Gorbeia, Aldamin & Lekanda

Malgrat la seva senzilla ascensió, degut al seu caràcter amable, el cim del Gorbeia és una cita obligada per aquell qui es desplaça fins a Euskadi per a conèixer una mica el seu relleu muntanyós. El Gorbeia articula al seu voltant un parc natural amb una extensió superior a les 20.000 Ha., tractant-se, amb els seus 1.482 mts. d’alçada, del punt més elevat dels territoris de Biscaia i Àlava. A més a més, s’hi han d’afegir els 18 mts. de la seva robusta creu metàl.lica, un autèntic referent visual. Hi ha diferents vies d’ascensió al cim, nosaltres hem triat una de les més clàssiques, la que surt de la zona d’esbarjo i estacionament de Pagomakurre, a 870 mts. d’alçada, on s’hi arriba des d’Areatza. D’aquí, per pista, hem seguit fins a les "Campas de Arraba", al bell mig de les quals hi ha el refugi d’Elorria. Es travessen en la seva totalitat per un camí molt fresat i s’arriba al pas d’Aldape, que ens deixa a la zona d’Egiriñao, on hi trobem un altre refugi. Des d’aquí el camí s’endureix una mica, fins al coll d’Aldamiñospe (1.325 mts.), que separa el llom del Gorbeia del rocallós cim de l’Aldamin, que farem de tornada. Ja només queda enfilar-se per l’àmplia carena fins arribar a la creu i la seva pregona esplanada cimera. Des de dalt es veu clarament quina és la ruta de pujada al cim de l’Aldamin, ja que del seu coll s’ha de fer primer una diagonal a l’esquerra i després a la dreta per accedir-hi. Dalt de tot, a 1.378 mts. d’alçada, després de passar per una zona càrstica, característica de la zona, hi ha una gran fita de pedres. Desfem el que camí que hem seguit fins al pas d’Arrabakoate (1.080 mts.), a l’entrada de les seves campes, per fer un tercer cim, el Lekanda, de 1.302 mts. d’alçada, que tot i formar part del parc natural del Gorbeia, és la muntanya més elevada del massís calcari d’Itxina. Aquest ja té un altre caràcter i el seu pic ofereix una vertiginosa caiguda vertical sobre les valls que hi ha als seus peus. Cal enfilar-se per un llom herbat, sense traça evident, en direcció al més que evident pas d’Igalerantz o Arrabatxu, una inflexió en la carena càrstica, per on passarem. Una petita canal de roques ens deixa en una esplanada on cal parar compte a les fites i marques taronjes i vermelles que ens ajudaran a pujar al cim, sobretot per la caòtica zona de blocs final. Un cop dalt, veiem que el vèrtex geodèsic es troba sobre el proper pic d’Igalirrintza (1.296 mts.). Els dos cims estan separats per una cresta que no sembla tenir complicacions, però ja havíem fet prou i a més a més, ara m’han limitat per prescripció facultativa les zones d’esbarjo. Tornem pel mateix lloc (com sempre les fites són de baixada molt més evidents) fins a Arrabakoate i desfem la pista fins a Pagomakurre. Tot plegat suposa una distància a recòrrer d’uns 17 km. i un desnivell positiu acumulat molt proper als 1.000 metres.

Ver como presentación    Envia a tus amigos 67 fotos · 110 visitas

« index fotografia