Vista para impresion Envia esta reseña

 
LA PICA D\'ESTATS PER LA VIA GABARRó
Autor DAVE

ZONA: Pirineo · Pica d´Estats
TIPO: Excursionismo

La Pica d'Estats és el cim més alt de Catalunya. És situada al final de la Vallferrera i de la ribera de Sotllo, i formada per tres pics, poc separats l'un de l'altre. El pic central, el més alt (3143 m.), el pic occidental o pic de Verdaguer (3131 m.) i el pic oriental o punta Gabarró (3115 m.), que és el vèrtex geodèsic. La carena coincideix exactament amb la frontera amb França, amb una orientació general va del NNW al SE.

Per a tal d'ascendir al sostre de Catalunya, proposo un itinerari poc freqüentat pels excursionistes, la via Gabarró. A més a més, podem aprofitar la jornada i completar-la ascendint als pics veïns de Montcalm i Sotllo, de més del tres mil metres.

 

Mapa: [+ ampliar]

Sortirem de ben matí del refugi de Vallferrera, situat a 1940 m. d'alçada, i seguirem l'itinerari clàssic vers el port de Sotllo.

Comencem a pujar ràpidament per un corriol tot fent ziga-zagues en direcció NNE. Després d'una estona caminant (25 min.) trobarem un trencall de camins, l'un penetra a la vall d'Areste (dreta); nosaltres seguirem pel de l'esquerra. Continuem la marxa gairebé sempre planejant, tot i les alts i baixos del camí.

Després d'una hora de marxa aproximadament, ens trobem situats al barranc de Sotllo, creuem el pont que travessa el torrent, i ens endinsem dins la vall, que s'eixampla molt i és plena d'aiguamolls. Al fons d'aquest pla es veu un salt d'aigua, que baixa dels estanys de Sotllo i Estats. El camí, en aquest tram va guanyant alçada molt lentament i poc a poc ens anem acostant a l'estany de Sotllo, al qual arribarem després de 2 hores i quart.

Estem situats a 2350 m. d'alçada i davant nostre veiem la graonada on es troba l'estany d'Estats. El tram de camí que separa els dos estanys no té cap més historia, i el mitja hora hi arribem. Davant nostre podem contemplar la Pica en tota la seva esplendor.

En aquest punt a 2480 m., deixem l'itinerari al port de Sotllo, girem a la dreta i comencem a pujar en diagonal entre congestes i tarteres, en busca del collet on molt freqüentment es pot veure un petit salt d'aigua. Sense dificultat s'arriba al collet, al començament de la Conca Gelada, on trobem un petit estany (2650 m. i 3h15 min.). Ara l'itinerari va girant a l'esquerra cap el N, i segueix un ampli barranc. Al començament es força suau, però a mesura que ens acostem al coll que tenim davant, el pendent s'accentua alhora que es progressa sobre roca desfeta.

Arribem al fals coll i sense guanyar gaire alçada arribem al Collet de l'Estanyol(2880 m. i 3h45 min.). Des d'aquí es veu, sota mateix nostre, l'Estanyet de Canalbona, el més alt de Catalunya, i davant tenim tota la cresta oriental de la Pica d'Estats, amb el primer tres mil molt a la vora.

Donem el rodeig a l'estany sense perdre alçada, i arribem, seguint els indicis de camí, al Collet franc de Riufred, que marca l'inici de la pujada al primer tresmil de la jornada. Encara que no hi camí, l'ascensió és còmoda, ja que es realitza per una tartera estable. En pocs minuts arribem al cim del PIC RODÓ DE CANALBONA (3004 m. i 4h.). Aquest pic rep el seu nom per la seva forma arrodonida.

Seguim la cresta, sempre per terreny fàcil i descendim a la bretxa que ens separa de la punta Gabarró. La pujada es pot realitzar seguint la cresta o, millor, franquejant-la pel costat de migdia. Aquesta pujada no té cap dificultat, excepte que el camí és tot un tarter desfet. Arribem així al vèrtex geodèsic que constitueix la PUNTA GABARRÓ (3115 m. i 4h20 min.).

Des d'aquí impressiona l'ascensió a la Pica per la cresta, especialment per la seva verticalitat, però ja veurem que no és tan complicada com sembla. Baixem a la bretxa, i ens trobem primer pas clau. Cal remuntar, grimpant, una canal d'uns dos o tres metres que hi ha una mica a l'esquerra (W) del fil de l'aresta, amb molt bones preses (IIº). Superada aquesta canal es presenta el segon pas clau. El vessant W (Pallars) esdevé molt vertical, però el vessant E (Arieja) és més fàcil. Anem a buscar una petita bretxa que hi ha a l'aresta i passem al vessant E, on caldrà remuntar unes petites terrasses per a guanyar altura, fins a arribar de nou al fil de la cresta. Aquí deixem les dificultats i a mesura que anem pujant la cresta perd verticalitat, arribant amb relativa facilitat a la PICA D'ESTATS (3143 m. i 4h35min.).

Bona vista de les valls que ens envoltem. També podem veure el Montroig, el Certascan, el Comapedrosa, el Monteixo i fins i tot la Maladeta. Des del cim, en pocs minuts anem a trepitjar el pic occidental o PIC DE VERDAGUER (3131 m. i 4h40min.).

Per un sender ben definit i senyalitzat (punts grocs), ens dirigim al coll de Riufred, on pugem per un camí fent ziga-zagues al PIC DE MONTCALM (3077m. i 5h10min). Aquest cim es troba íntegrament dins del territori francès.

Ja només ens queda el Sotllo. Tornem al coll de Riufred, i desfem el camí normal a la Pica fins el Port de Sotllo (2894m. i 5h.). Consisteix en un flanqueig del vessant occità de la Pica, per sobre de la Cometa d'Estats o de Barz, amb el seu estanyet al fons.

L'ascensió al Sotllo resulta ser el tram més penós, sobretot pel cansanci acumulat i la forta pendent del terreny. A més a més, en els metres finals la pendent s'accentua encara més, i hem de fer servir les mans. L'amplitud del terreny ens facilita buscar sempre l'itinerari més còmode i fàcil. Arribem al cim del SOTLLO (3072 m. i 5h30min.). És l'últim tres mil de la jornada.

El descens és ràpid i arribem al Port de Sotllo. Des d'aquí comencem a baixar tot seguint el camí ben marcat fins a l'Estany d'Estats. La penosa tartera que resulta de pujada, es converteix en un plaer a l'hora de baixar, sobretot si hi ha neu.

Una vegada arribem a l'Estany d'Estats, desfarem l'itinerari de pujada fins al refugi de Vallferrera. (8 h.).

Vista para impresion Envia esta reseña