Carlit

És diferent. Primer de tot l’excursió és més llarga (et recomano pujar pel sender de l’esquerra, seguint els senyals grocs que hi veuràs, però de tornada, quan arribis a la palanca que passa el riu, ho facis per l’altre cantó, en aquest cas altre cop a l’esquerra, també marcat, i així et faràs una idea més complerta de la bonica zona dels estanys del Carlit). De fet, la pujada forta comença a l’estany Sobirà, és un camí molt freqüentat i evident, que et deixarà al coll on comencen les giragonses que duen a la zona de grimpades. Cal seguir els senyals vermells de pintura i mirar de cercar les millors preses, al final vas per una tartera curta però molt esmicolada, que es pot salvar pel rocam. Potser de baixada és més complicada. Aquesta acaba en un collet que dóna al sector de Lanós, per on segueix el pas per la roca, ja fora de la ruta marcada, és com una mini-cresta, distreta i segura. Jo crec que si el teu nano ja ha fet la xemenia del Canigó, pot encarar aquesta sortida. En tot cas el podries encordar, però més per seguretat teva que d’ell. M’acaben de dir que ahir va nevar a Andorra, per tant, ull amb la mèteo. Salut i muntanyes

Cert, m’oblidava del tema del bus. Agafeu-lo, per un nano de set anys és afegir massa troç a l’excursió, ja de per sí força llarga, més si tenim en compte que és un llarg tram de carretera, amb pocs al.licients per ells. Et pot passar com a mi, que quan tenen una certa edat estan de la muntanya fins als nassos i t’enviar a pasturar. Aprofita-te’n d’ell ara que pots, de debó. Salut altre cop

Hola Jordi : Nosaltres amb el nostre nano, fa 3 anys i varem anar i ell tenia 5-6 anys, o sigui que cap problema, ara aixo si, al seu pas i sense presa, no miris el temps. El unic problema que varem tenir va ser el fort vent que feia.

  Val la pena.

   Sort.

   Jordi