29/03/2015. Accés a la Miranda dels Aurons des del Portell del Migdia per la Canal de la Llum.
Ascensió clàssica per aquesta canal encaixonada entre els Ecos i St. Jeroni; a mig camí (creu) desviació uns metres per visitar la Font de la Llum situada a la penombra d’una gran llastra que ha creat una mena de cova. Es torna enrere i s’enfila els darrers metres de la canal en considerable però fàcil pendent fins la Portella del Migdia. En sentit sud descens per la Canal del mateix nom deixant a la dreta l’accés als Ecos fins trobar el Camí de Montgròs (PR 78) que creua cap a l’esquerre del torrent passant per la Font de la Cadireta, l’estreta Canal de la Salamandra i el Montgròs. Després de contemplar la vista que ofereix aquesta cèntrica talaia es reprèn la marxa baixant de forma decidida a tocar de la Roca Plana dels Llamps; després d’un petit tram amb corda (Creu) el PR baixa directament fins enllaçar amb el Camí dels Naps de Dalt (pal indicador); seguint direcció nord – oest el PR, s’agafa un corriol poc evident per l’esquerre troben pintura groga (Camí dels Ecos); el caminoi en ascens progressiu té trams inicials emboscats i després més exposats sobre el rocam.
En un petit pla es perd la pintura groga que es dirigeix cap els Ecos (nord – est) havent de continuar cap el nord. Aviat es comencen a troba senyals vermelles i blaves que aniran indicant el camí. Es passa per trams exteriors de conglomerat en ocasions força exposats al passar transversalment per algun d’ells. Per damunt ja es veu l’objectiu del dia: la Miranda i Roca dels Aurons i l’Esfinx; per sota i més a l’Oest el Cilindre o Cabrit.
Es va pujant pel conglomerat amb més fàcilment per les estivacions de l’Agulla Estassen i les Roques del Salt de la Nina fins arribar al límit nord del massís. Bon lloc per descansar i gaudir de l’entorn.
Es continua seguin la pintura i en pocs minuts s’arriba a un àrea balmada sota les parets de la Miranda dels Aurons. Privilegiades vistes a vol d’ocell de la part més occidental del massís: les Agulles i Frares Encantats, el coll del Miracle i més amagat el de Port o de Porc. Si es mira per on s’ha vingut: les Roques del Salt de la Nina i l’Agulla Estassen. Situats just a sota d’Esfinx es pot contemplar la silueta més elegant i aérea del Cilindre o Cabrit.
Es recula cap a la Miranda dels Aurons a buscar un petit collet que amb força pintura blava assenyala l’inici del Recorregut del Pas de l’Esfinx: primer és força vertical encaixonat entre blocs calcaris, més endavant és mes horitzontal a arran de la paret dels Aurons per agafar més inclinació passant novament per trams de rocam exposats que obliguen a anar amb cura.
Finalment es contacta amb el PR 78 que ve per l’esquerre i en pocs minuts s’arriba al Coll del Miracle. Des d’aquest ja es pot retornar cap el GR però en aquesta ocasió es deixa de banda per anar fins el Coll de Port o de Porc i baixar a tocar de les verticals parets dels Frares Encantats amb més tranquil•litat. Un cop al GR 172 es va direcció a Sta. Cecília.
Com sempre Montserrat no desencisa amb camins no gaire concorreguts i engrescadors que fan que es vulgui tornar per poder sorprendre’ns un cop més.
Track i dades pubnlicata a Madteam (Tracks)