petits vídeos a la cadena somital del Bastiments:

https://www.facebook.com/100000133185129/videos/pcb.4570070576340670/4570069356340792

https://www.facebook.com/100000133185129/videos/pcb.4570070576340670/4570070306340697

]]> Sat, 8 May 2021 11:16:32 GMT
Miercoles 5 de Mayo]]> Sat, 10 Apr 2021 09:25:17 GMT Thu, 25 Mar 2021 04:59:59 GMT Sun, 14 Mar 2021 01:52:25 GMT Sun, 6 Dec 2020 03:44:32 GMT Fri, 20 Nov 2020 03:50:21 GMT Sat, 7 Nov 2020 09:48:51 GMT
I us deixo un vídeo penjat al meu FB:

https://www.facebook.com/100000133185129/videos/pcb.4035819459765787/4035874483093618/



]]> Sat, 10 Oct 2020 02:07:24 GMT Fri, 9 Oct 2020 03:46:10 GMT Thu, 24 Sep 2020 03:41:49 GMT Sat, 19 Sep 2020 09:24:30 GMT Tue, 1 Sep 2020 04:01:27 GMT Mon, 31 Aug 2020 04:23:41 GMT Wed, 12 Aug 2020 03:53:01 GMT Wed, 29 Jul 2020 03:25:21 GMT Sat, 18 Jul 2020 02:46:25 GMT Wed, 8 Jul 2020 04:43:36 GMT Sun, 10 May 2020 10:31:27 GMT
Parece mentira como en estos días la Naturaleza ha recuperado parte de su territorio, todas los riachuelos que siempre había visto secos ajan a rebosar de agua. Precioso!]]> Mon, 14 Jan 2019 12:59:31 GMT Mon, 7 Jan 2019 04:06:48 GMT
En fin, veo que muchas fotos de la galer�a han quedado datadas en 1970... Yo por entonces cumpl� 7 a�itos y no me dedicaba a�n a esta tareas...

Y os enlazo alg�nos peque�os v�deos:

uno subiendo:
https://www.facebook.com/gerardo.labat/videos/pcb.2480192518661830/2480191668661915/?type=3&theater

uno en la cima:
https://www.facebook.com/gerardo.labat/videos/pcb.2480192518661830/2480192045328544/?type=3&theater

y un v�deo de Juan Carlos bajando:
https://www.facebook.com/gerardo.labat/videos/2475795315768217/

]]> Thu, 3 Jan 2019 04:53:50 GMT Va, anem al gra. Doncs això, us penjo 18 imatges de les meves 18 sortides d'alta muntanya d'aquest 2018, una per sortida (si us interessa, trobareu les galeries completes a aquesta web i al meu blog). Són sortides senzilles, de poc "pedigre" alpinístic, però són les "meves" activitats i us convido a fer una ullada si us bé de gust. Salut, força i muntanya, companys, i un bon 2019 !]]> Thu, 27 Dec 2018 04:54:33 GMT
Ah, i un parell de petits vídeos:

https://www.facebook.com/gerardo.labat/videos/pcb.2458408937506855/2458405424173873/?type=3&theater

https://www.facebook.com/gerardo.labat/videos/pcb.2458408937506855/2458405977507151/?type=3&theater

]]> Tue, 11 Dec 2018 04:29:47 GMT
Us enllaço un vídeo tret al cim:

https://www.facebook.com/gerardo.labat/videos/2432584443422638/

]]> Mon, 12 Nov 2018 04:31:45 GMT
Y os enlazo un vídeo junto a la cima:
https://www.facebook.com/gerardo.labat/videos/2387002991314117/

]]> Fri, 26 Oct 2018 04:33:53 GMT
I us deixo un vídeo de quan estàvem gairebé a dalt:

https://www.facebook.com/gerardo.labat/videos/2365595870121496/

]]> Mon, 8 Oct 2018 02:35:54 GMT Tue, 25 Sep 2018 03:40:41 GMT Tue, 25 Sep 2018 02:55:16 GMT Fantástico dia. Clima perfecto y buena compañía]]> Tue, 18 Sep 2018 03:26:02 GMT Tue, 21 Aug 2018 03:14:47 GMT
Os añado un enlace a mi FB con un vídeo sacado en la cima:

https://www.facebook.com/gerardo.labat/videos/2264034253610992/

]]> Sun, 19 Aug 2018 04:45:16 GMT Sat, 18 Aug 2018 10:52:30 GMT Tue, 31 Jul 2018 03:12:10 GMT
Os dejo también el enlace con un vídeo colgado en mi FB:

https://www.facebook.com/gerardo.labat/videos/2233398690007882/

]]> Sat, 21 Jul 2018 04:07:04 GMT
Gósol (1414 m). Des d’a prop de la rotonda de l’entrada al poble seguim el GR 107 en direcció sud-est fins el Coll del Cap de La Creu; pal indicador cap al Refugi Lluís Estassen pel PRC 127. El seguim uns metres i abans de fer un gir pugem, per la dreta, el talús herbat de la carretera B-400 entre Gósol i Saldes. En direcció a aquest darrer veurem un dipòsit (sal?) i una senyal de tràfic de “prohibit avançar�. Per darrera d’aquesta intuïm un sender amb restes de pintura grisa, que ha tapat una anterior que correspon, segons el mapa Alpina Serra del Cadí 2015, a un tram antic del PRC 127. Seguim el caminoi desdibuixat en algun punt en sentit nord-est fins una pista que ve per la nostre dreta, que prové de la mateixa B-400 i acaba a La Gravera.
Rasa de Prat del Reu (1535 m). El senderó de la rasa no és evident. Reculem des de La Gravera (no hem d’arribar-hi) i atravessem un prat fins situar-nos al marge esquerra de la mateixa (la nostre dreta). Comencem l’ascens dins del bosc de l’Obaga de Prat del Reu seguint les rastres d’un viarany en sentit sud-est que es perd en poc metres. Sense camí evident reprenem l’orientació nord-est continuant l’ascensió buscant els millors llocs per anar avançant dins de la pineda. Sabent que el fons de la rasa es troba a la nostre esquerre i que el caminoi que busquem és paral·lel, anem, sense perdre alçada, cap a ell. Per fi trobem un sender fresat amb fites que coincideix amb el de l’Alpina. A partir d’ara no hi ha pèrdua: fites i més amunt pintura blava.
Cruïlla (2025 m). L’ascensió es va intensificant a mesura que anem avançant. A una petita tartera als peus de la vessant sud del Fals Pollegó trobem una cruïlla de senderons no gaire evident (pintura blava): en sentit nord (esquerre) podem arribar a la Tartera de Gósol per Les Llosanques (ICGC); i cap el sud (dreta) a Prat del Reu. Segons altes referències podem continuar rectes cap a l’est pel marge inferior de la tartera. Optem per anar al sud. El descens és moderat però com que no volem perdre gaire alçada deixem la pintura, reprenem la orientació est i per terreny, en ocasions, poc còmode (s’entravessa alguna tartera de pedra petita) retrobem les fites que deuen venir de Prat del Reu o de la cruïlla. Ens aturem a un punt elevat des d’on tenim una bona perspectiva de la Feixa Alta i del Balcó de la Joaquima.

