Barranc i Gúbies de la Vallfiguera
33
Envia a tus amigos
El Caragol, les darreres ziga-zagues abans del portell a la carretera que des de Roquetes puja al Caro. Allà baix, Tortosa i el Delta.
A l'altra banda de la barrancada, les rases del Maraco i l'Espina.
Ja es veu el tall fondo del barranc.
El Salt del Ximenot, un bonic descens també.
Deixem el GR al arribar al llit del barranc de Vallfiguera.
Ben aviat comencen els entrebancs...
...i ja cal tirar de corda.
Algún passamà ens evita la mullina.
I així no cal fer txofff!...
El barranc ara s'engorja...
...ara s'obre. Com a les rebaixes del Corte Inglés, aquestos blocs semblen esperar que algú els obri les portes per tirar avall...
Deixem enrera els blocs...
...o no... Només temeixo que el cel caigui sobre nostre (Abraracúrcix), jo tambè!.
De sobte, el barranc s'excava de debó a la roca nua.
I s'enfonsa en un pou...
...sense sortida... Mamá poooor!... És la marmita trampa.
Una breu escaladeta...
...ens porta fora d'ella.
El barranc s'obre, donant-nos un respir breu.
Car torna a encaixar-se, ara amb més ganes.
Ja hi som a les gúbies.
Última dificultat humida.
Les parets s'alcen i s'apreten.
I el barranc s'apregona dins la pedra...
...convertint-se en un estret passadís.
Xino-xano, sortim de les gúbies.
Una vella inscripció ens confirma que no ens hem errat de barranc.
I ara cal sortir-ne del fondo, així que cap amunt!.
El corriol s'enfila de debó i ben aviat ens deixa a sobre del barranc.
I ara, cap el caragol...
Allà baix han quedat les gúbies.
Prop de la carretera, una pedra ens diu d'on venim...
...i cap a on anem. Serà qüestió d'anar a dinar que avui hem fet gana. Apasiau gúbies!...