Pilatus

Autor: Amunt! 5 julio 2012

El Pilatus (Pilatus Berg), la muntanya del Drac Vermell, constitueix el massís de més altura dels prealps suïssos, trobant-se al costat de la ciutat de Lucerna, encara que pertany també als cantons de Nidwalden i Obwalden. La seva punta més elevada, de 2.132 mts. s’anomena Tomlishorn, tot i que dins del seu cordal carener també s’accedeix a dues elevacions més, una que se’n diu Esel (2.118 mts.) i l’altra Oberhaupt (2.106 mts.), al sector pròpiament dit del Kulm. Inicialment se la coneixia amb el nom de Fräkmünt (muntanya partida), però una legenda local diu que Ponç Pilat va ser-hi enterrat i vet aquí que ha acabat agafant el seu nom. Al menys això és el que he vist escrit en diferents llocs.
Com passa a aquestes populars muntanyes helvètiques, les possibilitats per a pujar-hi són nombroses i per a tots els gustos. Al Pilatus s’hi accedeix amb telecabines des de Kriens o amb el tren cremallera des d’Alpnachstad, localitat situada a la riba del llac de Lucerna o dels Quatre Cantons. Es tracta d’un ferrocarril inaugurat el 4 de juny del 1.889, que salva un desnivell de 1.635 mts., en només 4,62 km., assolint un pendent de fins el 48% i una mitjana del 38%, fet que el converteix en el més inclinat del món. Per als excursionistes, les variacions són també amplíssimes, ja que hi ha un munt de senders amb diferents nivells de dificultat, desnivell i durada, tots ells perfectament senyalitzats en els rètols grocs dels wanderweg i en el plànol de la zona. També es pot consultar a la web wanderland.com, que és la que faig servir habitualment, donada l’exactitud amb la que ofereix aquesta informació.
Com a nosaltres ens agrada caminar, però també fer turisme, doncs hem planificat la sortida combinant les dues opcions. Hem sortit de Lucerna en vaixell fins a Alpnachstad (435 mts.) i d’aquí hem pujat amb el cremallera fins a l’estació intermitja d’Ämsigen, hem seguit a peu fins al Kulm, on hem pujat les tres puntes, i hem tornat pel G.R., pasant per Ober Lauelen, fins a Fräkmüntegg, on les telecabines ens han deixat a Kriens i d’aquí amb bus fins a Lucerna.
Centrant-nos amb el que suposa el recorregut a peu, que és el que interessa, dir que un cop a Ämsigen (ull, cal dir primer que vols baixar, sinó el cremallera igual no obre les portes, com per poc ens passa), a 1.359 mts., hi ha dues possibilitats. Seguir el G.R. que puja per la dreta de la via o bé travessar el pont i agafar un camí panoràmic que ho fa per l’esquerra. Nosaltres hem optat per aquesta segona opció. Més endavant, just per sobre la cota 1.600, el G.R. i el camí que seguim es troben i pujen plegats fins al coll de Chilchsteine. En aquest moment ens separem del cremallera, que entra en una zona de túnels i dures rampes, mentre nosaltres comencem una ascensió en còmodes, però inacabables, giragonses, sota les parets del Matthorn. Un cop arribats al coll, a 1.865 mts. d’alçada, el G.R. marxa a l’esquerra en direcció a Laubrisleten, mentre que nosaltres hem de seguir ziga-zagues amunt, però cap a la dreta, per un sender ben treballat a la tartera.
En aquest punt cal dir que, val la pena dedicar una hora (entre anar i tornar) per pujar la mola del Matthorn (2.041 mts.), per un sender molt marcat i fresat que marxa a l’esquerra. Si nosaltres no ho hem fet, ha estat perquè la boira ens tapava completament el cim i perquè hem pensat que igual aquesta hora ens faria falta més tard, ja que el darrer telecabina de Fräkmüntegg a Kriens surt a les 17,45 hores. Segurament hem pecat de prudents, però no teníem cap referència prèvia com a ajuda. Del coll de Chilchsteine fins a Pilatus Kulm, és qüestió de seguir un sender una mica empipador per les pedres de la tartera, però força ben traçat. En un punt ens apropa a les vies del tren i si tenim la paciència d’esperar que passi un, veurem una cosa molt curiosa, i és que com el pendent és tant pronunciat, el sistema de cremallera no és com el de Núria o Montserrat, vertical amb el dentat al centre de la via, sinó que fa servir un sistema de doble cremallera horitzontal anomenat Locher. D’Ämsigen al Kulm hi ha uns 710 mts. de desnivell positiu i uns 3,2 km. de distància, que hem fet en poc més d’una hora i mitja.