Punt elevat (2085 m). Després d’un merescut descans fem un breu però marcat descens per la base de la espectacular paret sud del Pollegó Inferior fins el Clot de Prat del Reu; anem seguint el viarany i enfilem la Feixa Alta per sender fresat amb fites fins a un petit coll a la cresta que prové del Balcó de la Joaquima. Si ens fixem veurem per l’esquerre la Gran Diagonal que dóna accés al cim per una via més atrevida.
Collet (2110 m). Si be fins ara hem gaudit de les vistes al sud del massís, a partir d’ara ho farem de les del nord: la carena que baixa del Pollegó Superior i del Calderer. A l’oest s’alça imponent, el Pollegó Inferior. Des d’aquí al cim ens separen uns 300 m de pronunciada pendent. És qüestió de paciència. Seguim les marques verdes per la part més superior de les Costes d’en Dou ajudant-nos amb les mans en el tram inicial; passem un terreny herbat fins situar-nos a sota del darrer tram de l’ascensió; un altre cop per rocam amb llocs de grimpada, superem un petit tram on una cadena ens ajuda a progressar; després la pendent es suavitza i en poca estona arribem al cim.
Pollegó Inferior (2445 m). Cim solitari i poc freqüentat en comparació al populós Pollegó Superior. De fet només m’he creuat amb 4 persones i quant arribo a d’alt estic completament sol. El cimal té forma d’ L, de llevant a ponent, poden anar d’un extrem a l’altre sense dificultat; el punt més alt es situa a l’est. Encara més a l’oest el Fals Pollegó. La panoràmica sobre l’Enforcadura i de tota la cadena del Pollegó Superior és admirable. No hem de tenir pressa. El descens es fa pel mateix lloc sempre seguint les gastades marques verdes.
Collet (2110 m). Un cop al collet seguim un corriol que ens deixa a sota del Balcó de la Joaquima. Evitem la seva ascensió i continuem davallant en sentit nord. Trobem alguna fita escadussera; de sobte el rastre queda tallat en un ressalt rocós difícil de superar. Reculem i per no tornar a ascendir (les forces van una mica justes) fem una marrada intuïtiva per les Costes d’en Dou fins enllaçar amb el PRC-123 que baixa per la tartera de Saldes (1950 m).
Tartera de Saldes (1950 m). Seguim el descens per senderó fresat. Uns metres més a baix del trencall cap al Balcó de la Joaquima deixem el PR que es dirigeix al Refugi Lluís Estasen, i seguim en direcció est per terreny pedregós i decompost (fites) fins un torrent on veurem pintura blava. Només cal seguir-la sempre en descens cap l’est fins trobar les indicacions del PRC-127 que circumval·la el massís (1625 m).
PRC-127 (1625 m). A partir d’aquí resten 7 km fins a Gósol per la pineda de la cara sud i oest del Pedraforca; espectacular visió de la paret del Balcó de la Joaquima i del Clot de Prat del Reu amb el Pollegó Inferior i la Gran Diagonal al seu damunt. A l’alçada de les cases de Sorribes creuem la B-400 i seguint la pintura groga i blanca arribem a Gósol (1441 m).
Distància: 14’80 Km; Temps Total: 8:45 h; Desnivell: +1254 m, -1245 m.

]]> Mon, 16 Jul 2018 03:02:02 GMT Mon, 2 Jul 2018 04:32:13 GMT Las fotos salen duplicadas, a ver si el administrador de la web lo puede arreglar.


]]> Sun, 17 Jun 2018 08:19:03 GMT Sun, 17 Jun 2018 04:50:18 GMT
I us enllaço un petit vídeo al costat de l'Ull de Bacivers, el vèrtex on pivota tota la ruta:

https://www.facebook.com/gerardo.labat/videos/2158705477477204/

]]> Sun, 3 Jun 2018 10:07:53 GMT
Us enllaço també un vídeo on s'aprecia molt bé la méteo del matí:

https://www.facebook.com/gerardo.labat/videos/2130577190290033/
]]> Sun, 27 May 2018 10:34:02 GMT
Seguim el conegut camí de Sadernes (298 m) a Sant Aniol. Abandonem la pista pel Pont de Valentí (312 m), situant-nos al marge dret de la Riera de Sant Aniol. Seguim en direcció nord, el sender fresat i marcat amb pintura verda-carbassa i groga. Obviem la desviació a Talaixà i creuem el camí forestal que es dirigeix a la Quera. Abans de les restes del Molí de Riu, el camí connecta amb la pista que es dirigeix a la Muntada. Quant aquesta s’acosta a la Riera de Sant Aniol la pintura ens fa travessar-la.
Uns metres més amunt ens desviem per la dreta per un camí que dona accés a un ample prat després de passar una tanca, abandonant definitivament el sender de Sant Aniol. Per la banda esquerre el camí continua cap l’est. Quan fa una corba a la dreta seguim recta trobant un antic sender arranjat i poc trepitjat (374 m) que transcorre per la base sud del Martanyà per damunt del Torrent del Tumany (pintura carbassa i fites). Després d'un breu tram d'ascens passades les parets de les Marrades, el camí es va tornant més ample i planer. Ens aturem un moment per contemplar el Roure de Ca n'Agustí a tocar de la masia del mateix nom. Des de les feixes de la casa (587 m) tenim una àmplia panoràmica de la cara sud del Martanyà i de les estivacions occidentals del Bassegoda (Serra de Riu).
Anem a buscar la entrada de la masia i continuem per un corriol fins un altre construcció. Ara girem a l'esquerre per anar a buscar un torrent sec; el deixarem a la nostre dreta trobant un senderó que comença a pujar sense cap senyal en direcció nord-est. Cada cop es torna més evident i alguna fita ens ajuda a seguir-lo. Al collet del Vinardell (691 m) s'enllaça amb el sender que prové del pont de Sant Valentí per Sant Feliu del Riu (pintura verda-carbassa i groga). Ja no el deixarem fins el cim. Marcada ascensió a l'Ermita de la Mare de Déu de les Agulles (870 m); vistes sobre La Plana i la Vall de Riu.
Després de fer una mossegada es reprèn la marxa sempre seguint la pintura. Ara el camí va planejant cap l'oest; trobarem un sender per la nostre dreta a llevant marcat en pintura groga i rastres de blava. A l'Alpina no hi consta cap camí però dedueixo que condueix al coll de Riu. Continuem planejant seguint la pintura verda-carbassa fins al Collet de Santa María. En aquest punt un pal indicador ens indica el que ens resta fins al cim. Fem un gir de 90 º cap el nord i de seguida comencem a pujar per terreny rocós que no es deixarà quasi bé fins el cim. Abans arribarem al marge del Caire de Comadells (1018 m) on s'obra una àmplia panoràmica de 180º cap al nord: des dels propers Martanyà, el Ferran, Talaixà, Puig de Sant Marc, Comanegra i serralades del Ripollès fins el llunyà Pirineu oriental cobert encara del mantell nival. Sense deixar el pedregam, la pintura i les fites ens faran anant guanyant alçada en sentit nord-est.
Després de superar un ressalt rocós entrem en una pineda clarissera perdent inclinació fins tornar a quedar sobre la Vall de Riu. Abans de començar a rodejar la piràmide cimera per la cara sud-est seguim unes fites que per la nostre esquerre ascendeixen pel rocam a l'oblidat cim secundari del Bassegoda (1363 m) i que està separat del principal per una clivella infranquejable, almenys per a mi. Es retorna pel mateix camí o de forma lliure pel millor lloc que trobem. Un altre cop a la base del castell rocós seguim fites i pintura que va rodejant el Bassegoda pel sud-est fins trobar-nos el sender que prové del Pla de la Bateria. Una darrera grimpada (pintura verda) amb ajuda d'unes grapes metàl·liques i cadenes ens deixa al cim del rei de l'Alta Garrotxa (1375 m). Des de la seva posició tindrem una visió quasi total d’aquesta terra abrupta plena de serralades, cingleres i de petites i profundes valls

