Foros
Rutas
Fotografía
Añadir reseña
Subir track
Enviar a tus amigos
Versión para impresión
Aresta somital de l'Aiguille Verte
Descens de l'aresta somital
Rapelant a la part superior del corredor
rapelant a la part baixa del corredor
Les grandes Jorasses vistes des del corredor
Dificultat, horaris i material
Dificultat: AD/AD+ (50 graus) si el corredor està en bones condicions.
Ascenció al refugi: unes 4 hores des de Montenvers (650 m aprox.)
Ascensió al cim: 1450 metres de desnivell. 2-3 hores fins a peu de corredor i 3-4 hores pel corredor (600 m de via).
Descens: de 1 a 5 hores.
Material: Grampons, dos piolets, cordinos per abandonar i dues cordes de 60 metres.
Pujada al refugi
A Chamonix agafem el tren cremallera de Montenvers, que ens deixa a una alçada aproximada de 1900 metres. D’allÃ, barrejats entre turistes i alpinistes de tot tipus seguim el concorregut camà que per mitjà d’unes escales ens baixaran a la Mer de Glace (1800 metres aproximadament). Després de prendre les mesures pertinents per caminar per una glacera, ens dirigirem cap a la unió de les glaceres de la Mer de Glace i de Leschaux, a uns 2100 metres d’alçada, on per mitjà d’unes escales (fà cilment localitzables per unes marques de pintura blanca a la paret) accedirem al camà que porta al refugi de Couvercle (2687 m, 128 places, guardat de principis de juny a mig setembre, +330450531694), ubicat al costat del vell refugi de Couvercle (refugi d’hivern). En total, unes 4 hores des de l’estació de tren de Montenvers.
Ascensió
Es recomana llevar-se a mitjanit per sortir pels volts de la una del matà del refugi. La raó és que el corredor Whymper està orientat al sud i a les 9 del matà ja li toca plenament el sol, de manera que hom hauria d’haver baixat el corredor abans d’aquesta hora per evitar ser arrossegat o impactat per les colades de neu i roques que acostumen a caure-hi els dies assolellats . Si no és possible, es recomana baixar per la més segura, encara que més llarga i perdedora aresta del Moine. Una bona traça facilita força les coses.
De darrera del refugi vell de Couvercle, i enfilant-se fort pel pendent, pujarem fins a una morrena evident, des d’on accedirem a la glacera de Talèfre. Primer per pendents forts i després per pendents més suaus, anirem vorejant per la glacera tota l’anomenada aresta dels Eclesià stics (le Moine, la Nonne, l’Evêque, le Cardinal, etc) fins al peu de la rimaia que hi ha sota el corredor Whymper (de 2 a 3 hores des del refugi). Passarem la rimaia, a vegades delicada, per la banda dreta si ens mirem el corredor des de baix (banda esquerra orogrà fica) i seguirem per el corredor secundari que queda a la vertical de la Grande Rocheuse. En aquest corredor secundari, podem trobar-hi passos de mixt i de gel. Un cop el corredor s’obre, flanquejarem cap a l’esquerra per enllaçar amb el corredor Whymper pròpiament dit. Un cop dins el corredor ens espera una pendent constant de neu a 50 graus, excepte els últims 50 metres, on el corredor té una pendent de 55 graus fins arribar al coll entre la Grande Rocheuse i l’Aiguille Verte. Un cop al coll, només queda acabar de pujar al cim per una aresta, generalment sense cornises. Una bona traça pot facilitar bastant les coses.
Descens
Es realitza pel mateix itinerari de pujada i és segurament la part més perillosa de l’ascensió. L’horari de descens varia enormement en funció de la qualitat de la neu i de la tècnica de la cordada, i pot anar de 1 a 5 hores. Es pot baixar tot el pendent amb l’ajuda dels grampons i el piolet, encara que el que s’acostuma a fer sol ser rapelar. Hi ha moltes instal·lacions muntades cada 50 metres a les roques de la part esquerra del corredor, la majoria de les quals són prou fiables. Tanmateix, es recomana portar algun cordino per reforçar les reunions més dubtoses.
Activitat realitzada el dia 30 de juny de 2007.
Enviado por Klaix el Thursday 5 de July de 2007
“No sólo una buena reseña, sino unas magnÃficas fotos!! A ver si subes una galerÃa!”