La web original de MadTeam, online desde 1997
Entrar | Registrate
Madteam > Rutas y Reseñas » Alpinismo » Alpes » Aiguille Verte (4.122 m) pel corredor Whymper
 
 
 
 
 
 
Añadir reseña | Subir track

Aiguille Verte (4.122 m) pel corredor Whymper

Alpinismo  

Zona: Alpes   Autor: Ctesifone



Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Introducción Juntament amb l’aresta del Moine, és la via més senzilla per pujar o baixar aquesta esplèndida muntanya. El corredor fou ascendit per primer cop a finals de juny de l’any 1865 per l’anglès Edward Whymper i el seu equip, la qual cosa suposà la primera ascensió de la muntanya i l’empipada dels guies de Chamonix, que consideraven (i sembla que alguns encara ho consideren) que la muntanya era seva. Tanmateix, una setmana més tard la pujarien per l’aresta del Moine. De fet, Whymper havia pujat pocs dies abans les Grandes Jorasses amb l’únic objectiu de veure el corredor i quinze dies més tard, el 14 de juliol de 1865, també firmaria la cèlebre i tràgica primera ascensió del Matterhorn.

Mapas y Croquis
Zoom Mapa

Zoom Croquis

Fotos
Aresta somital de l'Aiguille Verte)
Aresta somital de l'Aiguille Verte
Descens de l'aresta somital)
Descens de l'aresta somital
Rapelant a la part superior del corredor)
Rapelant a la part superior del corredor
rapelant a la part baixa del corredor)
rapelant a la part baixa del corredor
Les grandes Jorasses vistes des del corredor)
Les grandes Jorasses vistes des del corredor

Descripción

Dificultat, horaris i material

 

Dificultat: AD/AD+ (50 graus) si el corredor està en bones condicions.

Ascenció al refugi: unes 4 hores des de Montenvers (650 m aprox.)

Ascensió al cim: 1450 metres de desnivell. 2-3 hores fins a peu de corredor i 3-4 hores pel corredor (600 m de via).

Descens: de 1 a 5 hores.

Material: Grampons, dos piolets, cordinos per abandonar i dues cordes de 60 metres.

 

Pujada al refugi

 

A Chamonix agafem el tren cremallera de Montenvers, que ens deixa a una alçada aproximada de 1900 metres. D’allí, barrejats entre turistes i alpinistes de tot tipus seguim el concorregut camí que per mitjà d’unes escales ens baixaran a la Mer de Glace (1800 metres aproximadament). Després de prendre les mesures pertinents per caminar per una glacera, ens dirigirem cap a la unió de les glaceres de la Mer de Glace i de Leschaux, a uns 2100 metres d’alçada, on per mitjà d’unes escales (fàcilment localitzables per unes marques de pintura blanca a la paret) accedirem al camí que porta al refugi de Couvercle (2687 m, 128 places, guardat de principis de juny a mig setembre, +330450531694), ubicat al costat del vell refugi de Couvercle (refugi d’hivern). En total, unes 4 hores des de l’estació de tren de Montenvers.

 

Ascensió

 

Es recomana llevar-se a mitjanit per sortir pels volts de la una del matí del refugi. La raó és que el corredor Whymper està orientat al sud i a les 9 del matí ja li toca plenament el sol, de manera que hom hauria d’haver baixat el corredor abans d’aquesta hora per evitar ser arrossegat o impactat per les colades de neu i roques que acostumen a caure-hi els dies assolellats . Si no és possible, es recomana baixar per la més segura, encara que més llarga i perdedora aresta del Moine. Una bona traça facilita força les coses.

De darrera del refugi vell de Couvercle, i enfilant-se fort pel pendent, pujarem fins a una morrena evident, des d’on accedirem a la glacera de Talèfre. Primer per pendents forts i després per pendents més suaus, anirem vorejant per la glacera tota l’anomenada aresta dels Eclesiàstics (le Moine, la Nonne, l’Evêque, le Cardinal, etc) fins al peu de la rimaia que hi ha sota el corredor Whymper (de 2 a 3 hores des del refugi). Passarem la rimaia, a vegades delicada, per la banda dreta si ens mirem el corredor des de baix (banda esquerra orogràfica) i seguirem per el corredor secundari que queda a la vertical de la Grande Rocheuse. En aquest corredor secundari, podem trobar-hi passos de mixt i de gel. Un cop el corredor s’obre, flanquejarem cap a l’esquerra per enllaçar amb el corredor Whymper pròpiament dit. Un cop dins el corredor ens espera una pendent constant de neu a 50 graus, excepte els últims 50 metres, on el corredor té una pendent de 55 graus fins arribar al coll entre la Grande Rocheuse i l’Aiguille Verte. Un cop al coll, només queda acabar de pujar al cim per una aresta, generalment sense cornises. Una bona traça pot facilitar bastant les coses.

 

Descens

 

Es realitza pel mateix itinerari de pujada i és segurament la part més perillosa de l’ascensió. L’horari de descens varia enormement en funció de la qualitat de la neu i de la tècnica de la cordada, i pot anar de 1 a 5 hores. Es pot baixar tot el pendent amb l’ajuda dels grampons i el piolet, encara que el que s’acostuma a fer sol ser rapelar. Hi ha moltes instal·lacions muntades cada 50 metres a les roques de la part esquerra del corredor, la majoria de les quals són prou fiables. Tanmateix, es recomana portar algun cordino per reforçar les reunions més dubtoses.

 

Activitat realitzada el dia 30 de juny de 2007.

 

 
Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Comentarios
Enviado por Klaix el jueves 5 de julio de 2007

“No sólo una buena reseña, sino unas magníficas fotos!! A ver si subes una galería!”
Añadir nuevo comentario

Usuario de Madteam.net No usuario




Vista Previa

 
 
 
 
 


Contactar con Administrador Madteam.net (David Oliveras) (este NO es el contacto del club exc. madteam)


© David Oliveras 1997 - 2018Licencia de Creative Commons | Nota Legal | Política de cookies | BLOG
 
Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para asegurarte una mejor experiencia. Al usar nuestro servicio, aceptas el uso de las mismas. Pulsa para ver más información sobre las cookies