Pic de Vallibierna i Tuca de les Cullebres des de Llauset

Dissabte 16 d´agost amb Ramon i Albert, companys d´Els Xiruques, vam fer el Pic de Vallibierna (o Ballibierna) i, pel Pas del Cavall, la Tuca de les Culebres. La ruta la vam fer en circular, seguint la ressenya signada per Madteam. Encara que nosaltres hi vam invertir tres hores més . Tot plegat 7h30´, això sí amb parades incloses i tenint en compta que el túnel que accedeix a l´Estany de Llauset està tancat a la circul·lació de vehicles, la qual cosa, entre l´anada i la tornada suposà afegir una bona mitja hora.

El sender super evident i suficientment pintat de GR fins a la bifurcació cap a l´Estany Xelat (pal indicador). A partir d´aquest punt, zona pedregosa amb alguns blocs, cal estar força pendent de les fites amb pedres, sobre t al començaments, després ja son força més freqüents fins a conduir-nos a peu de tartera per on un sender prou fressat ens condueix fins la cresta o avantcim.

Abans però, prop de l´Estany del Botornàs, vam veure la cabana nova (a la ressenya és parla de la vella i ensorrada), una vintena de metres per damunt de la vella, sobre els 2.360m si fa o no fa, i amb capacitat per a miutja dotzena de persones, si van ben avingudes . Aquest dia la tenien copada una colla de francesos que també havien planta tenda a fora.

La baixada per la Vall de Llauset cap problema, si no fos perquè nosaltres ens vam envolicar, doncs no ens vam adonar que de primer el camí és comú per als que van per la Vall de Llosars, com el grup de la Plana de Vic amb els quals vam compartir cim i funcions de fotògrat, com pels que cerquen el coll de Llauset, com nosaltres mateixos que i vam baixar pel dret tot desgrimpat el Culebres pel sudoest

A baix, ben a prop ja dels túnels, vaig aprofitar l´avantatge que havia tret en fer part del sender corrent, per refrescar-me ran d´estany, moment en el qual vam coincidir amb un altre vigatà il·lustre, en Fjavier i la Mercè que anaven a plantar tenda, per intentar el Pico de Russell diumenge.

Val a dir que divendres vam sopar al Nestuy, un bar-restaurant d´Aneto, amb una qualitat preu ben raonable i, com que el refugi de Cubiello estava copat per uns xecs, vam fer nit en un dels barracots que hi ha a la mateixa zona, ran de pista i 1 o 2 Km abans del túnel. Dissabte com que la baixada cap a Aneto coincidia amb l´ora de dinar, doncs... santornemi que no ha estat res, cap a veure l´amable mestressa del Nestuy