|
Per arribar-hi, cal agafar la carretera N-230 i passat el Pont de Suert, en direcció a Vielha, trencar a mà dreta per la cruïlla que duu a la Vall de Boí. Seguirem el curs del Riu Noguera de Tor, fins trobar, altre cop a mà dreta, passat Barruera, un trencall que puja a l?estació d?esquí de Boí-Taüll, passant per aquestes dues poblacions, actualment conegudes arreu del món, gràcies a la declaració de Patrimoni Mundial de la Humanitat que han rebut els magnífics temples romànics escampats per la vall.
Un cop arribats a Boí, estacionarem el vehicle (hi ha una esplanada a mà esquerra, junt a la carretera) i anirem a la plaça on es troba el centre d?atenció del Parc Nacional, punt del que surten els taxis 4x4 esmentats. El seu recorregut desfà la pujada al poble, però segueix riu amunt en direcció al balneari de Caldes de Boí, fins trobar a la nostra dreta el trencall on s?agafa la pista que ens ha de dur al nostre destí, lloc conegut com Palanca de la Molina, aparcament obligatori per als vehicles privats.
Anem per una pista de terra que travessa la Vall de Sant Nicolau i que desprès de deixar l?Estany de la Llebreta, arriba al Mirador, punt final del trajecte, on trobem un rètol informatiu de la zona i les possibilitats que presenta.
Per anar cap l?Estany Llong haurem de seguir pel mateix camí pel que hem vingut. Primer passarem per la zona coneguda com el Planell d?Aigüestortes, on el riu es ramifica i forma una sèrie d?illes i meandres, voltats d?avets i pins, que anem travessant, en alguns casos per pasarel.les de troncs, fins arribar al Planell Gran, on a l?entrada i a mà esquerra hi ha una font muntada sobre pedres, coneguda com Font del Pas.
Seguim en lleugera pujada per una vall abundant en vegetació, en la que desaigüen diversos torrents i canals que baixen dels cims que ens envolten, fins arribar a una zona humida, encara voltada del bosc alpí, on l?aigua es torna a dividir, coneguda amb el nom de Prats d?Aiguadassí, que, a la seva entrada, té una segona font, anomenada del Forn de la Pega. Antigament era un estany, però l?herbei ha acabat per convertir-la en una zona pantanosa.
A partir d?aquest punt novament anem saltant per diverses passarel.les de troncs, fins passar a l?altra riba del riu, on en una pujada una mica més marcada arribem en poc menys d?un quilòmetre al Refugi de l?Estany Llong, situat a 1.985 mts. d?alçada, edifici modern i molt ben conservat, guardat (depen administrativament del Parc Nacional), amb servei de menjars i capacitat per a 57 persones, situat en una zona frondosa i boscosa.
A partir d?aquest punt, tan sols uns 200 mts. ens separen del llac, que trobem a la nostra esquerra, tractant-se d?una cubeta de 7 hectàrees, de forma allargada (uns 700 mts. de llongitud) i estreta, tancat a una banda per les parets que baixen del Gran Tuc de Colomèrs i obrint-se per l?altre a un ampli espai pla, per on, després de passar una palanca que salva el Barranc de Peixerani, segueix la pista que duu al Portarró d?Espot.
Si volem completar l?excursió, podem seguir per una bifurcació que ens queda a mà esquerra i que ens permet anar, en poc menys d?un quilòmetre de pujada, a l?Estany Redó, a 2.121 mts. d?alçada, d?aspecte agreste, per tant, força més diferent al Llong, per la seva forma arrodonida, típica dels llacs de cap de port. Al seu interior hi ha un petit illot, i també hi destaca la magnífica cresta que uneix el Pic del Portarró amb el Gran Tuc de Colomèrs, estampa típica de la zona.
La tornada la farem pel mateix camí, per agafar el taxi que ens ha de dur a Boí i d'aquì visitar les diferents esglésies romàniques escampades per la vall, que avui són Patrimoni de la Humanitat.
Text i fotos : Xavier Romero
Data : Desembre de 2002
|