Rutas, Ascensiones y Condiciones de la montaña
Dissabte 16 vaig anar per fer el Pic de Font Blanca per la preciosa vall de la Rabassa, deixant el cotxe a l´aparcament que hi ha al final de l´asfaltat de la carretera de la vall de Sorteny, sobre El Serrat (Ordino), on un planell orienta sobre els itineraris més comuns de la zona.
Unes condicions metereològiques escelents, amb 1 o 2 graus sota zero a les deu, sol i un visibilitat ,olt bona. Poca neu a l´inici, però cal anar amb compta amb les plaques de gel, molt abundants al començament.
La neu augmenta a 15 o 20 cms des dels Planells de Rialb (2.050m), passat el Refugi de Rialb (bon estat, amb sis lliteres de planxa -màxim 12 persones- sense matalassos ni mantes, però força llenya).
Més gruix de neu a mesura que es va pujant cap a la Portella de Rialb (2.509m). Com que vaig sortir tard no vaig haver de calçar-me els grampons, tot i que en alguns trams més ombrívols calia anar amb compta.
Des de la Portella vaig seguir l´ascensió molt aerea per la cresta, però per l´arriscat de l´ascensió i el fet d´anar sol i molt justet de temps, en arribar al segon cim (2.724m.) i davant una dificultat major i vist el que encara em quedava per acabar les crestes, vaig optar per fer marxa enrera. Des d´allà vaig veure prop del bell cim del Font Blanca quatre muntanyencs que pujaven pel fort i molt nevat pendent oest, piolet en ma i, suposo, amb els grampons calçats.
En definitiva, que per a qui no sigui un grimpador molt qualificat i/o temerari, en hivernal és fa més aconsellable evitar les crestes per l´oest, tot cercant el millor pas des de la Portella de Rialb o una cinquantena de metres més amunt, per anar a cercar la carena fronterera i des d´allà atacar els darrers dos-cents metres d´ascensió.
La tornada des de la Portella la vaig fer tancant el recorregut circular per l´oest i cap al sud, baixant fins a la cota 2.250, passar a la bessant sud i continuar baixant tot tendint cap a l´est fins a trobar el sender que apareixen a l´Alpina i que, cap a l´est i bastant planer ens hauria de conduir fins a La Rabassa, ja molt a prop de l´aparcament. Però compta! En el darrer tram, després de la darrera bifurcació, aquest viarany desapareix del tot. Vaig acabar al vell mig d´una jungla de matolls i en una zona amb uns pendents de més del 50% on gairebé se m´hi fa fosc.
Tot plegat i malgrat la matada del tram final, una ascensió molt recomanable.
A mi m´han quedat moltes ganes de tornar-hi ![]()
3 Respuestas
Última respuesta Monday 18 december 2006 - 17:07
Si quieres abrir una conversación nueva entra aqui
volver al indice del foro.