Encadenant tresmils

Dissabte a migdia fem la pista d´Àreu fins Vallferrera: bones condicions i una pols que ti cag***. Pàrking molt ple. A les 17:15, amb una calor que mata i carregats com a rucs, la Mercè i jo anem cap a l´estany de Sotllo (2.350 m.)com aquell que diu acabats de dinar... ho paguem amb un temps de 3 hores per arribar. Compto 9 tendes. Sopar i a dormir. Temp. mínima dins la tenda durant la nit: 14º C.

Diumenge 19/8/12: a les 6:45 ens posem en marxa i en 45´ deixem enrera l´estany d´Estats on ens desviem cap a la dreta de la via "normal". Veiem plantades unes 14 tendes. Pujem per tartera fins a un petit estany (2.650 m. aprox) on girem cap a l´esquerra (N) fins arribar per sobre de l´estanyet de Canalbona, que diuen és el més alt de Catalunya. Afortunadament no fa sol i molt vent, així que anem tirant fins el Pic Rodó de Canalbona, que pel que he llegit darrerament a Internet sembla que "es cau de la llista" de tresmils del Pirineu.  Com el nostre mapa diu que fa 3.004 m, més o menys el comptabilitzem a la nostre llista (ai, els humans, què "burros" que som! 

Aquí comença lo divertit per nosaltres: agafem la cresta primer descendint fins a la bretxa que després puja fins a la punta Gabarró (3.114 m.). Pel cantó "francés" fa una mica de por però pel nostre camí "català" és fàcil.  Arribem sense cap problema al nostre primer o segon tresmil segons es miri. Des d´aquí tornem a baixar i llavors comença la cresta de veritat fina a la Pica d´Estats. En aquest tram està el pas clau que hem llegit és IIº (nosaltres no tenim ni idea). Té bones preses i vigilant algunes pedres que no son segures del tot, ho passem sense dificultats. Cal passar a la vessant E (França) perquè la W esgarrifa però un cop passat aquest moment de dificultat, el que queda fins el cim es molt fàcil tot i que és bastant aeri. Arribem al sostre de la nostra excursió, la Pica (3.143 m.) a les 10:45, és a dir, en 4 hores justes. El cim està bastant plé de gent i sense aturar-nos més que per la foto de rigor, en 10 minuts estem al Pic Verdaguer (3.133 m.). Continuem fins el Montcalm (3.077 m.) en el que es podria dir un passeig, arribant a les 11:30. Aquí estem sols en contraposició a la gentada de la Pica. 

Ara sabem que queda el més dur, el Sotllo. Hem de baixar direcció Coll de Riufred, crec que fins uns 2.800 m, per després tornar a remuntar fins el Pic de Sotllo (3.073 m.) per una tartera bastant dura. Arribem a les 13:05. Aquest pic, tot i que degut a la calor no tenia gaire visibilitat, val molt la pena i creiem que està infravalorat. Si algú vol fer la Pica per la via "normal" des de els estanys, que el faci primer quan està fresc, té molt bones vistes. A les 13:30 marxem del nostre 5é/6é tresmil del matí i arribem a l´estany de Sotllo a no sé quina hora. Dinem i recollim la tenda i trastos que teníem amagats. Val a dir que ara no hi ha cap plantada, tots hem estat respectuosos amb les normes...

Arribem al cotxe a les 17:15 (3 h 45´ des del Sotllo parant 1/2 hora a dinar) fets caldo però contents. Ara només queden unes horetes de cotxe fins a casa.

Permeteu-me la llicència: per sumar 102 anys entre els dos, no ha estat malament el cap de setmana, je, je... No hem fet els temps que he vist a les resenyes però... collons, fotia molta calor i portàvem tenda i de tot! 

Ruta molt recomanable, la pujada la hem fet absolutament en solitari fins a la Pica i mira que hi havia gent allà...