Serra de Moixeró

Pujada a la Serra de Moixeró, des de Grèixer, seguint el sender fitat per la U.E.C., amb rombes grocs i rètols verds (els colors de l’entitat), que duen al Collet Raset, pujant per la coneguda Canal de la Serp, que, com sempre, està força esmicolada en algun tram. Poc abans d’iniciar la seva pujada, entrem en una zona boscosa que ha tapissat el camí de fulles, que fan que en algun lloc una mica inclinat, calgui parar compte en no relliscar. Un cop passada la canal, entrem en uns prats pendents que ens duen al coll, on tenim una bona panoràmica de la Cerdanya i part de la Serra del Cadí. Seguim les marques del G.R. 150.1, per dintre el bosc de pins, fins a les Penyes Altes del Moixeró, havent algun petit pas, senzill, on cal ajudar-se de les mans. Desfem tot el que hem fet fins al coll i d’aquí ens dirigim al Moixeró, uns pel G.R., altres pel cordal, que permet contemplar els espadats d’aquesta cara sud de la serra. Baixem el Moixeró en direcció al seu coll, i aquí plantejo la possibilitat d’encarar el Coll d’Escriu pel Coll de Cabrera, per evitar la sifonada amb la que ens trobarem més endavant, però ningú em fa el més mínim cas (fet que ja sembla que s’hagi convertit en costum al grup). El Javier i el Florenci es separen per pujar el Roc Cremat i així van sumants cims a la seva llista, la resta seguim en G.R. en direcció al Coll de Pendís, passant pel Morro de Moixeró, que no té aspecte de ser-ho, al menys des d’aquest vessant de la muntanya. Un cop al coll, que és un important cruïlla de camins, seguim el sender G.R. 107 (Camí dels Bons Homes), fins al refugi Sant Jordi, que està tancat, i per tant, dinem als seus prats exteriors. Amb en Jordi Camon vaig fins a la propera Font del Faig (seguint les marques del P.R. C-125) i omplim les cantimplores, raja poca aigua, però força freda. Un cop tips i descansats, emprenem la baixada pel G.R. fins a les runes de ca n’Escriu, on deixem la pista per agafar la seva dreta drecera, 185 metres de desnivell que es fan en 20’, degut al seu grau d’inclinació. Certament és una tocada de nassos i els esbufecs i renecs sovintejen. Un cop al coll, la baixada es fa per una pista que entra en una impressionant fageda. Els olors, els colors, els sons llunyans de l’aigua, la petjada flonja sobre les fulles caigudes, ..., un espectacle pels sentits, que fan oblidar a l’instant la duressa de la drecera que acabem de pujar. Abans d’arribar a Grèixer, dos punts on cal parar atenció, un petit embassament que trobarem alçat a l’esquerra, en el Torrent de Fontbona, on es poden prendre boniques fotografies i una mica més endavant, al costat mateix del camì, una paret formada per una colada de roca volcànica. Al poble de Grèixer, que és una propietat privada, i està completament restaurat, s’aixeca una església romànica del segle XII, edificada sobre un temple anterior del segle IX, que val la pena visitar i fotografiar. Segons les dades del GPS, hem salvat un desnivell de 1.680 metres i hem recorregut 16,8 quilòmetres, que amb les nostres habituals parades hem fet en poc menys de 9,30 hores. Aquí teniu una galeria de fotos: http://www.madteam.net/fotografia/galeria.php/2565

Vinga a gaudir de la tardor, que aviat arribarà la neu. Salut i muntanyes