MAS D´EN BORRÀS - PENYAGOLOSA - MAS D´EN BORRÀS

Excursió molt recomanable per ascendir al Pic de Penyagolosa, per una ruta poc freqüentada i solitària, travessant extensos boscos i paratges que evoquen la duresa de la vida per aquetes comarques de muntanya. Comencem l’excursió a les 10’50 hores des del Mas de Borràs, a pocs quilòmetres de Villahermosa del Rio.

Hem d’agafar una senda clara que surt uns metres abans d’arribar al pàrquing del Mas. Des d’aquí hem d’anar guanyant alçada per bosc de pins, fins una pista, que agafem a la dreta i en unes fites, a la dreta per, altra vegada,a una senda. Poc a poc anem pujant pel mig del bosc, fins una nova pista, que no abandonarem fins que a l’esquerra ens trobem una senda que ens duu a la Porta de Penyagolosa, amb vistes magnifiques.

Continuem fins ala Font de la Mozas. La vista del Penyagolosa es constantment colpidora, 800 metres per damunt dels nostres caps.

Poc a poc, per senda clara anem aproximant-se al coll que separa les vessant Nord i Sud. Poc abans d’arribar al coll, podem vore un antic pou de neu, que ens assenyalarà que anem per bon camí. Des del coll podem ascendir còmodament al cim per camí costerut i evident. De camí, a 1680 msnm trobem un refugi lliure que ha estat recentment restaurat, i es pot dormir còmodament a terra, amb llar de foc, si be la neu sol acumular-se a la porta d’entrada. Cim a 1814msnm en 3’30 hores, amb un dia increïble. Les vistes: el Montgó, el Montsià, el Caro, Gúdar completament nevat, Javalambre amb un aspecte realment hivernal, Espadà, La Calderona, etc.... Les condicions en què ens trobarem la muntanya no son habituals, ja que hi havia neu abundant, pràcticament des de la Font de las Mozas, i molt transformada i dura i la pendent constant ens va fer anar amb molta cura. Clar anàvem sense  grampons, i els varem trobar a faltar ¡QUI HO DIRIA¡¡

La baixada, pel mateix camí fins al Mas de la Cambreta, i per una antiga pista fins al mas de Marcen, sota els cingles del mateix nom (cara Sud), i al Carbo per una senda molt confusa i perdedora, quasi abandonada. El Carbo és un grup de masies que encara avui estan habitades, on no arriba la llum, ni l’aigua, ni carretera o pista, únicament passa el GR-7. Continuem descendint fins al Moli de Baix del Carbo, un lloc meravellós, amb un riu d’aigua clara i basses fondes, fins que passat el Pas del Aire, prenem una senda molt ben marcada que surt a l’esquerra (825msnm), fins al Mas de la Talaia, també habitat. Des d’aquí busquem una senda que baixa al barranc, el travessa pel mateix llit, i a la dreta prenem un ramal que ens porta al Masico del Miedo, i en 20 minuts per la pista, al Mas de Borràs,punt de sortida.

En total, unes 7 hores d’activitat, i quasi 2.100 metres de desnivell total

si algu vol vore fotos, en breu penjaré fotos i ressenya al bloc www.rapazdocarmel.blogspot.com

Salut