ROCA MUR, LA MORELLA, ELS ÒBITS I LES FOGUEROSES DES DEL COLL D’ESTENALLES (PARC DE SANT LLORENÇ DEL MUNT)

Buscant ressenyes per fer una sortida pel Parc de Sant Llorenç del Munt vaig trobar-ne la de Planes Antich sobre les Fogueroses ( www.muntanya.planasantich.org/roca-mur-la-morella-i-les-fogueroses ). Aquesta part del parc correspon als cingles, agulles i roques situats a llevant del massí­s, compreses entre la Canal de l'Escaleta (sud) i la Canal de Llor (nord); es poden dividir en dos sectors: el meridional per sota de la Canal del Senglar o del Paller i el septentrional per sobre d'aquesta. El topònim de Fogueroses es veu que està  relacionat amb el color vermellós, semblant a una foguera, que adquireix la pedra amb el sol del matí­.
Si es segueixen quasi be totes les indicacions de la ressenya esmentada he fet dues variants: el punt d'inici al coll d'Estenalles i el pas pels Òbits. Encara que el dia no ha acompanyat gaire pel vent i la els núvols abundants, és un recorregut força interessant i recomanable.
Des del Coll d'Estenalles (873 m) es fa la curta ascensió al Montcau (1089 m) i descens al Coll d'Eres (971 m).
Seguim el GR5 en direcció a la Vall d'Horta per la Canal de la Llor; una mica més avall de les indicacions per anar a la Cova Simanya deixem el GR i continuem de forma directa, sempre per la banda esquerre del torrent, fins la Font de Llor (686 m). Aquí retrobem la pintura blanca i vermella que ens deixa al Pont de la Font de Llor on l’abandonem definitivament per la nostre esquerre.
Ens acostem al Forn de Pega (581 m): panells explicatius; podem veura el casalot del Marquet de Les Roques i les cingleres que el rodegen, amb el Turó de Finestrelles dominant.
Seguim la pista en direcció sud per sota de les Fogueroses. Al davant ja podem veure la Morella i per l’esquerre Rocamur; obviem una desviació (fita amb pintura vermella) que per la dreta es dirigeix al Canal de la Tanca i de l’Escaleta. Camí fresat amb fites.
Continuem fins el Coll Gavatx (701 m). Contemplem de més a prop Rocamur o Màquina de Tren i es deixa per un altre dia el seu ascens. Un mica més amunt del coll contemplen una excel·lent panoràmica de les cingleres des de la Morella fins el Paller i de la curiosa Roca de l’Equilibri.
Anem progressant. Trobem una desviació cap la Canal de la Tanca en sentit oest. La deixem. Continuem cap el sud rodejant la base de l’Agulla de la Canal de la Revella. Una bifurcació amb fites ens indica el punt on hem de fer un gir de 90º (sud-oest) per guanyar alçada per la Canal de la Revella. Segons la ressenya de Planes Antich si no ens desviéssim accediríem a la Morella per la seva complicada vessant sud.
Quant el caminoi fa un gir a la dreta podem sortir-nos-en per l’esquerre i en pocs metres trobarem un avenc d’uns 7 metres de fondària.
Retornem al sender fresat i en poca estona s’arriba a un coll (902 m). En sentit est ens dirigim cap el proper objectiu. El viarany, sense fites ni pintura però fresat, passa per la base d’un ressalt rocós, després perd una mica d’alçada i finalment arriba a la base de la Morella (917 m). Vistes de la Mola, el Morral del Drac i Turó de Les Cabres i de les parets verticals dels Ã’bits. També de la Vall d’Horta, la plana Vallesana, el Montseny, part de Barcelona i del Mediterrani. En un intent d’ascendir al damunt del rocam segueixo les indicacions de la ressenya de Planes Antich. Un viarany enganxat a la roca fa la volta per l’esquerre de la pedra però el terreny és cada cop més exposat i la timba considerable. Giro cua i desfaig el camí fins el coll de sortida de la Canal de la Revella.
Seguirem cap a l’oest veien fites i pintura verda encara que de vegades s’ha d’estar atent. Es deixa de banda el sender que per la dreta es dirigeix cap a l’Agulla de Tanca i poc a poc anem ascendint arribant a les parets verticals de la cinglera dels Òbits (1016 m). Podem visitar les restes d’una Masia del sXVIII que aprofita una balma natural.
Seguim el camí en direcció a l’SL-C54 (1012 m) que enllaça la Mola amb el Montcau per la Carena del Pagès. Un cop en aquest girem al nord en direcció a aquest darrer cim. En una curta ascensió s’arriba a Les Pinasses on trobarem per la dreta la desviació a la Font de la Flàvia.
Es continua per l’ample pista. A uns 750 m trobarem per la dreta un altre bifurcació (1054 m) que en lleu descens connecta amb el camí que ve de la Morella. El travessem fins el límit de la cinglera a l’alçada de l’Agulla de Tanca (1001 m).
Retornem a la bifurcació anterior. Seguim vers al nord per sender fresat amb fites. Hem de deixar de banda tots els corriols que menen a l’esquerre dons ens farien arribar un altre cop al SL-C54. Passats uns 300 m ens desviem per la dreta fins el Mirador de les Fogueroses (988 m) just per sobre de la Canal d’Escaleta. Tindrem una excel·lent visió de conjunt del sector sud de les Fogueroses fins el Paller. Si ens fixem podem veure la Roca Encavalcada i més evident, l’Agulla Petita amb la creu zenital.
Retornem al sender; caminem uns 200 m i ens tornem a desviar per la dreta fins contemplar l’espectacular Roca Encavalcada (975 m). La seva morfologia és un exemple de com l’erosió, durant milers i milers d’anys, ha anat esculpint aquestes muntanyes.
Retornem a la bifurcació. Continuem en direcció nord; poc a poc apareix el Montcau, el vèrtex del Paller i el sector nord de les Fogueroses: des de la Canal del Senglar (o del Paller) fins la Canal de Llor (1022 m). El camí davalla decidit en direcció al Paller agafant intensitat a mesura que s’encaixona per la seva banda sud. A mesura que la pendent disminueix l’anem rodejant vers l’oest.
Travessem la Canal del Senglar (848 m). Anem seguin les fites i alguna senyal de pintura groga contemplant les diferents agulles: el Morral del Racó, el Gegant, la Roca de les Formigues, etc..
Sense perdre gaire alçada connectarem amb la Canal de la Llor (809 m). Ja només queda ascendir al Coll d’Eres (943 m) i arribar al punt d’inici seguint el GR 5.
Distància amb alçades 14’04 Km; Temps total, 6:43 h; Desnivell + 1057; Desnivell - 1066

index fotografia