Descens amb cura pels passos equipats. Un cop al sender el seguim en direcció sud-oest (dreta) pel mateix lloc per on hem vingut. Un cop a la tartera deixem la pintura i per caminoi entre el pedregam agafem sentit sud. Aquesta te una forta pendent i és molt incòmode; poc a poc ens anem acostant al seu marge dret en el sentit de la marxa buscant terreny més sòlid.
Després d'un petit descens per rocam el senderó és fa més planer fins el Coll de Riu (993 m). Cruïlla de camins. Pal indicador. continuem en sentit sud obviant el descens a ca n'Agustí per pista. Per la nostre dreta ens desviarem per corriol fresat que ens deixa al Coll d' Espinabell (945 m). Continuem en la mateixa direcció per camí ample. Al nostre davant s'alcen les parets del Cingles de Freixenet o de Guitarriu.
En poca estona arribem al Coll d'Alp (998 m). Una opció és continuar cap la cinglera i superar-la pel Treu Gros tornant a Sadernes pel Coll de Faja i Sant Andreu de Guitarriu. Aquest cop decideixo retornar seguint el camí que passa per la banda septentrional de la cinglera. Ens orientem cap l’oest: una marca de pintura vermella al tronc d'un pi ens ajuda a localitzar el senderó. Més endavant trobarem alguna fita. Pendent suau dins del bosc. En una clariana veurem que la pintura es desvia cap a la dreta. Mirant el mapa arribaríem un altre cop al Coll d’ Espinabell; no hem de deixar mai l’orientació a ponent. El caminoi que es fa evident mentre avancem, està cobert per abundant fullaraca sense rastre de petja recent. Es passa pel costat de la Font del Còdol de petit doll. El trajecte de lleu descens, planer a estones està força emboscat. Poc a poc el descens és més evident. Obviem la desviació cap el Treu Petit (senyal de fusta) i després de passar per una fageda la pendent s'incrementa fins l'Ermita de Sant Feliu de Riu (543 m).
A partir d'aquí seguirem la pintura groga i verda-carbassa que ens deixarà de nou a l'alçada del Pont de Valentí (342 m). Només cal seguir fins Sadernes (298 m).
Distància: 20'34 Km; Temps Total, 8:32 h; Desnivell +, 1325 m; Desnivell -, 1259 m

]]> Fri, 4 May 2018 03:42:26 GMT
https://www.facebook.com/gerardo.labat/videos/pcb.2099703376710748/2099706223377130/?type=3&theater

https://www.facebook.com/gerardo.labat/videos/pcb.2099703376710748/2099706556710430/?type=3&theater

]]> Sun, 22 Apr 2018 02:08:35 GMT
I us enllaço un parell de vídeos penjats al meu FB:

https://www.facebook.com/gerardo.labat/videos/pcb.2085148798166206/2085145614833191/?type=3&theater

