Pic de Salenques (2.992 m.)

Al fil de la piada que vam fer de l´intent al Pic de Salenques el 30-10-11 per Barrancs i que no vam aconsseguir, aquí va la d´ahir des de la Besurta i que sí va tenir éxit.

Després de llegir les vostres respostes en el seu moment, ens va quedar clar que per aquesta vessant (vall d´Escaletas) era molt més fàcil encara que l´època (novembre) ja no acompanyava. Com tots els muntanyencs, som tossuts i ja sabíem que hi tornaríem i aquest cap de setmana, aprofitant que la meva companya està recuperant-se d´una llarga lesió, es van donar les condicions: dissabte pujem un troç amb els trastos a sobre i diumenge arribarem. I així va ser.

Dissabte 26-5-12: a les 9:30 sortim de casa, a prop de Barcelona i a les 13 arribem a Benasc a dinar. Després d´un àpat com cal amb tota la calma, a les 15:30 estem a la Besurta preparant els "trastos". Pàrking a tope i un munt de gent que arriba de la muntanya (mai he vist tants esquís, suposem que la majoria ve de l´Aneto) i un munt que esprepara per sortir. Ha plogut però ara fa bon temps. A les 16:30, carregats com sempre = molt, sempre pensant amb en Pit ;-) calculo que les nostres motxil·les pesen uns 14 Kg, sortim cap a Aigüalluts direcció a la vall d´Escaletes. Quan vàrem arribar al primer ibón (2.300 m.) veiem que hi ha neu per un "tubo" (molta més de l´esperada) i decidim plantar tenda a l´herba... demà quedarà més camí però anirem més lleugers. Hem tardat dues hores justes. Amb totes les comoditats que ens hem currat a l´esquena, plantem la nostra fantàstica Vaude Explorer,ens fem un bon sopar, ens relaxem i gaudim de l´entorn en solitud. Trona però sembla que la cosa va per la Vall d´Aran. A les 21:30, encara de dia, a dormir.

Diumenge 27-5-12: a les 6:10 diana. Fem un cafè i sense presses sortim a les 7 del matí. Continuem sols com dos mussols. Durant la nit estàvem a 7ºC dins la tenda o sigui que calculo que ara deu haver una temperatura semblant. Al poc de caminar ja ens enfonsem fàcilment fins els genolls així que a l´alçada del segon llac (poc més de 2.300 m.) ens posem els grampons. Les raquetes serien una molt bona opció però no en tenim... A l´alçada del tercer ibon veiem un excursionista solitari que ràpidament ens atrapa: va amb esquís. Continuem pujant amb molt més esforç que ell, enfontsant-nos moltes vegades fins allà a on es junten les cames i parem mitja hora a esmorzar més amunt del 4rt. ibon (2.636 m.). A més, tots dos hem perdut els "discos" dels nostres bastons i la pujada encara es fa més dura però després d´un hivern sense alta muntanya és un bon entrenament...

Per fi, a les 11:15 arribem al cim. Les vistes intuim que espectaculars però està bastant núbol. Veiem la fantàstica vall de Salenques, el xalet al costat del qual vam dormir quan vam anar per aquesta magnífica vall a pujar el Russell, la cresta de Salenques, etc... En cap moment es veuen els cims del Margalida, Tempestades, Aneto, etc. i encara pitjor el Mulleres: en tota l´estona que vam estar allà el vam veure, els núbols estàven "enganxats cap a aquesta zona. La idea era haver aprofitat per tornar al Mulleres (que ja hem fet per la vall d´ídem) però per fer un cim i no veure a un pam...

A les 12:00 tornem, crec que bastant ràpid: en una hora i mitja arribem a la tenda: el que ens ha costat 3h 45´ efectius de pujar ho hem fet en 1h 30´. Menjem una miqueta i desmuntem la tenda. A les 14:20 ens preparem per tornar mentre sentim aquell soroll que mai ens agrada a la muntanya: un helicòpter. El veiem pensant que tant de bó vagi cap a la Renclusa a portar material però passa de llarg, "mal asunto". En una hora i deu minuts arribem a la Besurta d´una tirada (15:30 h.), veient un segon vol d´helicòpter que s´està força estona per la zona.

En resum: hem tardat 5 hores 45 minuts efectius en pujar al Pic de Salenques partit en dos dies i 2 hores 40 minuts en tornar a la Besurta. Encara queda molta neu a partir de 2.300 metres i és una excursió que val molt la pena partida en dos dies per poder gaudir de l´entorn i no quedar destrossat (i és que nosaltres ja tenim una edat...).

PD: Ara penjo unes quantes fotos per que a qui l´interessi es faci una idea.

PD2: Tal i com he comentat aquest matí a la secció de "Cafetería", el pitjor dels nostres pensaments s´ha confirmat aquest matí i no sols això sinò que el company que va perdre la vida a l´Aneto resulta que em dieu que era del "nostre" Madteam. No podem dir res més que descansi en pau.