VIA NORMAL AL PIC PRIM PEL VESSANT SUD-OEST el dia 28 de desembre de 2007

Tot cercant un clima més suau, ens apropem els Nadals 2007-2008 cap a les muntanyes alacantines, unes ressenyes del Desnivel del massís del Puigcampana que van passar per les meves mans ja fa temps son les culpables. Decidim començar pel més fàcil, la via Normal al Pic Prim pel vessant sud-oest, gairebé tot III amb algun pas de IV, així calibrarem temps i dificultats. Com que la jornada es preveu llarga matinem, ens donem compte de que hem aparcat en mal lloc, si continuem més enllà de la Font del Molí hi ha un pont on immediatament després comencen els senders que pugen o volten el Puigcampana, nosaltres deixem la furgo aquí, després veiem que és millor deixar-la una mica més enllà, en una corba on surt el camí d´aproximació a les zones d´escalada. Tant se val, seguim el camí de la Serra cap a l´esquerre i en uns 10-15 minuts sortim al camí que puja del pàrquing correcte. De seguida hi ha un caminet fitat que es desvia cap a la dreta i que ens apropa a les parets, anem seguint les fites fins a arribar-hi, si mirem a l´esquerra de la base de la paret veiem un punt vermell, ens porta cap a una curta grimpadeta que ens deixa més o menys a la fi del Barranc de l´Infern, seguim mirant cap a la dreta i trobem una mena de canal amb un parell d´arbres que ens serveixen d´assegurança, anem molt a la dreta fins a sortir a una gran repisa amb una fita, aquí fem la primera reunió. La via segueix pel més fàcil més o menys per una espècie de canal, en dos llargs força llargs ens plantem al "Balcón de alicante" em fet reunió en uns arbres que ja tenen uns cordinos, no els aprofitem però ens serveixen per saber que anem pel camí correcte. Creuem el Balcó caminant cap a l´esquerra fins a una fissura en el que es veu un pitó, segons la ressenya és un pas de IV sup., ho provo en oposició mirant cap a fora i no, ho provo per fora de la fissura i tampoc, finalment faig el pas mig en oposició mirant cap a la paret, al final no es tan difícil com sembla, és un pas de confiança, sort que un tasconet en un forat augmenta aquesta confiança considerablement. Un parell de llargs més i sortim a un punt vermell que ens indica el descens. La ressenya que portem parla d´una baixada fitada més amunt, ho provem, arribem a un collet i anem seguint les fites fins a un lloc on hi ha un cordino en un pont de roca des d´on sembla que s´ha de rapelar, ens hem despistat ja que a la ressenya no parla de cap ràpel, decidim tirar enrere fins a les marques vermelles, aquestes son fàcils de seguir tot i els passos més difícils estan assegurats amb un cable d´acer. A l´estona arribem al Carreró, ja només falta baixar per la tartera xino-xano fins al cotxe. Al final han estat unes 9 hores.

Acompanyant: Belén.