PIC ALT DE CUBIL PER LA CRESTA NE el dia 29 de setembre de 2007

Com sempre, ens apropem a l´entorn de les pistes d´esquí de Grau Roig tot fent un esforç per abstreure´ns del macro complex hivernal que hi constitueix. L´objectiu: la cresta que va del Petit fins a l´Alt pic de Cubil. Seguim les indicacions del llibre de crestes del Pirineu Oriental del Paco Sànchez, de manera que passem de pujar el pic Petit i ens anem directament al coll que els separa. Per accedir-hi prenem un camí que surt inmediatament per sobre del Restaurant dels Pessons marcat amb fites. A la poca estona trobem un altre trencall senyalitzat amb un parell de fites que prenem, el camí es evident ja que gairebé tota l´estona tenim el coll com a referència. El darrer tram és una forta pujada que ens deixa al coll sense masses contemplacions. De fet, hi han varis collets, nosaltres sortim al de més a l´esquerra, just abans d´una mena de torre que és on comencen les dificultats. Ens equipem i comença el festival. La cresta en si és difícil de descriure, és molt entretinguda i mantinguda, els passos curiosos i divertits es succeeixen un darrera l´altre. Hi ha un parell de ràpels equipats però nosaltres només vàrem fer el primer, el segon es pot desgrimpar. I així, xino-xano arribem a un ampli coll just abans del cim on ja guardem el material. Encara ens sorpren algun curt passet curiòs abans d´arribar al cim. La baixada la fem continuant la carena que tanca el Circ de Pessons fins a un coll evident que ens permet tornar a baixar de nou cap als llacs, no hi ha camí però es baixa bé. L´anècdota és que en arribar el cim el Miquel troba a faltar el gore, es pensa que se l´ha descuidat al coll de l´inici de la cresta, doncs bé "ni corto ni perezoso", de baixada, es torna a enfilar cap al coll a veure si el troba. Després va resultar que se l´havia deixat a la furgo, quina moral!

Entre pitos i flautes triguem unes 8 hores entre pujar i baixar.

Acompanyants: Miquel i Belén.