PIC PALAS PER L´ARESTA SE el dia 9 de setembre de 2007

Ens dirigim de nou cap a l´espectacular massís del Balaitús, en concret cap al Palas. És aquesta una imponent muntanya que per sort o per desgràcia no arriba als 3000 m per poc. Per variar voler pujar per l´aresta SE (AD) pel que ens hem de dirigir cap al port de Lavedan, important coll que es veu perfectament a la dreta si ens mirem el pic des dels Llacs d´Arriel. La pujada no és gaire clara, sembla que des dels llacs es pot pujar per una mena de torrentera fins a un collet sempre amb tendència a la dreta, però nosaltres decidim seguir en gran part la via normal i anar cap a l´esquerra. Quan ja hem guanyat força alçada ens desviem cap al Port de Lavedan sense arribar a la base de la xemeneia de la via normal, trobem alguna fita. Ataquem l´aresta una mica abans del coll pel vessant d´Arriel, és fàcil, algun pas de III, però força mantingut pel que decidim escalar a llargs. Un cop sortim a l´aresta intentem seguir les indicacions del llibre "El Pirineo Occ. A Través del IV grado" de l´Alberto Urtasun Uriz, però és un llibre que dona moltes coses per sabudes i convida a l´encigalada. En definitiva escalem més o menys per l´aresta amb tendència a l´esquerra i després d´un parell d´encigalades, de trobar a faltar els tascons (portava 4 cintes i 4 friends), de llargs mantinguts i d´un ambient fantàstic arribem al cim. Baixem per la via normal, després del que hem fet la temuda xemeneia Ledormeur no ens sembla gran cosa, amb una mica d´atenció i darrera d´uns nois d´osca que venien d´escalar l´Aresta Von Martin baixem en un nores. Ara falta la llarga baixada fins al cotxe, amb el llum de la tarda és un plaer creuar els llacs d´Arriel veient com el granit de les muntanyes que ens envolta va prenent un color carbassa espectacular. Arribem al cotxe amb més de 13 hores d´activitat acumulades.

Acompanyant: Belén.