https://www.facebook.com/gerardo.labat/videos/pcb.2085148798166206/2085147591499660/?type=3&theater]]> Sat, 24 Mar 2018 04:16:26 GMT Mon, 12 Feb 2018 04:26:06 GMT Sun, 11 Feb 2018 06:03:28 GMT Distància amb altures: 13,37 Km
Temps total: 5:12 h
Desnivell +: 1225 m]]> Tue, 6 Feb 2018 10:59:34 GMT Tue, 23 Jan 2018 09:44:19 GMT Cruïlla de camins amb indicacions: al nord-est, a Pardines o la Portella d’Ogassa; al sud-oest podríem anar a Ribes pel PRC 190, que connecta aquesta població amb Camprodon (est) resseguint el vèrtex de la Serra Cavallera. Es continua en direcció sud-est seguint la pintura del PR. Uns metres més amunt de la collada ens decantem per un corriol que per l’esquerra puja de forma directa evitant les llaçades de la pista. Abans de l’últim revolt veurem un altre construcció militar que deuria pertànyer al mateix grup que les anteriors.
Ara la pendent es suavitza fins el Collet d’Ardena i els Plans de Conivella (1428 m). Nova divisió de camins. Panell informatiu de la flora i fauna de la zona i pal orientador. Al sud cap a Bruguera o Coll de Jou. Des d’aquí s’intueix el viarany que hem de seguir resseguint la Serra de la Conivella. Després del Pla de les Eugues superem una pala de forta pendent per la banda dreta d’un filat. Superada aquesta cota veurem la següent, molt menys pronunciada, des del Pla de la Guilla. Ara el terreny és més rocós però de fàcil de fer. Un cop superada ja veurem la creu del Taga i el punt geodèsic (2038 m). Aquest modest cim i la Serra Cavallera esta disposat de forma paral·lela al eix pirenaic just en front de la zona Núria-Puigmal proporcionant una bella panoràmica en 360º.
Es retorna pel mateix camí. Com que el dia és esplèndid, al Pla de la Conivella (1449 m) ens desviem per la dreta cap a la Font del Bisbe en sentit nord-est. L’atmosfera hivernal i la poca neu que encara cobreix les parts més obagues, contribueix a la bellesa del paisatge. La idea es connectar amb el sender que procedeix de la Portella d’Ogassa rodejant la vessant nord del Taga (1336 m). Si be sobre el mapa els camins són evidents, sobre el terreny no ho són tant. Al Prat de Jovell hem de seguir un corriol a l’oest però la desviació no és gens evident. Travessant els camps retrobem el desdibuixat senderó a prop de la Cabanya dels Fenals. Pintura groga. Cruïlla de camins: per la dreta (nord-est) aniríem a Pardines. Continuem cap el sud-oest. Una mica més a baix veurem Mas Conill: deixem la pista i travessant pastures seguim en línia recta. A partir d’ara només cal seguir la pista fins la Collada de Manter (1153 m) i baixar fins Ribes de Freser (929 m).
Distància amb altures: 13’65 Km
Temps Total: 5:41 h.
Desnivell +: 1136 m; Desnivell -: 1110 m; Desnivell Màxim 1124 m.
]]> Sat, 13 Jan 2018 03:40:50 GMT A dia d'avui, pel que comenten al fb de Condiciones de hielo, han caigut els resalts.]]> Sun, 21 Jan 2018 05:31:30 GMT Sun, 14 Jan 2018 04:26:36 GMT Sun, 31 Dec 2017 09:26:34 GMT Fri, 29 Dec 2017 04:20:30 GMT Fri, 22 Dec 2017 08:33:18 GMT Wed, 22 Nov 2017 04:24:33 GMT Wed, 8 Nov 2017 08:32:30 GMT Punt de sortida i arribada: pàrquing de la Molinassa (1810 m), a la pista que dona accés al Refugi de Vall Farrera. Seguim la pintura i fites del GR11 en direcció Andorra. El sender s’alça lateral al Pla de Boet (1881 m) amb una perspectiva del mateix. En poca estona entrem al petit i encisador Pla d’ Arcalís (2015 m) on les aigües del Riu de Baiau s’escampen de forma lenta i sinuosa entre prats i bosc de pi negre abans de caure amb força fins el Pla de Boet. A la nostre dreta el Pic de Gerri i la Serra del Clot de l’Olla. Al nostre davant el Pic de Lavans vigilant-nos en tot moment.
Més amunt el sender planeja per la Socalma (2151 m), als peus de la Coma d’Orri i Pic d’ Ascorbes. A partir d’aquí l’ascensió és progressiva. Vistes al nord del Port de Boet i Pica Roja. Rodegem les estivacions del Serrat de la Coma d’Orri arribant a les aigües immòbils que reflecteixen com un mirall el Pic d’ Ascorbes dels Estanys de mateix nom (2373 m). Els primers raigs del matí marquen la fosca silueta de la Serra i Pic de Lavans, la Roca Entravessada; entre aquests ja s’insinua l’extrem occidental del Medacorba. Just davant nostre es comença a obrir el Circ de Baiau.
Seguim el GR. Quan veiem per l’esquerre l’ Estanyet de Baiau, al fons de la Coma del mateix nom, hem de deixar el sender pirenaic (2442 m). Si mirem cap a munt veurem la tartera tirosa que separa el Pic de Lavans i el Medacorba. Sense camí evident es baixa a tocar d’aigües de l’ estanyet (2403 m) i comencem l’ascens pel marge esquerre de la costeruda tartera buscant els millors llocs per posar els peus i no retrocedir. No trobem caminoi ni fites. Després de superar els 345 m de desnivell arribem al Port de Medacorba (2748 m). És el tram més feixuc de l’excursió. A l’esquerre tenim el Pic de Lavans i a la dreta el Medacorba.
Juntament amb en Marc comencem l’ascensió cap el Lavans. Ara si que es veuen les fites descrites per altres muntanyencs. Les seguim primer per herbei i després per terreny rocós de forta pendent que obliga a ajudar-nos amb les mans. En un punt ens despistem i pugem de forma directa per una llastra pètria que sembla fàcil però amb un pas aeri al final després del qual s’arriba al punt culminant (2896 m). Vistes espectaculars miri on es miri. Veiem la cresta horitzontal i el punt cimer del Medacorba amb la seva agresta cara nord.
El descens entretingut el fem seguint, ara sí, les fites que com sempre busquen els millors passos. En uns 20 minuts tornem a estar al Port de Medacorba on ens esperen l’Àngels i la Marta. Des d’aquí la cara nord del cim és vertical i sembla que hi ha poques opcions per accerdir-hi. Però tal com expliquen les referències, si ens fixem bé veurem la canal d’ascens que queda una mica a l’esquerre del port i que es fa més evident a mesura que es va pujant. Hem de localitzar un gendarme rocós que quedarà a la nostre dreta. La rosta canal es va estretint progressivament essent necessàries les mans per superar els darrers metres. Un cop hi ets és menys difícil del que sembla des del port. La sortida és una bretxa a la cresta cimera (2900 m). Veiem per primer cop els Estanys i la Collada dels Estanys Forcats al límit amb Andorra. Al davant mateix el cim de la Roca Entravessada, més enllà el Pic de Coma Pedrosa i part del Circ i Estanys de Baiau.
Només hi ha que superar poc menys de 200 metres fins la punta més alta de la cresta sense perdre pràcticament alçada. Els primer tram el farem per la banda catalana per dessota de la punta més occidental, després ens alçarem per l’aèria i estètica cresta superant algun ressalt fins el cim del Medacorba (2915 m). Punt on coincideixen el Pallars Sobirà (Catalunya), l’ Ariège (França) i la Parròquia de la Massana (Andorra). El dia és net i clar i la visibilitat excel·lent en totes direccions. Es poden identificar la major part dels cims pallaresos limítrofes amb França i també els andorrans. Vall de Solcem, estanys de ...
El descens es fa seguint fites per terreny molt descompost tenim com a referència sempre visible la Collada dels Estanys Forcats (2743 m). Connexió amb la variant del GR11 que entra a Andorra pel Pla de l’Estany. Nosaltres el seguirem cap els Estanys i Circ de Baiau que es va obrint a mesura que anem perden alçada. Identifiquem el Refugi de Baiau que ens pot fer servir d’aixopluc en cas necessari. Podrem gaudir de les vistes de la Roca Entravessada, Pic i Portella de Baiau, Agulla de Baiau, Pics de Sanfonts i de Vallpeguera que tanquen aquest petit però atractiu circ.
Trobem el sender del GR11 que entra a Andorra per la Portella de Baiau. Sense arribar al Refugi metàl·lic fem una drecera reprenen el camí marcat més endavant. Des d’aquí es té una bona perspectiva dels dos pics assolits i la feixuga tartera que els hi dóna accés.
Sense pressa desfem el camí tornant a gaudir d’aquest entorn privilegiat i fixant-nos en detalls que al matí ens han passat desapercebuts.
Dades Twonav Anima: Temps total, 10:49 h; distància amb alçades, 15’95 Km ; desnivell +, 1336 m ; desnivell -, 1222 m
]]> Tue, 7 Nov 2017 11:48:14 GMT Sortim de Setcases (1262 m) i pel pont d’en Xicó passem a la banda dreta del riu Ter. Aviat veurem les indicacions del GR 11 que connecta amb Molló i per anar a França pel Coll de Pal (pintura groga). En un cartell plastificat llegim: Camí dels Bandolers (pintura verda). Deixem a la nostre dreta el GR seguint per la estreta i ombrívola vall formada pel Torrent de Vall – Llobre.
Seguim la pintura groga per camí ample fins trobar una palanca que ens fa creuar el torrent cap a la seva dreta. Més endavant anirem creuant les aigües en varies ocasions. Per sender fresat i nombroses marques continuem la lenta ascensió. Passem la Rodonella.
Després de creuar el torrent el sender fa una corba en ascens i a la dreta ja veurem un altre cartell plastificat que indica el punt on hem de deixar el sender paral·lel al torrent per seguir per la dreta el Camí dels Bandolers (1523 m). Pintura verda abundant i viarany evident. La pendent s‘intensifica per dins de la pineda. Després del prat de Camp d’en Malet el camí va planejant. Ja veiem el Costabona al nostre davant. Més endavant reprenem la pujada pel Solà de les Anelles fins la pista que connecta amb el GR11 si tornéssim a Setcases, i la Collada Fonda (1902 m).
Aprofitem per recuperar forces. Des d’aquí només resta l’ascens al Costabona de forma directa seguint les senyals del GR. Les abandonarem quan aquest es dirigeix al Coll de Pal i seguim cap el nord fixant-nos amb les fites i marques grogues fins al cim (2456 m).
Àmplies vistes sobre el Canigó, Roca Colom, Coma del Tec i tota la capçalera del Freser-Ter.
Descens al Coll de Pal (2318 m) sense pèrdua (fites i pintura groga). En sentit sud-est seguim el caminoi (fites) que en poca estona agafa sentit sud pel Serrat de la Balmeta fins el Refugi Forestal Jaume Farré. A la Collada de la Balmeta busquem fites i senyals carbasses (més endavant també grogues i blanques) del Camí de Carboners.
Quant arribem a la pista forestal que comunica Setcases amb Espinavell la seguirem per l’esquerre fins troba per la dreta un senderó que baixa en força per bosc de Pi Negre fins situar-nos a la dreta de la Ribera de Carboner. Les aigües es van engorjant amb diferents salts d’aigua. Passat un pont ens podrem desviar del camí per veure el Salt del Cossi d’en Batlló.
Reprenem la marxa fins la carretera que porta de Setcases a Vallter 2000. Només resta seguir-la fins la població (1262 m)

