AvuÃ, per fÃ, hem fet la Sol Solet a Can Jorba. El primer intent va ser ja fa mes d'un any amb mon germà . El segón amb l'Isa tot just fa poc mes d'un mes.
AvuÃ, amb els petits de campaments i incomunicats ("no news good news") i el gran aprenent a volar sol, ens hem plantat a les 18:30 al peu de la Sol Solet, i aquest cop l'hem encertat. Estavem totalment sols excepte per alguna bèstia que no parava de tirar pedres al joc de l'oca -portava banyes: per què no les regulen per erosionarel sòl?-.
L'ascenció ha sigut tranquila i sense pausa, i a les 21:00 eram a dalt. Els rà pels ens han sortit rodons i en 40' ja estavem recollint cordes. Tan sols la sensació que les assegurançes son irregulars amb els llargs: al primer, la primera i la segona xapa son força lluny, i pot picar terra facilment si caus, el segón llarg es correcta, pero el tercer esta cosit (12 cintes!) sense ser el mès dificil, el quart allunyen -en comparació al tercer-. Afegir que, malgrat ser una via molt assequible, el primer rà pel no es per principiants: el volat impresiona.