Foros
Rutas
Fotografa
PEDRAFORCA: POLLEGÓ INFERIOR DES DE GÓSOL
Autor: Laieta 21 July 2018 
20 
269
Envia a tus amigos
Si es vol un itinerari poc massificat pel Massís del Pedraforca aquesta proposta us pot interessar. Des de Gósol farem l’ascensió al poc concorregut Pollegó Inferior per la Rasa de Prat del Reu, la Feixa Alta i la pujada directa al cim des de sota el Balcó de la Joaquima.
Gósol (1414 m). Des d’a prop de la rotonda de l’entrada al poble seguim el GR 107 en direcció sud-est fins el Coll del Cap de La Creu; pal indicador cap al Refugi Lluís Estassen pel PRC 127. El seguim uns metres i abans de fer un gir pugem, per la dreta, el talús herbat de la carretera B-400 entre Gósol i Saldes. En direcció a aquest darrer veurem un dipòsit (sal?) i una senyal de tràfic de “prohibit avançar”. Per darrera d’aquesta intuïm un sender amb restes de pintura grisa, que ha tapat una anterior que correspon, segons el mapa Alpina Serra del Cadí 2015, a un tram antic del PRC 127. Seguim el caminoi desdibuixat en algun punt en sentit nord-est fins una pista que ve per la nostre dreta, que prové de la mateixa B-400 i acaba a La Gravera.
Rasa de Prat del Reu (1535 m). El senderó de la rasa no és evident. Reculem des de La Gravera (no hem d’arribar-hi) i atravessem un prat fins situar-nos al marge esquerra de la mateixa (la nostre dreta). Comencem l’ascens dins del bosc de l’Obaga de Prat del Reu seguint les rastres d’un viarany en sentit sud-est que es perd en poc metres. Sense camí evident reprenem l’orientació nord-est continuant l’ascensió buscant els millors llocs per anar avançant dins de la pineda. Sabent que el fons de la rasa es troba a la nostre esquerre i que el caminoi que busquem és paral·lel, anem, sense perdre alçada, cap a ell. Per fi trobem un sender fresat amb fites que coincideix amb el de l’Alpina. A partir d’ara no hi ha pèrdua: fites i més amunt pintura blava.
Cruïlla (2025 m). L’ascensió es va intensificant a mesura que anem avançant. A una petita tartera als peus de la vessant sud del Fals Pollegó trobem una cruïlla de senderons no gaire evident (pintura blava): en sentit nord (esquerre) podem arribar a la Tartera de Gósol per Les Llosanques (ICGC); i cap el sud (dreta) a Prat del Reu. Segons altes referències podem continuar rectes cap a l’est pel marge inferior de la tartera. Optem per anar al sud. El descens és moderat però com que no volem perdre gaire alçada deixem la pintura, reprenem la orientació est i per terreny, en ocasions, poc còmode (s’entravessa alguna tartera de pedra petita) retrobem les fites que deuen venir de Prat del Reu o de la cruïlla. Ens aturem a un punt elevat des d’on tenim una bona perspectiva de la Feixa Alta i del Balcó de la Joaquima.
Punt elevat (2085 m). Després d’un merescut descans fem un breu però marcat descens per la base de la espectacular paret sud del Pollegó Inferior fins el Clot de Prat del Reu; anem seguint el viarany i enfilem la Feixa Alta per sender fresat amb fites fins a un petit coll a la cresta que prové del Balcó de la Joaquima. Si ens fixem veurem per l’esquerre la Gran Diagonal que dóna accés al cim per una via més atrevida.
Collet (2110 m). Si be fins ara hem gaudit de les vistes al sud del massís, a partir d’ara ho farem de les del nord: la carena que baixa del Pollegó Superior i del Calderer. A l’oest s’alça imponent, el Pollegó Inferior. Des d’aquí al cim ens separen uns 300 m de pronunciada pendent. És qüestió de paciència. Seguim les marques verdes per la part més superior de les Costes d’en Dou ajudant-nos amb les mans en el tram inicial; passem un terreny herbat fins situar-nos a sota del darrer tram de l’ascensió; un altre cop per rocam amb llocs de grimpada, superem un petit tram on una cadena ens ajuda a progressar; després la pendent es suavitza i en poca estona arribem al cim.