Temps total, 5:51 h; distància amb altures, 16’69 Km; Desnivell +, 1203; Desnivell -, 1173 m
]]> Tue, 31 Oct 2017 04:22:45 GMT Fri, 20 Oct 2017 10:03:36 GMT Sat, 14 Oct 2017 03:04:49 GMT
Doncs sí, tot i que sembli poc correcte i adequat, ahir divendres 13 l'Otto i jo vam empaitar i conquerir tota una senyora pel darrera, amb gran plaer per la nostra part, tot sigui dit... Des del pàrking de Vallter 2.000 ens enfilem a la Portella de Mentet, i baixem per la vessant rossellonesa una bona estona, amb unes quantes voltes de més incloses, fins encarar-nos amb la Coma de La Dona (la de les canals de la vessant nord del pic), per guanyar el seu llom nord (la solana de la vall, la vessant oposada a les canals) i ja des d'aquí carenar suaument fins al Pic de la Dona. Una activitat diferent, i a estones exigent, per arribar a aquesta senyora del Circ d'Ulldeter.]]> Mon, 2 Oct 2017 04:20:34 GMT
Divendres 29 marxem Mati, Juan Carlos i jo cap al Coll de Pendís (arribem a uns vint minuts en cotxe, per una pista bastant correcta que arrenca en Riu de Cerdanya), i des d'allà carenem molt i molt fins al cim del Comabona (2.550), per tornar després pel mateix lloc. Uns 18 kilòmetres totals, i uns 900 metres de desnivell positiu: no està pas malament... I un terreny nou per a mí, perquè mai havia pujat al Comabona des d'aquí. Preciós.]]> Sun, 24 Sep 2017 04:55:01 GMT
En fin, casi sin palabras salvo que el mundo es un pañuelo y que afrontamos la Lotería de Navidad con otro espíritu: parece mucho más fácil después de esto :-)))

PS: Circular altamente recomendable; cumplimos los tiempos que habíamos leído, colores de otoño fantásticos y creo que la nieve que encontramos ya se queda, a menos que el tiempo se revolucione como la situación que estamos viviendo por aquí debajo de Andorra ;-) ]]> Sat, 23 Sep 2017 02:21:50 GMT Fri, 22 Sep 2017 03:58:42 GMT
Ja, ho he tornat a fer... El pes de les inèrcies i de la mandra és molt poderós... I com que em queden hores lliures per gastar, feia un mes gairebé que no trepitjava Pirineu, i no tenia ni companyia (humana) ni plans establerts, hi he tornat, ahir dijous 21 de setembre amb l'Otto ... Bé, que no ho feia des del maig, "que no estamos tan mal....", jejeje... Són unes poquetes imatges, ho tinc tot això ja molt fotografiat...]]> Mon, 4 Sep 2017 03:45:53 GMT
Pues aquí va la cuarta galería aranesa de este verano, a propósito de la actividad que el jueves 24 de agosto hicimos Ana, Otto y yo desde el Pla de Beret (1.800), subiendo al Pic de Pedescals (2.416 m.), un pico herboso situado al noroeste del Pla de Beret, y ya volcado sobre la Vall de Bagergue y del Riu Unyola. Sólo unos 600 metros de desnivel ascendente, pero con un recorrido total de unos 11 kilómetros al hacer travesía sur-norte del pico antes de volver al párking. Una actividad algo improvisada pero muy bonita, y total y felizmente solitaria.]]> Sat, 2 Sep 2017 09:57:52 GMT
Ésta ha sido la siguiente actividad aranesa de este agosto, cuando el lunes 21 Otto y yo nos hemos hecho este recorrido, para mí nuevo (había hecho dos veces algo parecido pero pasando por el Mulleres, tela...). Arrancamos de la boca sur del túnel de Vielha (1.600), nos enfilamos por el GR al Port de Vielha (2.470) y al Tuc de Port de Vielha (2.605), y bajamos luego hacia la boca norte del túnel (1.400). Una atividad preciosa y suficientemente potente como para quedar satisfecho, y una exhibición de vistas pirenaicas.]]> Thu, 31 Aug 2017 09:52:57 GMT
Pues después del Mauberme del sábado 12, una actividad muy completa, el miércoles 16 me subí con Ana y Otto al Montcorbisson (2.176 m.) por su ruta normal norte desde la Bassa d'Oles (1.600 m.), una actividad intensa pero breve, una matinal a este pico que domina Vielha y toda la parte central de Mig Aran, y también con soberbias vistas hacia el eje del Pirineo. Repetí yo solo con Otto el lunes 28, este pasado lunes, el mismo día que hemos vuelto a casa y como despedida momentánea de este territorio tan hermoso. Son las fotos de la 27 al final. ]]> Tue, 29 Aug 2017 09:13:53 GMT
He estado dos semanas y pico de vacaciones en la Val d'Aran, y, pese a ir en plan tranquilo y familiar, no me he privado de algunas caminatas. La primera fue ésta, del sábado 12 de agosto, cuando nos encaramamos Otto y yo al Tuc de Mauberme (2.880 m.) por su ruta sur normal, desde la vall del riu Unyola, la cabaña dels Calhaus (donde dejamos el coche, a 1.850 m.) y por el estany de Montoliu. Ya lo hice por aquí una vez, en octubre del 2009, con Pep y Mel, y tenéis la galería en el blog. Un pico muy alto y aislado en el límite del Aran con Arieja, con panoramas espectaculares hacia el eje de la cordillera, al sur. ]]> Thu, 10 Aug 2017 06:15:58 GMT La idea era hacer la vuelta completa y subir a cima.

