Escletxes de la Freixeneda des de Sant Privat d´en Bas

7/02/2016. Les Escletxes de la Freixeneda, de la Corretjada, de l’ Euga o de les Clapisses són unes esquerdes situades al subsòl d’una fageda en un indret anomenat per alguns autors com Volts de la Corretjada o Bores de la Freixeneda. És un petit espai laberíntic per el que podem transitar amb cura per uns fons de fullaraca entre parets verticals de roca sedimentària coberta d’un bon gruix de molsa humida. Segons alguna referència que he trobat tenen una extensió total d’uns 1835 metres i la profunditat màxima pot superar els 15 metres en algun punt encara que el més habitual és de 5-6 metres. En relació al seu origen faig constar l’explicació que més es repeteix en diferents ressenyes: “... durant el paleocè l’àrea va estar submergida dins del mar, o potser més aviat formant part de la costa. Els sediments es van anar formant pel mar i per les aportacions de sediments provinents del continent que estava situat on avui podem veure la mediterrània i el sud d’Europa. A partir del carbonífer inferior (fa uns 350 milions d’anys) tota la zona ja estava emergida (....) encara que calia el desenvolupament d’una constant erosió de milions d’anys. És una època en que els Alps i la serralada dels Pirineus encara s’estan formant elevant-se lentament”.

Nit i matí força plujós. Punt de sortida, àrea de pícnic del Pins. Es segueix el camí per anar al Salt del Sallent que es deixa a la caseta del Cable. Es continua per la pista que després de creuar el riu Gurn s’orienta cap el nord; més endavant trobarem la riera de Gorners passant a la seva riba dreta. Les basses són abundoses per les precipitacions que encara cauen. El caminoi és força evident i quasi mai es perd la visió i el brogit de la riera. Baixem al Gorg Blau; aquest és l lloc per passar a l’altre banda del rierol encara que es pot fer més endavant com m’ha succeït. Un cop a la riba esquerre es va ascendint lentament. Es troba una petita indicació: Camí dels Pescadors si continuem recta o cap l’oest, el que ens interessa, el Camí del Salt de Bot. El sender progressa força emboscat guanyant alçada en curtes llaçades. En algun lloc més obert podem contemplar al sud: els Castellets, Puig Corneli amb Santa Magdalena del Mont als seus peus, part del Puig dels Llops i els Cingles de les Olletes. S’arriba a la masia de la Freixeneda on m’aixoplugo de la calamarsa que cau des de fa estona. Tinc la sensació que no hi ha ningú més pels voltants.
Sempre en sentit oest la pista passa pel Plans de la Corretjada o Baga de la Freixeneda. Es deixa una primera desviació per l’esquerre; més endavant agafarem una segona desviació en sentit sud en direcció a la Serra de la Freixeneda. Després d’una corba veurem per la nostre dreta un petit viarany que al seguir-lo ens fa arribar a les Escletxes de la Freixeneda. M’estic força estona en aquest curiós indret contemplant les parets rocoses formades per làmines i làmines de sediments solidificats. Passant pels estrets passadissos l’atmosfera te un punt de misteri i de màgia que fa pensar en antics rituals. Val la pena no tenir pressa.
Retrobo el camí que porta fins el Coll de l’Home Mort i després a la pista que prové de la Collada de Ciuret. En sentit est ens dirigim cap a la Creu de la Freixeneda amb vistes del Pla Traver i Puig de Miralles. Els núvols comencen a obrir-se. A la Creu veiem pintura groga que baixa cap el Salt de Sallent i les Escales per on es fa el descens definitiu. Abans val la pena desviar-se fins el mirador del Salt que ens deixa a la base mateixa de les verticals parets del caient d’aigua. Retornem al sender i finalment a l’àrea de pícnic. Bufa el vent escampant els núvols que quedaven. Surt el sol.
Temps total, 5:55h; Distància amb alçades, 11’53 Km; Desnivell + 907 m

index fotografia