18/08/2014. Ascensió a aquest poc freqüentat cim del Pallars Sobirà. Sortida i arribada: pàrking del Pont de la Molinassa (pista de la Vallferrera). Seguim indicacions cap el Pla i Port de Boet per sender fresat amb fites i senyals vermelles i blanques de l’ HRP. Encara que és d’hora el sol comença a clarejar els cims orientals que tanquen la vall pel vesant sud: Monteixo, Norís, Gerri, Palomer i Escorbes; des d’a prop del port s’albira al sud-est el refugi Josep Maria Monfort als peus del circ de Baiau i al davant la rocosa Serra de Lavans . Un cop al Port de Boet veiem a sota mateix els estanys de Socarrana i de Romaset i més avall la fonda vall francesa de Solcem. A l’est i a l’altre vessant d’aquesta la pista que finalitza a sota del Port de Rat pas natural cap a l’àrea andorrana d’ Ordino – Aracalís. De fet estem en una cruïlla entre Catalunya, Andorra i França essent el Pic de Medacorba el seu vèrtex. Des del Port de Boet ens dirigim cap al nord-oest a buscar el cordal oriental i fronterer del nostre objectiu. Aviat trobem fites i força pintura groga que en forta pendent porten per terreny rocós amb algun pas aeri que fa que de vegades ens calgui posar les mans. Després de l’ avant cim no ens interessa anar gaire a l’esquerre ja que entrem en un terreny molt descompost i d’ incòmoda fer per la qual cosa no em de perdre mai les marques gorgues. Recuperat el camí correcte ja es veu la fita cimera a la que s’arriba en poca estona. Me’n adono que el nom d’aquest pic és força adient pel seu color vermellós final. Em sembla que sóc el primer excursionista del dia en arribar-hi; al pocs minuts i per l’altre banda pugen dos més des de la banda gala. No crec que hi passi gaire gent per aquí. Com que el dia és força clar la panoràmica és magnífica podent observar molts cims catalans (Pica d’Estats, Sotllo, Baborte, etc..) i andorrans de la zona (Coma Pedrosa, Sanfonts, etc..); també cap al sud-est es pot apreciar el Circ i l’Estany de Baiau; més lluny cap a l’oest, el massís de l’Aneto i la seva glacera. Seguint cap el nord retrobo les senyals grogues i les fites que es dirigeixen cap el port Vell o de Romaset en forta pendent. Ja es veu l’estany del Port Vell i per sobre d’ ell la Punta Romaset. Sento veus. Busco i veig un remat d’ovelles amb el seu pastor o pastors ja que n’hi ha dues persones que acompanyen als llanuts. Francesos, Pallaresos? Són ovelles Xisquetes? Qui sap. Un cop al port Vell s’abandona la pintura groga i les indicacions per baixar als estanys de la vessant francesa. Girant 90º a la nostre esquerre busquem fites que sense sender evident per terreny herbat i humit ens porten a la banda esquerre del rierol del Barranc del Port Vell deixant l’estany a la dreta. El camí va quedant força encaixonat fins coincidir amb el Barranc d’ Areste on una passarel•la ens deixa al costat dret del seu rierol. Una mica més endavant sembla que el camí es bifurqui: no hi ha que agafar el que baixa ja que poc a poc es va desdibuixant fins arribar a un punt on s’acaba bruscament; aquí hi ha que tirar directament cap a munt fins retrobar en pocs metres el sender correcte més fresat. A prop hi ha pal indicador cap a l’estany d’ Areste. Es segueix el sender que en no gaire estona va ha trobar el que es dirigeix cap a la Pica d’Estats; girem a l’esquerre i en forta pendent s’arriba al Refugi de Vallferrera i després al pont de la Molinassa.
Temps Total: 6h 40’; Distància amb Alçades: 8’63 Km; Ascensió Acumulada: 1126 m