Después de un par de días pajareando por Torla, Broto... esperando que la meteo mejorase, el primer día de travesía nos salió muy corto. Desde Bujaruelo hasta la Cabaña-refugio de Cerbillonar, remontando el Valle de Ara.

El segundo día, salimos muy pronto ya que tenemos que llegar hasta Baysellance y las previsiones son muy malas a partir de mediodía .... El día empieza frío y ya se intuye que se va a poner feo mucho antes. Una vez pasado el colado de los Mulos, ya vemos que la niebla nos va a envolver pronto, nos dio solo unos minutos para poder contemplar la impresionante cara norte del Vignemale. A partir de ahí ya niebla y medio llovizna hasta Baysellance. Llegamos justo para mediodía. Por la tarde el tiempo se pone peor.... y al final se pone... a NEVAR!!!

Tercer día, nos levantamos nevando, esta todo cubierto y hay unos dos tres centímetros de nieve ya a la altura del refugio. El guarda nos dice que todo el día estará así, por lo que decidimos que haremos ya del tirón hasta Bujaruelo, sale un buen tute. El tiempo nos da una tregua para observar la Barrage d'ossue, precioso, y el valle desde la cabaña de Lourdes hasta Bernatuero... uno de los paisajes más bonitos que he visto en Pirineos. Pero es solo un espejismo y pronto se pone a llover, lluvia y niebla que nos impide ver el lago de Bernatuero y que nos acompaña hasta más de media bajada a Bujaruelo.

A pesar de esta meteo, ha sido una experiencia enorme y la zona es PRECIOSA, ESPECTACULAR!]]> Fri, 4 Aug 2017 10:58:09 GMT
2 Ago.- Salimos desde Besurta, collado de Salenques, collado de Angliós y hasta el refugio de Cap de Llauset, donde montamos la tienda en un vivac. No se quien pone los tiempos de los carteles, pero vamos, vale que ibamos con la casa a cuestas... pero... para doblarlos!?!?!?! ... y aun y así, les sacamos como 3 horas a otro grupo que hacia el mismo recorrido.... nuse ... ni tan solo las distancias iban cuadrando con lo que me marcaba el GPS.