Un cop arribats al Kulm, a 2.070 mts., entrem de nou a la civilització pura i dura, doncs fins aquí s’hi arriba amb mitjans mecànics. Per tant, anem per feina i optem per a dirigir-nos al sostre del Pilatus, el Tomlishorn. Per fer-ho, cal seguir un bonic sender excavat a la roca, que marxa cap a l’oest, passat l’edifici i la terrassa de l’hotel, després de baixar per unes escales. És un camí molt curiós, semblat (salvant les distàncies) al de Mont-rebei o Carançà, ja que en horitzontal va resseguint el perfil de la muntanya al caire mateix dels caients de pedra. Una barana amb cable d’acer evita quasevol problema en cas de donar algun mal pas. Recordem que estem en un lloc turístic. Per això, el mirador del Tomlishorn poca cosa té a veure amb qualsevol dels cims que habitualment trepitjem. La boira no ens deixa veure gairebé res de res, per tant, tornem per on hem vingut. Aquest tram comporta un recorregut de 3 km. i un desnivell acumulat entre anar i tornar de 210 mts. Posa en els rètols que es fa en 40’ per sentit, però a bon pas i fent fotos trigues menys d’una hora. O sia, que fins aquí portem 930 mts. i uns 6,2 km., però cal pujar dues puntes més i les dues es troben sobre mateix de les instal.lacions de l’hotel, restaurant i demés parafernàlia. Ambués suposen afegir altres 85 mts. al desnivell acumulat. La més destacada és Esel, a la que s’hi arriba per un bon grapat d’escales que comencen a l’exterior de l’estació superior del cremallera, on trobem una piràmide metàl.lica com la del Rigi, i la segona és la d’Oberhaupt, on hi ha una creu, també després de pujar un grapat d’escales. Hi ha un altre mirador al costat, en un coll anomenat Chriesiloch, però no hi hem anat doncs no ens vèiem ni les botes.
La baixada ha donat més de sí del que ens esperàvem, ja que ha estat realment espectacular pel terreny per on va i per l’entorn que ens ha ofert. Del camí que va del Kulm al Tomlishorn i abans d’arribar a la zona anomenada dels Ecos, veurem un túnel que entra a la roca. És la galeria, on s’explica la legenda del drac, per això s’anomena Drachenweg. Amb un dia clar, deu ser una delícia passejar per aquest sender excavat a la roca i que torna al restaurant, donant la volta per sota d’Oberhaupt, ja que és una excel.lent balconada. Just passat el primer túnel, a l’esquerra pujen unes escales metàl.liques. Sembla que sigui un camí de servei que vagi a les instal.lacions i a les antenes, ja que hi ha una porta i un rètol de prohibit passar, però és el nostre camí de retorn. La marca vermella i blanca del G.R. ens ho confirma. L’explicació de tot plegat és que aquesta via queda tancada a l’hivern. Al ser cara nord i tenir un pendent molt pronunciat, el risc d’allaus o d’anar 500 mts. avall per la pala és molt elevat, per tant, des de Klimsen al Kulm, no s’hi pot passar. Ara a l’estiu es va per unes giragonses molt dretes i per un terreny on en cas d’estar humit cal parar compte. D’aquesta manera, amb una mica d’atenció i fent poques fotos, hem arribat al coll de Klimsen a 1.866 mts., on hi ha una capella i al darrere seu la punta més oriental del Pilatus, el Klimsenhorn, de 1.907 mts. Posats a fer, la pujem, per un sender una mica desdibuixat sobre el llom herbat. Llàstima de dia, ja que les vistes sobre les parets de pedra del Pilatus, el llac de Lucerna i tot el seu entorn han de ser immenses. Desfem el camí i un cop al coll hi ha dues opcions. Les dues per G.R. i les dues degudament senyalitzades. Una és baixar fins a Fräkmüntegg per Gsäss i Nauen, per una tartera que tenim clarament a la vista i que passa per sota el telefèric. És el camí més curt i el que fa servir molta gent per pujar des d’aquest vesant de la muntanya, al ser molt directe. L’altre opció és pel vessant invers del coll, que porta a Fräkmüntegg per Ober Lauelen i Lauelenegg. És un trajecte força més llarg i amb més desnivell, però ens ha semblat que seria més alpí. És una baixada distreta al principi, per un terreny amable, però que a l’arribar a la cota 1.600 davalla pel mig de les roques i els torrents amb un traçat molt dret, però segur. Ara bé, les plujes dels dies anteriors i les característiques del camí fan que s’hagi d’extremar el pas, ja que el risc de relliscar i caure de cul és gran. Per aquestes parets de pedra arribem al prat on hi ha la granja d’Ober Lauelen i la seva creu de fusta. Seguim el sender als peus de la muralla de pedra, travessem un filat, el seguim amunt i ens endinsem al bosc (aquí es perd una mica el traçat del camí i els senyals del G.R., però més endavant el recuperem). És un tram pessat, ja que ens cal guanyar 110 mts. de desnivell, però és per un camí ample i de bon fer. Un cop a Lauelenegg, a 1.442 mts. d’alçada, sota mateix del Klimsenhorn, però gairebé 500 mts. més avall, seguim planejant fins a Fräkmüntegg (de fet guanyem uns inapreciables 25 mts.), passant per unes de les atraccions més divertides del Pilatus, el Rope Park, amb les seves tirolines i ponts penjats i el tobogan del drac, de 1.350 mts. de longitud, amb un remuntador al final que et porta de nou a l’inici. Del Kulm fins aquí hem recorregut uns 4 kms., amb un desnivell negatiu de 870 mts. i un possitiu de 190 mts., que fa que, tot plegat, l’acumulat en pujada se’n vagi fins als 1.205 mts., que no està malament.
La web oficial de les principals excursions pel Pilatus i d’altres informacions respecte a la muntanya és aquesta : http://www.pilatus.ch/de/pilatus-aktiv/sommer/wandern/.