Foros
Rutas
Fotografía
Añadir reseña
Subir trackCresta integral de Roques Blanques a la Tuca de Vallibierna
Escalada en cresta
Zona: Pirineo Autor: Mondra
Enviar a tus amigos
Versión para impresión
Zoom Mapa
DIFICULTAT: PD+ (les majors dificultats es troben concentrades a la primera meitat de la cresta ja que a la segona es poden evitar totes per l esquerra del cordal)
MATERIAL: opcionalment un cordino per si algun integrant del grup no està habituat a l ambient aeri
HORARI: 1h fins l inici de cresta i 3:30 de cresta fins al cim (comptant parades). Temps total amb el descens: 6h 20min
PUNT INICIAL: Estany de Llauset (2198m)
ACCÉS: Per carretera asfaltada, que neix a la N-230, en el tram anterior a l accés de la boca sud del túnel de Vielha, venint des de Pont de Suert. Agafem la desviació cap al poble d Aneto i, deixant enrere el poble, seguim per la carretera que puja a la presa. Al final de la carretera es creua un túnel i s arriba a l Estany de Llauset (2198m) lloc on trobarem el pà rquing.
APROXIMACIÓ: Des de la presa de Llauset seguir el GR-11 per la riba esquerra de l Estany de Llauset fins a la seva capçalera. Just en aquell punt el camà puja cap a la dreta en direcció a l Estany de Botornà s. Passem per davant de la cabana de Botornà s, refugi lliure per si es vol pernoctar i estalviar-nos aquest tram el dia següent, i continuem fins arribar al desguàs de l Estany de Botornà s. Tal com el creuem ja es veu perfectament al davant mateix (direcció O) la pendent herbosa que ens conduirà fins a l inici de la cresta (1h).
DESCRIPCIÓ DE LA CRESTA: Hi ha dues parts molt diferenciades, des de l inici fins a un collet a 2580m i del collet fins al cim. La segona part és la que està ressenyada al llibre Crestas Pirenaicas. Pirineo Central Vol. II del Pako Crestas. Es pot accedir al collet a 2580m i realitzar només aquesta segona part.
PRIMERA PART: és on es troben les majors dificultats sobretot per la mala qualitat de la roca i l ambient molt aeri d un dels trams. En general són passos de I/II però amb roca delicada, a vegades l arrenques amb les mans. Es comença per una grimpada (I) i es continua per un tram una mica aeri (I/II-). En seguida s arriba a una zona lleugerament descomposta que cal desgrimpar (I+) des del qual es veu la secció més afilada i on hi ha les majors dificultats de la cresta. Es tracta de superar dues agulles, les dues amb la part superior molt afilada, la qual es pot passar a cavall o situant-se amb les mans al fil i el cos en un dels vessants (II). Un cop superades, la cresta es manté bastant aèria (I) fins a arribar a una petita pendent herbosa i finalment a una grimpada una mica vertical (II). Es desgrimpa per l altre costat (I) i s arriba al collet a 2580m (1h 50min).
SEGONA PART: aquesta part no té res a veure amb la primera, ni per la qualitat de la roca (molt bona) ni per la sensació aèria ja que si bé per la vessant dreta la pendent pot arribar a ser molt forta per l esquerra és bastant més moderada. És per aquest vessant per on poden estalviar-se els pocs passos de més dificultat (mai passen del II+/III) que té la cresta. Es comença la grimpada amb passos constants de I/II/II+ si seguim estrictament el cordal, entre blocs granÃtics amb l abisme a mà dreta i amb la pendent més amable a l esquerra, però no tan ferma. Aquesta és la tònica general d aquest tram que es manté fins gairebé arribar a la primera cota, on la pendent es suavitza per ambdós costats. Roques Blanques Est (2811m, 2h 40min). Tot seguit la cresta es torna a esmolar i continua més o menys horitzontal fins a arribar a uns blocs afilats caracterÃstics que el Pako Crestas cataloga de III, tots, com gairebé sempre, evitables per l esquerra. Roca molt bona i que si bé per la dreta l abisme és inquietant per la dreta hi ha diversos punts entre els gendarmes en els quals es pot desgrimpar per tal d evitar les dificultats. Un cop superats s arriba a un coll intermig on s observa el següent tram. És una aresta un tant caòtica (II/II+), fà cilment evitable per unes grades herboses de l esquerra. L aresta continua i es torna aèria amb la roca d un to vermellós (II) fins que la pendent decreix i seguint horitzontalment pel cordal s arriba al Roques Blanques Oest (2944m, 2h 52min). A partir d aquà ja es veu la Tuca de Vallibierna i la cresta fà cil, sense cap dificultat ressenyable, que ens queda per recòrrer. Al principi es manté aèria (I) i s observa el canvi de color de la roca, ara blanca. A mà dreta podrem observar la via normal d ascens al Vallibierna. Sense cap més complicació arribem a la Tuca de Vallibierna (3.067m, 3h 40min).
Continuem per la cresta i desgrimpem fins arribar a l inici del famós Pas de Cavall. Es pot passar agafat al fil i posant els peus en petites regletes que es van trobant (molt bones preses de mans) o bé com el nom indica i si es pateix de vertigen, a cavall. D una manera o d una altra s arriba en pocs minuts a la Tuca de Culebres (3062m) sense cap més complicació.
DESCENS: el farem seguint les fites, seguint l aresta orientada al SO. Baixem un tram rocós per una espècia de vira que descriu una esquadra de triangle fins a un petit coll. Des d aquÃ, el camà marcat en mig del detritus de roques petites s orienta cap a l oest, abandona l estricta aresta i baixa en direcció al coll de Culebres. Abans d arribar trobem una bifurcació que després d un flanqueig horitzontal amb camà ben marcat ens porta al coll de Llauset. Baixem sense pèrdua possible fins arribar a l Estany de Llauset on coincidim amb els passos de la marxa d aproximació (6h 20min).
Aqui teniu la GALERIA AMB MÉS FOTOS