3 Ago.- Nos toca volver por el otro lado. Collado de Vallibierna, hacia puente de Coronas y ahí un descanso y a bajar por la pista hasta Senarta.
]]> Tue, 15 Aug 2017 05:31:06 GMT Sun, 6 Aug 2017 04:52:18 GMT Distància, 15'34 Km; temps total, 6:45 h; desnivell + 1272 m.]]> Wed, 2 Aug 2017 07:45:06 GMT Tue, 25 Jul 2017 08:16:27 GMT Tue, 25 Jul 2017 07:13:30 GMT Fri, 14 Jul 2017 04:10:58 GMT Wed, 21 Jun 2017 03:41:49 GMT Sat, 27 May 2017 05:30:03 GMT El acceso a pescadores esta ya abierto y transitable, solo un rocón gigante que deja un paso un pelin estrecho, pero con la furgo pasamos relativamente bien.
La nieve empieza sobre los 2600m. Como no ibamos muy pronto, estaba ya un pelin pastita. El Estasen, con nieve hasta arriba, con una traza que parecia una autopista jijiji. Descartamos el Petit Black porque nos cruzamos con unos que lo acababan de subir y nos dijeron que la nieve de la salida estaba muy suelta y delicada.
Llegabamos a cumbre un pelin tarde, sobre las dos, con lo que estavamos solo nosotros en la cima y otra cordada que habia subido con nosotros. Todo un lujazo.
Luego bajada por el collado de coronas... delicadillo como siempre brfff y para abajo.]]> Thu, 20 Apr 2017 05:20:38 GMT
Bien, un fallo informático ha evaporado esta galeria de mediados de abril, y la repongo. El sábado 15 de abril nos subimos Ana, Bitxe y yo hasta el refugio Ventosa i Calvell desde la presa de Cavallers, y el domingo 16 no enfilamos hasta la Punta Alta (3.014 m.) por su ruta normal nordeste, con mucha nieve, y bajamos por el sur, por el barranco de Coma Les Bienes, cerrando el círculo en Cavallers. Una preciosidad y una delicia.]]> Mon, 29 May 2017 04:03:16 GMT Mon, 1 May 2017 12:04:52 GMT Tue, 11 Apr 2017 12:56:54 GMT Des de Santa Cecilia seguirem el GR 172 en direccio oest cap Can Maçana. Vistes dels Frares Encantats, la Roca Foradada i les Agulles.
Al Collet del Guirló, deixarem el GR i seguirem el PR C-78 en direcció sud resseguint el Serrat de la Portella. Entrem a l'interior del massís per la Portella. Continuem seguint el PR; en poca estona arribem al Refugi Vicenç Barbé a sota de la Roca de la Partió. Al Torrent del Lloro veurem una gran fita de codols que indica el lloc per on abandonarem per la dreta el PR (fites i pintura blava i vermella sobre blanc). Anirem perdent alçada, primer suaument i després amb més decisió pel marge esquerre del torrent. El sender torna a planejar orientant-se cap a llevant per les estivacions de la Miranda del Pas del Príncep.
Cruïlla de senders: el corriol de l esquerre s enfila pel Torrent de les Grutes en direcció nord-est fins contactar de nou amb el PR. Nosaltres continuarem pel de l'esquerre en direcció al Bruc. Passarem per la gran Cova de l Arcada i més endavant a tocar de la Cova del Cabrit. Aquí­ comença el Cami del Cabrit.
El sender va rodejant el marge meridional del Serrat del Faraó guanyant alçada fins el Coll de Mosset. Val la pena fer una aturada per poder contemplar al nord les agulles del Serrat del Faraó dominada per la Roca del Mig el Montgrós i Els Plecs del Llibre i mes a l est la gran Roca de l Ajaguda.
Entrem al llit arenós d'una torrentera. Aviat veurem una indicació cap a la Canal del Migdia i Cami del Francesos. Deixem un sender amb marques grogues que surt per l'esquerre dirigint-se cap a la Canal Roja.
Uns metres mes amunt unes fites localitzen el punt on abandonarem la Canal del Migdia per la nostre dreta. Ens anem enlairant progressivament cap el sud fins el Cami del Francesos (PR C-78) on reprenem la orientació nord-est cap el camell de Sant Jeroni. A mesura que guanyem alçada gaudirem de les vistes sobre el Montgros, Els Plecs del Llibre, Coll del Migdia, els Ecos, Miranda de Sant Jeroni, el Camell i l Alabarda Castellana.
A la cota 980 m ens desviarem per la nostre dreta per un corriol al principi desdibuixat que baixa al Torrent dels Bugaders i despres s'enfila a la carena del Serrat de la Sajolida. Fites i pintura vermella. Baixem al Clot de la Sajolida, passem el bassal del mateix nom, fem una petita remuntada i descendim fins el fons del clot deixant cap el sud la Canal de l Ermita Mort. Ara continuem pel mateix viarany remuntant la vessant oest de la Serra de l Alzina de les Paparres fins enllaçar amb el Cami Nou de Sant Jeroni.
Vistes sobre el Sector de Sant Jeroni, Cavall Bernat i Roca de Sant Salvador o Elefant. Anirem cap el Pla de les Taràntules. Passades la Gorra Frígia i la Santa Magdalena (les Tisores) farem un giravolt per la dreta (sud) pujant les Escales de Jacob entre la Magdalena Inferior i la Gorra Marinera. Un totem indicador ens indica el sentit cap les restes de l ermita de Santa Magdalena i la seva miranda des d on podrem gaudir d'una panoràmica del sector meridional del massí­s i part del recorregut que hem fet fins ara.
Reculem seguint el mateix camí­ fins al pal indicador. Abans, des de les restes de Santa Magdalena, podrem gaudir d'una visió a vol d ocell del Monestir de Montserrat. Des del petit coll baixem per escales i passamans en direccio a Sant Onofre sense arribar-hi. Prenem el sendero de l’esquerre que acaba al Camí­ de Sant Joan. El seguim en direcció al Pla de Les Taràntules; a uns 980 m el deixarem per l'esquerre per viarany no marcat en direcció nord-est. Aviat trobem fites. Després d'un curt ascens veiem les restes de Sant Jaume. Sense arribar-hi continuem en la mateix direccio, ara en baixada, fins tornar a connectar amb el Cami Nou de Sant Jeroni; el creuem i continuem baixant dins de l alzinar fins retrobar les marques del PR C-19. En sentit nord-oest la pintura groga i blanca passa per Santa Anna fins enllaçar amb els GR 172 i 4.
A partir d aquí­ no hi ha perdua si fem cas de les indicacions cap a Santa Cecília i Can Maçana. Estem a l extrem oriental del massís en el sector de Sant Salvador i Sant Benet. Podrem contemplar la Roca de l Elefant, la Momia i Momieta i mes a l est la Ermita de la Santa Creu. Un cop al Pla de la Trinitat anirem agafant sentit oest tornant a situar-nos a la banda septentrional del massís. Es el Camí­ de l Arrel. Deixem enrere la sortida de la Canal del Pou del Gat, l'acces de la Canal Plana i Els Flautats. Passem a tocar de l imponent Cavall Bernat i la seva canal, de la vertical Paret dels Diables i Sant Jeroni. Finalment retornem al punt d inici: Santa Cecí­lia.
21 Km; D + 1389 m; D- 1411; 9:05 h]]> Mon, 10 Apr 2017 11:31:12 GMT Al final ens vam decantar per Margalef perque potser hi ha més ventall de vies, jo, a mes, personalment feia molt de temps que anava donant la tabarra que volia baixar a Margalef, aixi que genial.
En resum, ha estat un cap de setmana genial!! amb una companyia fantastica, una roca espectacular i un entorn de cine.
mmm... QUAN REPETIM??????
He fet un pupurri entre les meves fotos, les de l'Ampa i les del Raul]]> Sun, 2 Apr 2017 08:26:49 GMT Sun, 26 Mar 2017 10:59:47 GMT Es duro salir solo, pero de tanto en tanto está bien, incluso necesario, sales a la hora que quieres, vas a tu bola, ....dejas que todos tus pensamientos exploten en tu cabeza, te revuelcas en tu propio fango (joder, los 43 ya a la vuelta de la esquina 😭), se marchan tal como vienen, vuelven otra vez, y al final se van tal como vinieron y solo quedas tú, la bici y el camino ... y Iron Maiden 🤘 en los cascos 😁 .... biciterapia ... 😋
Salida "standard" ... 34km y 1050m de desnivel positivo, con subida al Purgatorio, a la Desfeta y a mi lugar especial, Les Agulles del Garraf.]]> Tue, 21 Mar 2017 05:10:47 GMT Sun, 19 Mar 2017 03:23:48 GMT Tue, 14 Mar 2017 11:38:25 GMT Sun, 5 Mar 2017 03:10:25 GMT
