Tuc de Maubèrme des de Montgarri

Ascensió solitària a l’emblemàtic Tuc de Maubèrme passant per les Mines d’Urets i l’Estany de Montoliu.
Des de la Mair de Diu de Montgarri (1648 m) seguirem el GR 211 en sentit est. Superarem Casa Cabau seguint la tanca que la rodeja pel seu damunt. El sender transcorre per la dreta de l’Arriu deth Horcalh per un agradable bosc de pi negre. A Eth Horcalh (1769 m) veurem les aigües de l’Arriu de Vernatar que s’ajunten amb les del Horcalh. Abandonem el GR. Creuarem la llera d’aquest darrer pel millor que trobem (una mica més amunt hi ha una palanca) i ens orientarem en sentit nord-est per ascendir, per camins ramaders, pel marge esquerre de l’Arriu de Vernatar. Aviat trobarem pintura groga. Ens aproparem al circ format pel Tuc i la Taula de Parros que sembla infranquejable. El sender fa un gir en 90º per la nostre dreta (2130 m) fent-nos superar un pala a partir de la qual veurem un altre petit circ on intuïm el coll que s’ha d’assolir i el Tuc de Montoliu. Seguirem la pintura per la Cometa de Montoliu fins arribar al coll (Còth) del mateix nom (2470 m). Des d’ell gaudirem d’una de les panoràmiques més distingides de la Vall d’Aran: el Lac de Montoliu i l’esvelt Tuc de Maubèrme. Les vores d’un verd intens de l’estany contrasten amb el blau profund de les seves aigües i el to rogenc de la pedra. Seguirem en un curt descens per retrobar les senyals del GR 211 en direcció al Pòrt d’Urets rodejant el lac per l’est. Val la pena fer-ho per poder aguaitar les restes envermellides de les Mines d’Urets: des de 1864 extreien, a cel obert i per galeries, Sulfat de Zinc i de Ferro; el mineral era transportat mitjançant dues vies de ferrocarril fins el Pòrt d’Urets i per telefèric a la banda francesa. Dons el GR segueix una d’aquestes vies trobant antigues vagonetes i eixos de les mateixes així com restes oxidats de vies de tren que passen per antics túnels fets a pic i pala.
Al Pòrt d’Urets (2533 m) just a sota del cordal est del Maubèrme ens podem aixoplugar en cas de necessitat en una cabana-refugi. Aquí deixarem el GR i en sentit oest prosseguim pel GRT. En tot moment fitarem el Lac de Montoliu i més enllà l’imponent Massís de la Maladeta. Abandonarem el GRT quan el caminoi que ve de les Pals del Maubèrme s’ajunta amb aquell. Seguirem fites i sender evident que en ascensió progressiva va rodejant al tuc per la seva cara oest. La pendent s’intensifica per la banda nord-oest per una ample canal rosta i pedregosa que es va estretint fins el cim (2882 m). Varies fites de mides diferents ens donen la benvinguda. Admirables vistes en totes direccions, destacant les del sud: un mar de cims podent identificar-se algun d’ells (Massís del Bessiberri, Maladeta, Posets, Mont Valièr, etc...; a l’extrem més occidental s’intueix una glacera que podria ser la del Vignemale).
El descens es farà pel mateix itinerari. Un cop al GRT seguirem recta per les Pales de Montoliu. Retrobarem la pintura groga i una inscripció a la roca ens indicarà el camí cap a Montgarri. El caminoi baixa directa al Lac de Montoliu (2372 m). Deixarem a l’esquerra el sender que baixa a la Cabana de Calhaus i a la població aranesa de Bagergue. Atravessem el desaigua del Lac que formarà l’Arriu de Montoliu, enfilant cap el Còth de Montoliu (2470 m) seguint l’antic traçat del camí de les mines. Ja només cal desfer el trajecte fins la popular Mare de Diu de Montgarri (1648 m).
Temps Total, 9 h; Distància amb Alçades, 20’21 Km; Desnivell +, 1348 m.

index fotografia