Hola, aquest article va dedicat a tots esl que som pares de familia i tenim quitxalla al nostre cà rreg. Vam aprofitar la bonança que va fer ahir diumenge per anar tots cap a Sta. Fe del Montseny. La veritat que tots els que conegueu aquella zona sabreu com està aquesta època de l'any ( un esclat de colors marrons, vermells, daurats). També s'hi poden trobar algunes castanyes. Vam deixar el cotxe en el petit trencall on posa "Coll de Te" i vam travessar la carretera fins anar a buscar les marques vermelles que ens fan guanyar alçada. La varietat de bolets és increïble( alguns d'ells tòxics), es nota que ha caigut força aigua. El Roger, el gran, va al davant amb 2 pals telescopics. El Petit, l'Oriol , quan portem mijta hora comença a remugar. "Vinga, que ja falta poc per la font": Poc més de 1 hora triguem en arribar al bonic lloc de la "Font del Brianço". El dia s'ha anat aixecant i ja podem veure tot el bosc i el cim del Turò de L'Home. El cami va pujant després de la font, una mica més dret, els nens comencen a fer figa. Hi ha una petita crisis, pero ja falten només 150 mtrs fins el cim. Finalment i amb una mica d'ajuda per l'Oriol ( només te 3 anyets) , arribem al Coll d'Agudes. La vista és magnÃfca. Hi ha algunes boires pero podem veure el Pirineu enfarinat de neu recent. El mar amb algunes barquetes de fons....Qué més es pot desitjar! Al Roger encara li queden forces per fer la pitrada final i arribar al cim. Finalment arribem tota la familia cap a les 13:00h. Fem les fotos de rigor i cap avall que fa un vent fredot... Hem trigat poc més de 1hora i mitja des de el cotxe. Tot baixant l'Oriol es punxa i l'haig de portar a l'esquena. Esta rebentat pobret. Mes enrera el Roger baixa xerrant amb la Rosa( la senyora). En baixar ens aturem en alguns castanyers i recollim alguna que altre castanya i fulles de tot tipus. Una bona dormida al cotxe estalvia maretjos en la baixada. Arribem una mica tard a casa, pero tot hi aixi : "Algú te gana per dinar???"....."Jo, jo,jo".