Pollegó Inferior (2445 m). Cim solitari i poc freqüentat en comparació al populós Pollegó Superior. De fet només m’he creuat amb 4 persones i quant arribo a d’alt estic completament sol. El cimal té forma d’ L, de llevant a ponent, poden anar d’un extrem a l’altre sense dificultat; el punt més alt es situa a l’est. Encara més a l’oest el Fals Pollegó. La panoràmica sobre l’Enforcadura i de tota la cadena del Pollegó Superior és admirable. No hem de tenir pressa. El descens es fa pel mateix lloc sempre seguint les gastades marques verdes.
Collet (2110 m). Un cop al collet seguim un corriol que ens deixa a sota del Balcó de la Joaquima. Evitem la seva ascensió i continuem davallant en sentit nord. Trobem alguna fita escadussera; de sobte el rastre queda tallat en un ressalt rocós difícil de superar. Reculem i per no tornar a ascendir (les forces van una mica justes) fem una marrada intuïtiva per les Costes d’en Dou fins enllaçar amb el PRC-123 que baixa per la tartera de Saldes (1950 m).
Tartera de Saldes (1950 m). Seguim el descens per senderó fresat. Uns metres més a baix del trencall cap al Balcó de la Joaquima deixem el PR que es dirigeix al Refugi Lluís Estasen, i seguim en direcció est per terreny pedregós i decompost (fites) fins un torrent on veurem pintura blava. Només cal seguir-la sempre en descens cap l’est fins trobar les indicacions del PRC-127 que circumval·la el massís (1625 m).
PRC-127 (1625 m). A partir d’aquí resten 7 km fins a Gósol per la pineda de la cara sud i oest del Pedraforca; espectacular visió de la paret del Balcó de la Joaquima i del Clot de Prat del Reu amb el Pollegó Inferior i la Gran Diagonal al seu damunt. A l’alçada de les cases de Sorribes creuem la B-400 i seguint la pintura groga i blanca arribem a Gósol (1441 m).
Distància: 14’80 Km; Temps Total: 8:45 h; Desnivell: +1254 m, -1245 m.
Gósol (1414 m). Des d’a prop de la rotonda de l’entrada al poble seguim el GR 107 en direcció sud-est fins el Coll del Cap de La Creu; pal indicador cap al Refugi Lluís Estassen pel PRC 127. El seguim uns metres i abans de fer un gir pugem, per la dreta, el talús herbat de la carretera B-400 entre Gósol i Saldes. En direcció a aquest darrer veurem un dipòsit (sal?) i una senyal de tràfic de “prohibit avançar”. Per darrera d’aquesta intuïm un sender amb restes de pintura grisa, que ha tapat una anterior que correspon, segons el mapa Alpina Serra del Cadí 2015, a un tram antic del PRC 127. Seguim el caminoi desdibuixat en algun punt en sentit nord-est fins una pista que ve per la nostre dreta, que prové de la mateixa B-400 i acaba a La Gravera.
Rasa de Prat del Reu (1535 m). El senderó de la rasa no és evident. Reculem des de La Gravera (no hem d’arribar-hi) i atravessem un prat fins situar-nos al marge esquerra de la mateixa (la nostre dreta). Comencem l’ascens dins del bosc de l’Obaga de Prat del Reu seguint les rastres d’un viarany en sentit sud-est que es perd en poc metres. Sense camí evident reprenem l’orientació nord-est continuant l’ascensió buscant els millors llocs per anar avançant dins de la pineda. Sabent que el fons de la rasa es troba a la nostre esquerre i que el caminoi que busquem és paral·lel, anem, sense perdre alçada, cap a ell. Per fi trobem un sender fresat amb fites que coincideix amb el de l’Alpina. A partir d’ara no hi ha pèrdua: fites i més amunt pintura blava.
