Posets, sí però no?

Aquest cap de setmana del 23 i 24 de setembre hem anat a fer el Posets, malgrat les previsions metereològiques tan desfavorables. Hem fet nit al refugi Angel Orús, on el tracte no ha estat del tot correcte, al menys a l´entendre de la majoria. Hem sortit del refugi a les 7,00 del matí amb una important boirada i amb pluja intermitent. Aquestes condicions han fet que quatre companys s´anessin retirant en diferents trams de la pujada. La boira ens ha acompanyat durant el 98% de l´ascensió, en la que hem tingut neu, pluja, vent i fred. Fins al coll de la Dent Llardana, és a dir, al final de la Canal Fonda no hem trepitjat neu. D´aquí fins al cim està tot nevat (en algunes zones la neu té un gruix superior als 40 cm). El llom de pujada amb neu força correcta (hem pujat sense grampons, però tampoc haguessin sobrat), però a l´inici de l´aresta que porta al cim, la cosa està més complicada, amb neu cristalitzada, per tant ja ha calgut calçar-se els grampons. Del sis que hem intentat el pic, tans sols el Roger l´ha fet, la resta ens hem quedat a ..... 40 m. Obrint la traça ha anat el Roger i l´Enric uns metres pel darrere consolidant-la. L´Encarna, el Jordi, la Concepció i jo els seguim. Un grup d´unes 18 persones ens segueixen i no ens volen passar, doncs els hi estem obrint camí. En el moment que ens posem els grampons s´adonen de la dificultat del tram que resta fins al cim (que no es veu degut a la boira) i tans sols un petit grupet decideix seguir endavant, sense cap mena de material. Quan tornem a iniciar la marxa pel cordal, un dels companys d´aquest grup (que ja torna del cim, segons ens diu després el Roger) rellisca i cau en direcció al Forau de la Neu, més de 200 m avall. Tot això davant nostre. Ja no teniem clar si continuar per fer el pic, però donades les circumstàncies optem per recular. Tans sols 40 m ens queden per arribar al segon tenor del Pirineu, però la prudència pot a les ganes d´assolir el nostre objectiu i decidim abandonar. Més endavant sabem que el company, que se n´ha sortit de la caiguda força airosament, ha estat traslladat amb l´helicòpter a l´hospital d´Osca. De baixada la nevada s´intensifica i el terra està emblanquinat fins al punt on el G.R. travessa el Torrent de la Llardaneta. Cal dir que la quantitat d´aigua caiguda aquests dies ha estat tant important, que el sender que duu fins al refugi és una torrentera pràcticament continuada fins a les darreres llaçades, fet que es reprodueix més endavant fins creuar el torrent, quasibé fins a l´entrada de la Canal Fonda. Són espectaculars els salts d´aigua que anem trobant del pàrking fins al refugi, sobretot la Cascada d´Espigantosa. Salut i muntanyes