Pic de la Muga per la Vall de la Llosa

L´Enric i l´Encarna, per Reis em van dur a fer el Pic de la Muga per la Vall de la Llosa. Un bon regal, jeje!

Des de Can Jan ja vam començar trobar plaques de gel que cobrien totalment trams curts de la pista inicial i que, normalment, havíem d´evitar ficant-nos pel bosc o...

No vam trobar neu fins els plans de Vallcivera, per damunt dels 2.300m. En l´aproximació als estanys del mateix nom, va caldre anar amb molt de compta, doncs, per la inconsistència de la neu, aviat ens vam començar a enfonsar entre les pedres. En arribar a l´inici de la pala, neu dura, encara que poc gruix. Grampons i piolet imprescindibles fins el coll. A l´ascensió final a la Muga quasi res de neu. De baixada per l´estany de la Muga, gens.

Vam deixar el cotxe a Can  Jan de la Llosa. GR.107 (Camí dels Bons Homes) per la Vall de la Llosa fins a la cabana dels Esparvers, on s´encreuen els GR 107 i l´11. Vam seguir per aquest darrer en sentit  l´O remuntant el Vallcivera. El sender senyalitzat encara com a GR i també amb alguna fita de pedres. Al arribar a la cota 2.300, en vistes ja del Muga, vam abandonar el sender i tendir cap al sud (alguna fita de pedres i algun corriol insinuat), tot iniciant l´aproximació a la pala del coll.

Després de fer La Muga i el Mugueta, vam baixar pel dret cap a l´estany de la Muga on vam trobar fites rectangulars amb el núm. 26 sobre fons groc/taronja. Aquestes fites ens van conduir direcció est-sud per un bon camí que gairebé no baixava de cota. El vam deixar en arribar a un tallafocs ben fitat amb pedres que ens conduiria molt de dret fins baix el riu La Muga i, passat aquest, fins a la pista, ja a un parell o tres de Kms. de l´inici.

Tot plegat, un dia magnífic i ben assolellat; una ruta molt maca, llarga -10h. en conjunt- i tranquil·la, doncs no vam veure ningú en tota la jornada.  

Les fotos, són d´Enrique. En la 1a veiem el coll de la Muga i la seva pala on ja calien el grampons. A la 2a, el coll en primer terme, després el Mugueta, el Vallcivera i la Tossa Plana. A baix l´estany gran, que com la majoria de passos d´aigua estava ben gelat.