Vista para impresion Envia esta reseña

 
ESTANYS DE LA PERA
Autor AMUNT!

ZONA: Pirineo · Cerdanya
TIPO: Senderismo

Els qui caminem per la muntanya amb canalla sabem que, quan els vailets són petits o bé comencen a trepitjar-la, cal motivar-los perqué puguin gaudir de l?entorn. Que si passarem els torrents per les pedres, que si agafarem cap-grossos al llac, que si veurem cavalls, que si farem un àpat al refugi. Aquestes són propostes habituals en molts casos. Catalunya és un país ric en varietat paissatgística i hi ha força llocs que permeten iniciar-se en el magnífic món muntanyenc. Un d?ells és, sens dubte, la zona lacustre dels Estanys de la Pera, tant per la bellesa incomparable de l?entorn, com la senzillesa que comporta l?excursió propiament dita.
En uns 4 quilòmetres, entre anar i tornar, salvant un desnivell d?uns 225 metres, haurem gaudit del bosc, de l?aigua, dels prats i la vista dels cims, i de totes aquelles coses que els amants de la muntanya sabem trobar-li. Una cosa cal afegir. El nom d?aquests llacs no es refereix a la fruita, sino que fa referència a l?antiga varietat de la paraula pedra, per tant, s?han de dir de la Péra, amb l?accent tancat a la e.
 

Mapa: [+ ampliar]

Per arribar a la zona d?estacionament coneguda com Les Pollineres, que és on comença el sender per pujar als llacs, s?ha d?agafar la carretera N-260, i trencar a mà esquerra si es ve de La Seu d?Urgell, just abans d?entrar a Martinet, en un desviament que duu a Lles, passant per Travesseres. En una cruïlla que hi ha més endavant, deixarem a la dreta la carretera que puja a Lles i seguirem en direcció al nucli d?Arànser, que haurem de travessar, fent-ho pel carrer que surt a la dreta de la plaça que hi ha a l?entrada, seguint una carretera de muntanya que s?enfila en direcció a l?estació d?esquí nòrdic. A la seva entrada veurem l?estacionament de vehicles, i l?edifici central de les instal.lacions, dit El Fornell, on haurem de passar una barrera, convertint-se a partir d?aquí la carretera en una pista de terra apta per a qualsevol tipus de vehicle, quan no hi ha neu o fang.

Seguint aquesta via arribarem al refugi de Prat Miró, ja a 1.995 mts. d?alçada, i més endavant al refugi i a l?àrea de pícnic de Les Pollineres, amb unes instal.lacions perfectament equipades, on deturarem el cotxe. En aquest punt, ja a 2.129 mts. d?alçada, trobem les traces de la variant G.R. 11-10, que ve del refugi del Cap de Rec en direcció a Andorra, després d?haver passat pel refugi del Pradell, coincidint en aquest zona amb una pista de muntanya que puja de Lles.

De fet, fins fa poc, es podia seguir en direcció als llacs per aquesta pista, ja una mica més atrotinada, però, amb bon criteri, s?ha barrat el pas i tan sols hi pujen els serveis forestals o els guardes del refugi. Queda clar, doncs, que pista amunt arribariem a la zona dels estanys, però perderiem tota la gràcia de l?excursió. Per tant, anirem per un sender que, seguint uns senyals grocs, duen al refugi.

L?inici d?aquest camí cal trobar-l?ho a mà dreta, en un revolt que fa la pista forestal en els seus primers 300 metres, passada la tanca, en un lloc per on hi travessa el Riu del Molí, que sempre ens queda a la nostra dreta en el sentit ascendent de la marxa. Ens enfilarem per unes roques i entrarem de ple en un bosc molt frondós d?avets i pins, alguns d?ells centenaris, que dóna pas a un prat d?aiguamolls travessat per diversos corrents d?aigua que cal anar saltant. En aquest punt, com no hi ha arbres, es pot perdre la referència dels senyals grocs que seguim, per tant, cal parar compte i derivar cap a la nostra dreta en direcció al riu, fins tornar a entrar en el bosc, on els senyals són prou clars.

Aquí el camí fa una lleugera pujada, dins d?un bosc molt espés, per tant, en algun punt cal ajupir-se, menant-nos a un bonic salt d?aigua entre roques, que queda enlairat a mà dreta, en una zona pedregosa. A partir d?aquest punt el camí és més pendent, però en un curt tram de pujada topem de nou amb la pista.

Ara se?ns obren dues possibilitats, enfilar-nos per la dreta en direcció al refugi (seguint les traces del GR) i després baixar als llacs, o bé seguir la pista fins arribar a l?Estany de Baix, que ja ens queda a la vista. Qualsevol de les dues opcions és bona, però la més descansada és dirigir-se de forma planera al primer dels llacs de La Pera.

Es tracta d?un bonic estany, arraconat i tancat a ponent pel Monturull, amb els seus 2.761 mts. d?alçada, entapissat d?herbei i voltat de pins.

Bé per la pista o bé tirant amunt per la molt evident drecera, ens dirigirem al refugi, que queda sobre nostre, a 2.354 mts. d?alçada. És un edifici modern, guardat, amb capacitat per a 42 persones i tota mena de serveis, propietat de la Federació d?Entitats Excursionistes de Catalunya. Desfent un tram de la pista en sentit descendent, arribarem a un trencall que a mà dreta i en cinc minuts porta a l?Estany de Dalt, completament diferent al de baix, ja que és més gran i ferèstec, de perfil rocallós, tancant-lo sobre la riba dreta la magnífica silueta del Pic de Perafita, de 2.752 mts. d?alçada.

Per variar la ruta, anirem per la riba esquerra del llac fins arribar al rierol que el desaigua i baixarem per les pedres amuntagades que fan de llera al torrent, que més endavant es converteix en el Riu del Molí, fins trobar-nos de nou a l?estany de baix i desfer el nostre camí, si pot ser per on hem pujat, ja que la baixada per la pista és avorridota. Cap la possibilitat de tornar a Martinet per la pista de Lles, per tant hauriem fet una interessant ruta circular.

Text i fotos : Xavier Romero

Data : Novembre de 2002

Vista para impresion Envia esta reseña