Hola pulpo42,Hi ha tantes alimentacions com excursionistes.
El primer que cal tenir present és que els àpats no necessàriament corresponen a un dinar convencional, res de tres plats i postre, per entendre'ns. Cal menjar poc i sovint de manera que Es trien els menjars en funció de necessitats, gustos i pes.
Generalment es fan dos grans àpats al dia, un bon esmorzar i un bon sopar i durant la resta de la jornad es fan petites menjades quan cal. Fruites i verdure són de mal portar de manera que el menú equilibrat és una fita a la que, només amb molta experiència, podrem aspirar.
Per a dos-tres dies es poden combinar perfectament menjars preparats en carmanyola, pa i embotit o formatge, menjars dehidratats per a preparar amb el fogonet, barretes energètiques i els característics ganyips (fruits secs, xocolata, galetes...).
Els entrepans funcionen be per al mateix dia però l'endemà.... Una alternativa, dur un paquet de pa de motlle i embotit curat envasat al buit.
El menjar preparat per un (uns macarrons amb tonyina, un arròs tres delícies, uns llibrets de llom....) és més agradable que uns fideus dehidratats....però pesa molt més, ocupa molt espai i no es conserva indefinidament.
El menjar deshidratat et permet fer-te un senyor àpat allà on sigues però és car i acaben tots tenint el mateix gust.
Jo (i molts) combinem els diferents sistemes: una carmanyola per al primer dia, si es de metall et servirà mes endavant per a cuinar, pa i embotit per més endavant, barretes i ganyips per a repondre energia ràpidament durant la ruta, i menjar deshidratat per als vespres..... Si no ets a refugi.
Si tens oportunitat de fer nit en refugi guardat, encarrega'ls (millorper avançada) el sopar. Ells t'ajuden en la teva ruta i tu a ells, la majoria de guardes viuen dels beneficis del servei de menjars. El que pagues per dormir va íntegrament al propietari del refugi (club, ajuntament, federació).
Si és el primer cop que fas una ruta, prova una combinació de tot i tu mateix aniràs triant què et va be i què no. També amb les racions, només l'experiència t'ajudarà a mesurar què és prou i què és massa. Quan un és novell, és més freqüent llençar menjar que passar gana.
Bona sort.