Rutas, Ascensiones y Condiciones de la montaña
Sortida aquest dissabte dia 17 de juny al Circ d?Engorgs, pujant per la via natural de la Vall del Riu Duran (1.702 mts.). La colla l?hem formada la Concepció, la Lali, el Joan, el Jordi, el Salvador i jo. Deixem els cotxes al Pla de Campllong, seguint el camí evident que va per dintre del bosc, amb el riu a la nostra esquerra. Val la pena aturar-se per contemplar els seus salts d?aigua. Hi ha trams que la petjada es comparteix amb les torrenteres que baixem dels cims, per tant, cal anar en compte amb les relliscades. Es travessa un prat de pastures i es passa el riu per uns troncs. El camí puja fort fent ziga zagues, per una zona especialment agradable a la vista per la seva vegetació. Poc abans d?arribar ens incorporem al G.R. 11. Parem a esmorzar al Refugi Folch i Girona i seguim les marques del sender en direcció oest, per la riba dreta del torrent. Els senyals de pintura són escadussers i cal parar compte en no perdre la traça. Arribem a l?Estany dels Minyons, que no hem de travessar, sino resseguir fins a iniciar la pujada a la Portella d?Engorgs. Està bastant esmicolada, però és de bon fer. Just abans d?arribar al coll trobem l?única zona amb neu de la ruta, que es pot evitar per la seva part inferior, o fer-la per sobre. Un cop a la collada, deixem el G.R. 11 i seguim el cordal en el sentit horari. És una carena ample, sense cap dificultat que arriba a una elevació sense caràcter de cim (2.790 mts.), que batejem com a Pic de Sant Pere, donant-li gràcies per la seva bona voluntat en fer que el dia ens acompanyi. Baixem un collet i comencem la cresta que porta al Pic de la Tosseta de l?Esquella (2.871 mts.), on hi ha petites grimpadetes que fan requerir a estones l?ús de les mans. El vessant est és un ample prat herbei, que ens deixa de nou a un collet que dóna pas al primer dels dos Pics d?Engorgs (2.827 mts.) i, després d?un nou coll, s?arriba al segon pic del mateix nom (2.818 mts.). La baixada la fem encarats a la Portella de Meranges, però flanquejant en direcció sudest, pel tarterar format per grans blocs de granit, fins trobar-nos amb les aigües del riu que ens duen de nou al refugi. La tornada per la Vall del Riu Duran la fem pel mateix camí.
Ruta poc fitada, però força evident, on la neu és testimonial i evitable, oferint unes immenses panoràmiques dalt del cordal carener. La primavera ja ha esclatat per sota la cota 2.200, per tant, cal gaudir de la vegetació, de l?aigua i de les bestioles que habiten aquest indret.
2 Respuestas
Última respuesta Thursday 22 june 2006 - 22:32
Si quieres abrir una conversación nueva entra aqui
volver al indice del foro.