Amb raquetes al Pic de la Mina

Aquest dissabte dia 10 em sortit de Barcelona amb l´intenció de pujar el Pic de Pedrons, però per l´hora de trobada, per haver de posar les cadenes al cotxe a Portè i per que hem començat la caminada al Coll de Pimorens en lloc de fer-ho al Pont de Baladar per evitar la frontera i les previsibles caravanes d´entrada a Andorra, finalment hem optat per pujar un cim més proper, el Pic de la Mina, de 2.683 mts. d´alçada, amb prou presència com per no haver-se de considerar un cim secundari. La neu caiguda aquesta setmana ha estat considerable, per tant els primers i llargs plans d´aproximació presenten gruixos que arriben al metre, i es fa difícil la progressió. Fins a la cota 2.350, poc abans de l´estació superior d´un dels remuntadors de les pistes d´esquí, les condicions de neu nova han fet que l´esforç hagi estat gran, ja que, tot i les raquetes, ens hem posat de neu fins als ..... Un cop passat aquest punt, la neu ja està en molt millor estat, dura i ideal per ser pujada fins al collet que hi ha abans del cim. Ens hem aventurat a pujar fins al pic amb les raquetes, tot i que per seguretat hauriem d´haver calçat els grampons, però la mandra i el fred han pogut més que la prudència. La baixada ha estat ràpida, ja que hem buscat les millors pales per deixar-nos dur. En definitiva, quatre hores reals de pujada (amb parades per esmorçar i descansar incloses) i dues de baixada ens han fet gaudir de la primera sortida hivernal de la temporada. Ja prepararé la galeria de fotos i la ressenya un dia d´aquestos. Salut i muntanyes