Pic de la Mina, des de coll Pimorent)

Aquest dissabte volíem anar a fer el Puigpedrós de Lanós i el Coma d´or. Aquest darrer l´havia fet en hivernal, però per Cortal Rossa i la Portella de Lanós.

Vam sortir tard però encara vam anar d´hora doncs al Coll de Pimorent ens vam haver d´entretenir un parell d´hores per veure si el tepms millorava o no. Finalment vam optar per sortir, però en snetit contrari, cap a l´oest.

El nou objectiu: Pic de la Mina, més a prop (un 12 Kms en total) i més baix (1.683 m), amb un desnivell teòric de 768 m, al qual s´acomulava ben poca cosa i que vam fer en un total de 3´30 hores. Atesa l´hora i el dia, una bona alternativa, si més no com a sortida de manteniment de cara a les fites de major consideració previstes per al proper pont.

El recorregut en sí no té major secret que seguir la pista que parteix del mateix aparcament, per deixar-la en un revolt molt pronunciat a la dreta i continuar de dret a un parell de construccions (2.133 m), ben passades les quals un senderó s´enfila, cap al nord, a la tossa immediata (2.200 m) i des d´allà tot carenejant, en ascensió tant contínua com suau, fins la base del pic (2.560 m), des d´on ara ja més de dret, ens enfila a un coll i, tot al sud, al cim.

Des del cim la carena més baixa que s´extend cap al sud, convida seguir fins el Coll de l´Orri de la Vinyola i, des d´allí cap als pics de Fontnegra o bé tancar la ruta en circular pels pics de les Valleres i el Fontfreda, però el plugim que ens havia acompanyat durant el darrer tram, el vent fred i la visibilitat que s´anava tapant, ens van fer més aconsellable tornar enrera.

Tot plegat no ens va estalviar una mullena considerable, encara que molta menys de la que aguéssim arreplegat sense els parapluges i/o si haguéssim demorat vint minuts l´arribada al cotxe.

Així, doncs, només es va acomplir parcialment la mala estrugança llançada per Una chica en aquest i d´altres fòrums, doncs ha plogut però no ha estat suficient per fer-nos quedar sense excursió