La matinada d'aquest dissabte 4 de març, que recordareu que ha estat plovent bastant, estava precipitant neu a les cotes altes del Montseny. El matí de dissabte ens anem Pep, Otto i jo cap a Passavets, i ens trobem un terreny regularment nevat des de cota 1.200 aproximadament, des del mateix pàrking de Passavets, una nevadeta de dos o tres centímetres, poc més que una enfarinada.... Però segons anem remuntant per la pista per la via normal cap al Turó de l'Home, ens anem trobant que, especialment, el que ha pegat és una gebrada espectacular que ens mostra en cota alta un bosc màgic i extremadament efímer, tant que quan tornàvem al cotxe cap allà dos quarts de dues de la tarda el miratge gairebé ja havia desaparegut.... Però haviem estat allà  per gaudir d'aquest miracle, i amb la càmara a sobre per deixar-ne constància...]]> Tue, 28 Feb 2017 11:00:39 GMT
Dissabte 25 pujem Mati i jo des de Valarties a dormir al refugi d'Era Restanca, i diumenge 26 ens enfilem a aquesta muntanya senyera entre el sector d'Aigües Tortes i Era Val d'Aran, i amb vistes excelents també cap al Pirineu central i el del Pallars... Els seus modestos 2.833 metres es compensen de sobres amb la seva planta i la plenitud visual que ofereix el seu cim. Us enllaço també un vídeo tret des del cim i penjat al meu facebook: https://www.facebook.com/gerardo.labat/media_set?set=a.1601891859825238.1073741860.100000133185129&type=3]]> Sun, 12 Feb 2017 05:47:30 GMT Si es segueixen quasi be totes les indicacions de la ressenya esmentada he fet dues variants: el punt d'inici al coll d'Estenalles i el pas pels Òbits. Encara que el dia no ha acompanyat gaire pel vent i la els núvols abundants, és un recorregut força interessant i recomanable.
Des del Coll d'Estenalles (873 m) es fa la curta ascensió al Montcau (1089 m) i descens al Coll d'Eres (971 m).
Seguim el GR5 en direcció a la Vall d'Horta per la Canal de la Llor; una mica més avall de les indicacions per anar a la Cova Simanya deixem el GR i continuem de forma directa, sempre per la banda esquerre del torrent, fins la Font de Llor (686 m). Aquí retrobem la pintura blanca i vermella que ens deixa al Pont de la Font de Llor on l’abandonem definitivament per la nostre esquerre.
Ens acostem al Forn de Pega (581 m): panells explicatius; podem veura el casalot del Marquet de Les Roques i les cingleres que el rodegen, amb el Turó de Finestrelles dominant.
Seguim la pista en direcció sud per sota de les Fogueroses. Al davant ja podem veure la Morella i per l’esquerre Rocamur; obviem una desviació (fita amb pintura vermella) que per la dreta es dirigeix al Canal de la Tanca i de l’Escaleta. Camí fresat amb fites.
Continuem fins el Coll Gavatx (701 m). Contemplem de més a prop Rocamur o Màquina de Tren i es deixa per un altre dia el seu ascens. Un mica més amunt del coll contemplen una excel·lent panoràmica de les cingleres des de la Morella fins el Paller i de la curiosa Roca de l’Equilibri.
Anem progressant. Trobem una desviació cap la Canal de la Tanca en sentit oest. La deixem. Continuem cap el sud rodejant la base de l’Agulla de la Canal de la Revella. Una bifurcació amb fites ens indica el punt on hem de fer un gir de 90º (sud-oest) per guanyar alçada per la Canal de la Revella. Segons la ressenya de Planes Antich si no ens desviéssim accediríem a la Morella per la seva complicada vessant sud.
Quant el caminoi fa un gir a la dreta podem sortir-nos-en per l’esquerre i en pocs metres trobarem un avenc d’uns 7 metres de fondària.
Retornem al sender fresat i en poca estona s’arriba a un coll (902 m). En sentit est ens dirigim cap el proper objectiu. El viarany, sense fites ni pintura però fresat, passa per la base d’un ressalt rocós, després perd una mica d’alçada i finalment arriba a la base de la Morella (917 m). Vistes de la Mola, el Morral del Drac i Turó de Les Cabres i de les parets verticals dels Ã’bits. També de la Vall d’Horta, la plana Vallesana, el Montseny, part de Barcelona i del Mediterrani. En un intent d’ascendir al damunt del rocam segueixo les indicacions de la ressenya de Planes Antich. Un viarany enganxat a la roca fa la volta per l’esquerre de la pedra però el terreny és cada cop més exposat i la timba considerable. Giro cua i desfaig el camí fins el coll de sortida de la Canal de la Revella.
Seguirem cap a l’oest veien fites i pintura verda encara que de vegades s’ha d’estar atent. Es deixa de banda el sender que per la dreta es dirigeix cap a l’Agulla de Tanca i poc a poc anem ascendint arribant a les parets verticals de la cinglera dels Òbits (1016 m). Podem visitar les restes d’una Masia del sXVIII que aprofita una balma natural.
Seguim el camí en direcció a l’SL-C54 (1012 m) que enllaça la Mola amb el Montcau per la Carena del Pagès. Un cop en aquest girem al nord en direcció a aquest darrer cim. En una curta ascensió s’arriba a Les Pinasses on trobarem per la dreta la desviació a la Font de la Flàvia.
Es continua per l’ample pista. A uns 750 m trobarem per la dreta un altre bifurcació (1054 m) que en lleu descens connecta amb el camí que ve de la Morella. El travessem fins el límit de la cinglera a l’alçada de l’Agulla de Tanca (1001 m).
Retornem a la bifurcació anterior. Seguim vers al nord per sender fresat amb fites. Hem de deixar de banda tots els corriols que menen a l’esquerre dons ens farien arribar un altre cop al SL-C54. Passats uns 300 m ens desviem per la dreta fins el Mirador de les Fogueroses (988 m) just per sobre de la Canal d’Escaleta. Tindrem una excel·lent visió de conjunt del sector sud de les Fogueroses fins el Paller. Si ens fixem podem veure la Roca Encavalcada i més evident, l’Agulla Petita amb la creu zenital.
Retornem al sender; caminem uns 200 m i ens tornem a desviar per la dreta fins contemplar l’espectacular Roca Encavalcada (975 m). La seva morfologia és un exemple de com l’erosió, durant milers i milers d’anys, ha anat esculpint aquestes muntanyes.
Retornem a la bifurcació. Continuem en direcció nord; poc a poc apareix el Montcau, el vèrtex del Paller i el sector nord de les Fogueroses: des de la Canal del Senglar (o del Paller) fins la Canal de Llor (1022 m). El camí davalla decidit en direcció al Paller agafant intensitat a mesura que s’encaixona per la seva banda sud. A mesura que la pendent disminueix l’anem rodejant vers l’oest.
Travessem la Canal del Senglar (848 m). Anem seguin les fites i alguna senyal de pintura groga contemplant les diferents agulles: el Morral del Racó, el Gegant, la Roca de les Formigues, etc..
Sense perdre gaire alçada connectarem amb la Canal de la Llor (809 m). Ja només queda ascendir al Coll d’Eres (943 m) i arribar al punt d’inici seguint el GR 5.
Distància amb alçades 14’04 Km; Temps total, 6:43 h; Desnivell + 1057; Desnivell - 1066
]]> Sun, 12 Feb 2017 03:20:43 GMT Sat, 11 Feb 2017 11:15:23 GMT Thu, 9 Feb 2017 05:09:31 GMT Tue, 31 Jan 2017 05:31:38 GMT Mon, 30 Jan 2017 05:46:23 GMT
Doncs continuant amb aquest Montseny luxuriosament hivernal, aquest matí­ ens hem enfilat al Turó de l'Home per la normal de Passavets, i hem baixat per la Font del Briançó. He estat uns dies amb una petita grip, i avui no em trobava al 100%, i per aixó no ens hem acostat a Les Agudes, que ens cridaven com les sirenes d'Ulises, "vina, vina..." Potser demà...]]> Thu, 26 Jan 2017 04:22:03 GMT Sun, 22 Jan 2017 01:35:35 GMT Com era la rambla, vam anar fins al final de tot, al torrent de la Gerdera]]> Tue, 10 Jan 2017 02:49:17 GMT
Para recibir bien el año, este pasado fin de semana nos hemos ido Bitxe y yo al valle de Eriste y el domingo 8 nos hemos encaramado hasta el Pic de Pavots (3.121 m.), que en realidad es el punto de arranque de la arista de Las Espadas, en el macizo del Posets. Nieve muy escasa en solanas, y en todas las orientaciones dura o muy dura, para crampones. Muy, muy tonificante esta actividad en lo más selecto de la nación pirenaica.]]> Thu, 5 Jan 2017 05:49:08 GMT Nova ascensó al Puigmal des de Núria passant per paratges coneguts: Coma de Gombrèn, Cim de l'Ortigar i Coma de l'Embut. La diferència: la neu que dóna un encant especial al paisatge.
Dia assolellat i temperatura agradable. Visibilitat excel·lent en 360º. Durant una estona estic tot sol al cim. Es fa estrany tant de silenci.
]]>