Pic de la Serrera

Dels sis cims d´alçada que té el Principat d´Andorra, és a dir, que superen els 2900 m, el tercer en importància és el Pic de la Serrera, de 2913 m, superat pel Comapderosa, que amb els seus 2942 m és el punt zenital del país, i pel de l´Estanyó, de 2915 m. L´ascensió clàssica sol estar ressenyada des de la vall de Sorteny a la zona del Serrat (a la vall d´Ordino), però venint per l´eix del Llobregat i el Pas de la Casa és més còmode pujar per la vall de Ransol. Un cop a la zona de pícnic que tanca la carretera que voreja el riu de la Coma de Ransol (a uns 2000 m d´alçada), ja veiem que les raquetes poden quedar al cotxe (amb el piolet podríem haver fet el mateix). El pic de la Serrera queda a la vista des del pontet que travessa el riu dels Meners, però el reconeixem a la baixada. A partir de la cota 2100 trobem algunes congestes de neu, que fan que decidim posar-nos els grampons i d´aquesta manera no seguim fil per randa les giragonses del camí d´estiu, sino que enfilem per les pales i anem una mica al nostre aire. A l´alçada de l´estany superior de Ransol el gruix de neu és important i en algun lloc m´enfonso fins a la cintura, però un cop passat aquest indret, tornem a trepitjar neu suficientment transformada i dura, fins arribar a la collada dels Meners, on els grampons són innecessaris. Ara sí que seguim el costarut sender que passa per la cabana i s´enfila a la cresta que separa les comes de Ransol i Sorteny. És un tram breu i distret, amb bones presses, que la fan segura. Després trobem un curt, però estret, pas una mica penjat amb neu i ja encarem la pala final, d´uns 200 metres de desnivell, on anem deixant la nostra traça que ens ajudarà en la tornada, ja que l´Enric ens proposa baixar fent el cranc, com a entrenament per a futurs descensos en trams amb pendents pronunciats. Certament en aquest cas no és del tot necessari, ja que "a ull" deu tenir una inclinació de 30º, però sempre és bo fer pràctiques alternatives i així ho fem. El cim del Serrera és allargassat, pedregós i estret, però la seva alçada i la seva situació geogràfica (fa frontera amb l´Arieja) el converteix en un mirador de primer ordre, per tant, en un dia clar i net, les panoràmiques que s´albiren des de dalt són extensíssimes. La tornada la fem pel mateix lloc, però per no haver-nos de posar els grampons, ho fem seguint el camí d´estiu i evitem les congestes del sector inicial baixant per l´altra riba del riu. En total, poc menys de mil metres de desnivell acumulat i una distància d´uns nou quilòmetres, que hem enllestit, amb aturades a dojo, en unes 7,15 hores. Aquí teniu la galeria de fotos: http://www.madteam.net/fotografia/galeria.php/3016