Cruïlla (2025 m). L’ascensió es va intensificant a mesura que anem avançant. A una petita tartera als peus de la vessant sud del Fals Pollegó trobem una cruïlla de senderons no gaire evident (pintura blava): en sentit nord (esquerre) podem arribar a la Tartera de Gósol per Les Llosanques (ICGC); i cap el sud (dreta) a Prat del Reu. Segons altes referències podem continuar rectes cap a l’est pel marge inferior de la tartera. Optem per anar al sud. El descens és moderat però com que no volem perdre gaire alçada deixem la pintura, reprenem la orientació est i per terreny, en ocasions, poc còmode (s’entravessa alguna tartera de pedra petita) retrobem les fites que deuen venir de Prat del Reu o de la cruïlla. Ens aturem a un punt elevat des d’on tenim una bona perspectiva de la Feixa Alta i del Balcó de la Joaquima.
Punt elevat (2085 m). Després d’un merescut descans fem un breu però marcat descens per la base de la espectacular paret sud del Pollegó Inferior fins el Clot de Prat del Reu; anem seguint el viarany i enfilem la Feixa Alta per sender fresat amb fites fins a un petit coll a la cresta que prové del Balcó de la Joaquima. Si ens fixem veurem per l’esquerre la Gran Diagonal que dóna accés al cim per una via més atrevida.
Collet (2110 m). Si be fins ara hem gaudit de les vistes al sud del massís, a partir d’ara ho farem de les del nord: la carena que baixa del Pollegó Superior i del Calderer. A l’oest s’alça imponent, el Pollegó Inferior. Des d’aquí al cim ens separen uns 300 m de pronunciada pendent. És qüestió de paciència. Seguim les marques verdes per la part més superior de les Costes d’en Dou ajudant-nos amb les mans en el tram inicial; passem un terreny herbat fins situar-nos a sota del darrer tram de l’ascensió; un altre cop per rocam amb llocs de grimpada, superem un petit tram on una cadena ens ajuda a progressar; després la pendent es suavitza i en poca estona arribem al cim.
Pollegó Inferior (2445 m). Cim solitari i poc freqüentat en comparació al populós Pollegó Superior. De fet només m’he creuat amb 4 persones i quant arribo a d’alt estic completament sol. El cimal té forma d’ L, de llevant a ponent, poden anar d’un extrem a l’altre sense dificultat; el punt més alt es situa a l’est. Encara més a l’oest el Fals Pollegó. La panoràmica sobre l’Enforcadura i de tota la cadena del Pollegó Superior és admirable. No hem de tenir pressa. El descens es fa pel mateix lloc sempre seguint les gastades marques verdes.
Collet (2110 m). Un cop al collet seguim un corriol que ens deixa a sota del Balcó de la Joaquima. Evitem la seva ascensió i continuem davallant en sentit nord. Trobem alguna fita escadussera; de sobte el rastre queda tallat en un ressalt rocós difícil de superar. Reculem i per no tornar a ascendir (les forces van una mica justes) fem una marrada intuïtiva per les Costes d’en Dou fins enllaçar amb el PRC-123 que baixa per la tartera de Saldes (1950 m).
Tartera de Saldes (1950 m). Seguim el descens per senderó fresat. Uns metres més a baix del trencall cap al Balcó de la Joaquima deixem el PR que es dirigeix al Refugi Lluís Estasen, i seguim en direcció est per terreny pedregós i decompost (fites) fins un torrent on veurem pintura blava. Només cal seguir-la sempre en descens cap l’est fins trobar les indicacions del PRC-127 que circumval·la el massís (1625 m).
PRC-127 (1625 m). A partir d’aquí resten 7 km fins a Gósol per la pineda de la cara sud i oest del Pedraforca; espectacular visió de la paret del Balcó de la Joaquima i del Clot de Prat del Reu amb el Pollegó Inferior i la Gran Diagonal al seu damunt. A l’alçada de les cases de Sorribes creuem la B-400 i seguint la pintura groga i blanca arribem a Gósol (1441 m).
Distància: 14’80 Km; Temps Total: 8:45 h; Desnivell: +1254 m, -1245 m.
