19/07/2014. Aquesta sortida segueix les indicacions de la ressenya i track que es troben a www. engarrista.com amb dues variants: s’obvia l’ascensió a Oreis i la tornada s’allarga fins el coll de Pendís per baixar pel refugi de St. Jordi i els Empedrats. Des de Cal Cerdanyola fins a l’antiga masia de la Muga es segueix pista forestal apta per vehicles fins una mica abans del Monnell on hi ha una tanca que barra el pas amb cartell indicador de la Dou del Bastareny; al nostre davant ja es veu el petit circ que formen el Puig Tarrers, el coll de Tancalaporta i el Serrat de la Muga i que en tot moment ens servirà com a referència. Més endavant la pista es bifurca: cap a la dreta fa un gir que porta al Monnell (d’ on surt el sender amb pintura blava que arriba a Oreis ) i collada de la Pelosa; s’ha de seguir tot recta mirant sempre al circ. Passat el torrent de Monnell es veu indicació al coll de Vimboca. El camí es paral•lel al torrent de Pradell (o de la Muga segons l’ ICC) i ràpidament queda amagat pel dens bosc.
A l’alçada de les runes de l’antiga casa de la Muga (que queda a uns metres més amunt) la pista s’acaba i es transforma en sender que connecta amb el camí que uneix Oreis amb la Muga. Es veuen fites que fan passar al marge esquerre del torrent; es va guanyant alçada de forma decidida arribant a un petit prat a sota mateix del Cap de Sadorn. Es continua pujant ara més suament fins a la part baixa d’un segon prat; resseguint cap a l’oest el límit del bosc es torna a retrobar el sender evident que planejant ens porta a la llera seca i pedregosa d’un torrent que cau des de la serra rocosa del Puig Terrers. Es segueix uns metres i aviat les fites fan desviar cap a la dreta para una pala rocosa que deixa al darrer petit tram planer. Aquí es deixa el sender indicat a l’Alpina que arriba al serrat de la Muga a prop del collet de les Vaques; segueixo aproximadament (no hi ha cap sender) el track de l’ Engarrista creuant de dreta a esquerre el bosc que tinc al meu davant i començo el exigent darrer tram de l’ascensió. Amb una pendent cap cop més important i per terreny descompost busco el més rocós i sòlid; arribo a un petit collet albirant unes vistes encara que conegudes sempre impressionants, i en pocs metres al cim del Puig dels Terrers (4h10’). Encara que el dia no és gaire clar es pot gaudir de tot l’entorn: Serra d’Ensija, Pedraforca, Comabona, Serra de la Muga i de la Moixa, el Moixeró i a sota la vall que acaba a Bagà.
Baixo al coll dels Terrers per arribar després al cim del Comabona (4h50’). Feia uns anys que no pujava però tenia bons records de la panoràmica que es veu des d’ ell. No em va defraudar: a sota Prat d’Aguiló amb el seu refugi, al davant la Cerdanya i el Pirineu fronterer amb Andorra i França, a l’oest part del Cadí fins el Costa Cabirolera, a l’est un altre part del Cadí - Moixeró fins la Tossa d’ Alp i el sud-oest el majestàtic Pedraforca. Un espectacle que mai cansa per molt que el vegis un cop i un altre.
La tornada es fa seguint el Serrat de la Muga i de la Moixa pel GR 150 i Cavalls al Vent. Al aturar-me contemplo el Puig dels Terrers i el fort ascens que s’ha fet al matí. Sempre en descens s’arriba al coll de Vimboca on ja es veu el cim del Moixeró i les Penyes Altes, i poc després al de Pendís (7h20’). Em desvio pel GR 107 fins el refugi de St. Jordi (7h50’). Ara només s’han de seguir les senyals del Cavall del Vent i del PR C-125 direcció l’Hostalet que en descens més marcat fan passar per l’àrea engorjada dels Empedrats, el Bullidor de la Llet i un altre cop Can Cerdanyola (9h26’).
Distància amb alçades: 20,20 Km; Temps Total: 9h26’; Ascensió Acumulada 1691 m; Pendent Màxima 55.8%