Vista para impresion Envia esta reseña

 
ESTANYS DE COLOMèRS
Autor AMUNT!

ZONA: Pirineo · Aigüestortes
TIPO: Senderismo

L?excursió aquí exposada és, probablement amb la de Montgarri, una de les més populars a la Val d?Aran, presentant diferents nivells de dificultat i un nombre elevat de possibilitats, tota vegada que el Circ de Colomèrs és una de les zones lacustres més grans dels Pirineus, amb estanys de diferents mides i formes, tancat per espectaculars i abruptes pics, entre els quals destaquen la Creu de Colomèrs, el Gran Tuc de Colomèrs i el Tuc de Ratèra. La caminada complerta cubreix una distància aproximada als 7,500 quilòmetres, salvant un desnivell d?uns 280 metres de pujada i uns 480 metres de baixada.

 

Mapa: [+ ampliar]

Des de Salardú, al mig del poble, venint de Vielha, hi ha un trencall a mà dreta en un revolt pronunciat que porta als Banhs de Tredòs, per una estreta carretera asfaltada, seguint el curs de l?Arriu d?Aiguamòg. En uns 9,5 km. arribem a les instal.lacions dels banys, on hi ha la zona d?aparcament obligatori de vehicles. A partir d?aquest punt ja es pot pujar a peu cap al refugi, per la pista de terra que passa per l?àrea recreativa d?Era Montanheta o bé per un encantador camí al bell mig del bosc, perfectament senyalitzat, que comença a la nostra dreta a partir d?un salt d?aigua anomenat Aigües Tòrtes. De totes maneres, es pot escurçar l?esforç aprofitant el servei de taxis 4x4, que salva una mica més 3 quilòmetres, fins deixar-nos al punt on comença purament el camí, ubicat a mà esquerra en un fort revolt de la pista que duu a Valarties, on trobem el primer rètol que mena al Refugi de Colomèrs.
D?aquí el sender puja fent ziga-zagues i en pendent moderada, fins arribar en poc més d?un quart d?hora a l?Estanh de Lòssa (a 2.016 mts. d?alçada), tractant-se de fet d?una zona humida amb molta vegetació, provocada per l?erosió i la sedimentació. A mà dreta veiem novament un rètol que marca el camí de pujada, que seguim, sent probablement aquest el tram més dur de tot el trajecte, perquè la pendent, sense ser exagerada, és notòria, fins que ja veiem la presa que tanca l?estany Major de Colomèrs i just sobre d?ella el refugi.
Amb un darrer esforç arribem a l?horrible paret de formigó del Lac Major de Colomèrs (de les mateixes característiques que la de Cavallers o la de Lanós), més o menys al cap d?una hora d?haver començat el trajecte a peu. Ara ens incorporem al G.R. 11 i el seguim en sentit oest, per sobre de la presa fins arribar a l?edifici del refugi (a 2.130 mts. d?alçada).
A partir d?aquest punt veiem un rètol que detalla dos recorreguts circulars pels llacs, un de curt (amb senyals grogues) i un de llarg (amb senyals vermells). En el nostre cas agafarem la primera ruta, d?uns 3,5 km. de distància i uns 150 mts. de desnivell, prou interessant i variada, que en poc més de dues hores, ens permet contemplar diferents estanys. A partir del refugi vorejarem la riba dreta del llac Major, fins arribar en pujada moderada però seguida, per guanyar alçada, al primer dels llacs, l?Estanh Mòrt (a 2.210 mts. d?alçada), que passarem per la seva esquerra fins a la bifurcació d?ambdues rutes, que seguirem igualment per l?esquerra. D?aquí, en lleugera baixada, anem a l?estany Garguilhs de Jos (a 2.200 mts. d?alçada), que ens queda a mà dreta i una mica enclotat. Travessarem saltant per les pedres el rierol que alimenta l?estany Major, fins arribar a l?Estanh Plan (a 2.190 mts. d?alçada), amb la seva illeta al mig (en alguns mapes, com el que s?adjunta, se l?anomena des Cabidornats, i a l?inversa, havent-se adoptat aquí la nomenclatura que hi ha en el rètol ubicat a l?inici de la ruta, sota el refugi).
Ull, perquè poc abans d?aquest punt, el camí pot resultar perdedor, ja que devalla a mà esquerra un sender molt fressat que ens apartaria de la ruta, que nosaltres hem de seguir passant pel mig de dues roques fins trobar l?esmentat llac.
Voltant per l?esquerra la cubeta arribarem al Lac Long (a 2.175 mts. d?alçada), de dimensions una mica més grans, però de poca fondària, voltat d?abundosa vegetació, que li dóna una sensació d?harmonia.
El camí a partir d?aquí comença a davallar, quedant-nos ensotats a mà dreta, en elevada perspectiva, des del Coret deth Clòto (a 2.190 mts. d?alçada), els llacs que formen el Circ de Clòto, que deixem enrera. Ens hem incorporat novament el G.R. 11, i en fort pendent baixem en direcció a la presa, a la que no cal que arribem, ja que per la nostra dreta hi ha ramificacions que ens duen al camí que hem fet de pujada.
Un cop a la pista de terra on ha començat la nostra caminada, podem esperar un dels taxis que puja dels Banhs de Tredòs o bé, molt preferiblement, baixar a peu fins l?aparcament, primer per la pròpia pista i a partir de la pleta d?Era Montanheta, per un extraordinari camí ben senyalitzat que, a mà esquerra, davalla per dins d?un bosc molt frondós, perfectament condicionat, que resegueix l?Arriu d?Aiguamòg fins al salt d?Aigües Tòrtes, passant torrents pels ponts de fusta instal.lats.
Poc abans de que la pista quedi novament al nostre abast, veurem la cabana d?Aigües Tòrtes i la Hont dels Pletius, ja prop del salt d?aigua que deiem al principi, no sent necessari accedir a la pista perquè el camí per on venim acaba just a la zona d?estacionament de vehicles, on s?ha iniciat la nostra sortida.

Text i Fotos : Xavier Romero
Data : Agost de 2002

Vista para impresion Envia esta reseña