Montaña General
Aquest dissabte va perdre la vida un gran amic meu , al coll de sotlló , en una mala relliscada , vull agrair a tots els que em vau ajudar encara que malauradament no hi vam poguer fer res .
No us confieu , i no subestimeu mai la muntanya , no voldria que ningu més tingui que pasar per això mai més . Gràcies a Jordi Moreno i companyia , ja mirare la forma de posarme en contacte amb vosaltres , em vau ajudar molt sense vosaltrers no sé pas que ves fet .
Jaume descansa amb pau.
3 Respuestas
Última respuesta Monday 9 february 2009 - 23:02
Sempre pensem que els hi passa als altres. Pensem que no ens passarà mai a nosaltres, que anem ben equipats, que portem arva, que no ens relliscaran les botes a una cresta, que no ens sepultarà un allau.
Tots els accidents els veiem llunyans fins que algun proper perd la vida i llavors és quan sempre ens fem la mateixa pregunta: val la pena perdre la vida per fer una foquejada, per fer una canal, per fer una cresta, per arribar al cim i veure el paisatge? val la pena de veritat deixar de veure als nostres fills, a la gent que estimem? No, es clar que no val la pena però molta gent com jo tenim la necessitat de sentir-nos vius a la muntanya. Sembla com si formessin part d´ ella i vivim amb aquesta lluita interna........ ens passara a nosaltres? quan? no ho sabem pero anem jugant a la loteria de la mort.
Si quieres abrir una conversación nueva entra aqui
volver al indice del foro.