Sortida invernal circular a Cap Llitzet (la Gallina Pelada) i Serra d´Ensija des de Pla de la Creu d

Diumenge 11/12/05, jornada assolellada i de visibilitat molt bona, amb inici i final al Pla de la Creu de Fumanya (Berguedà). Comencem l´excursió per pista, amb un pam de neu i bastant glassada a les roderes, pero caminable al centre i borals. Baixem fins a les ruïnes del poble de Peguera, continuem per la pista/GR.107, la qual esdevé menys relliscosa a l´endinsar-se en el bosc. A l´arribar a can Ferrús, el GR segueix per sender que, per dins del bosc i al peu de la impressionant Roca Gran de Ferrús, puja decidit a la recerca de l´Estret. La neu no supera el pam i fins hi tot hi ha zones esclarissades. Superat el collet de l´Estret, cal tombar a la dreta i enfillant-se per les Llosanques, les quals més cobertes de neu, oculten plaques de gel periolloses i que cal superar amb molta precaució. La resta de l´ascensió fins a la Roca Blanca se simplifica però continua molt dreta. En assolir el cim, molt arestat, els ulls descobreixen una panoràmica magestuosa de tot el Pirineu, la qual s´afageix a la de totes les serralades centrals que ja veniem divisant de fa estona.
Transitar per l´aresta fins el Cap Llitzet és un regal permanent per als ulls i les càmares, però cal fer-ho amb compte, doncs aquí la neu ja supera els 40cm i, encara que encrostada, igual hi apareix alguna placa que s´enfonsa. La travessa dels Rasos d´Ensija és dificultosa sense raquetes, doncs la neu resiteix menys, però el trajecte fins el collet és curt. La baixada per la rasa que va del collet als Pedragassos és una festa per als sentits, hi ha menys neu, tret del fins de la rasa, que tampoc varia massa, i continua essent bastant encrostada, la qual cosa permet un descens a la cara: xino xano, a gambades, patinant, etc. Els cotxes ens esperen una mica més enllà, per la pista cap a l´est.
Així que pugui penjaré la ressenya i, si em vaga, el relat.