pollego inferior pedra

Hola sales del refugio y coges la senda que esta enfrente casi una continuacion de la que sube al refugio hasta llegar a la tartera veras unas señales en la parte izquierda de la tartera e hitos a partir de ahi es seguirlos no tiene ninguna dificultad la subida, la bajada yo la hice con un rapel de unos 40 metros a un mini collado y de ahi a la tartera bajando luego hasta alcanzar la senda de subida      salud y montaña

Quan arribis a la tartera cal travessar-la pujant lleugerament i de seguida veuràs a l´altra costat una roca grossa amb una fletxa verda (crec) i la indicació Pollegó Inferior.

Aquí hi ha més d´una opció. Jo et proposo que remuntis uns 150 metres, hi ha alguna fita però hauràs d´anar cercant el millor pas, millor per dins el bosc, però ran de tartera. Puja dret però sense dificultat. En aquest punt el sender t´ha de dur cap al S (esquerra). Hi ha alguna fita, el camí aquí no puja gaire i és prou evident. També començaràs a trobar fites pintades, punts verds que ja t´acompanyaran fins al cim i que ara et serveixen per adonar-te d´algun canvi de direcció i dels millors trajectes de grimpada, doncs ara ja estaràs pujant per en una zona més rocosa sense gaire dificultat. De cop, quan ja tornes a estar encarat cap al sud, surtiràs de bosc i t´hauras d´enflar a un petit promontori amb una espectacular vista cap al sud, en primer terme la vall de Saldes i, al seu darrera la Serra d´Encija: És el Balcó de la Joaquima. Ara ja només et resta anar pujant per l´ampla carena, amb alguns passos bastant aeris i una mica exposats, però només al començament.

La cadena en qüestió deu fer cap a 4 metres; per pujar gairebé fa més nosa que servei, mentre que per baixar pot ser d´utilitat.

Per baixar per les Costes d´en Dou has de desfer camí fins la bretxa que hi ha abans del balcó de la Joaquima. Aquí si mires al N (esquerra) veuràs traces de sender que baixen pel mig del bosc i fites que et menen cap a una primera tartera secundària i després a la principal.

Compta mentre desfàs camí, que les fites es fan més perdedores i és fàcil sortir del sender, però no pedres.

Apa, anar-hi anant