Dificultat, horari i material
Dificultat: AD, 50 graus, 300 m si està en condicions. En ple estiu aflora el gel i la ruta es torna més exigent.
Horari: del refugi Torino a peu de corredor, 1,5 hores; horari de la via: de 2 a 3 hores en funció de les condicions. Descens: a l’estiu és el més llarg de tot, unes 3 o 4 hores.
Material: Dues cordes d’alpinisme, dos piolets, un parell de cargols de gel, bagues per merlets. Un joc de tascons és recomanable.
Descripció de la via
Des del refugi Torino seguirem el camà que porta cap a l’Aiguille du Midi i girarem cap a la Combe Maudite (direcció cara nord de la Tour Ronde) quan sigui possible. Normalment hi ha bona traça feta. També es pot accedir a la Combe Maudite des del refugi de Cosmiques o des del telefèric de l’Aiguille du Midi.
Com sempre que estiguem als Alps durant l’estiu, és convenient sortir d’hora (a les 4:00 en aquest cas), encara que el corredor queda encaixonat i a causa de la seva orientació oest no li toca el sol fins a la tarda.
Iniciem l’ascensió remuntant el con de dejecció del corredor i passant la rimaia. En la part més baixa del corredor hi apareix el gel i hi ha força neu, però poc a poc la capa de neu es va aprimant i apareixen passos mixtos. La pendent es manté constant i és d’uns 50 graus. Una mica més amunt de la meitat del corredor, apareixen grans blocs de granit i l’ascensió és torna gairebé rocosa fins que es va a parar a l’aresta de neu que separa el corredor de la cara nord i sota una paret vertical de 30 metres que ens separa del cim. Aquestes condicions poden variar enormement en funció de la neu i de l’època de l’any. La paret es pot escalar directament (passos de IV i 2 pitons col•locats) o es pot flanquejar per l’esquerra per anar a parar sobre una repisa on trobem una instal•lació de rà pel i una corda fixa. Fem el rà pel desplomat i continuem per un corredor de neu que ens porta sota el cim. Escalem uns 10 metres per arribar fins al cim de la Tour Ronde, on trobarem la verge caracterÃstica i tindrem unes magnÃfiques vistes.
Descens
Va seguint tota l’aresta est de la Tour Ronde fins al Coll d’Entrèves. A l’estiu és llarg i fatigós. Amb neu abundant i estable es deu poder baixar directament per algun corredor. No té massa complicació tècnica però el terreny és descompost i hi ha un pas sobre l’aresta molt aeri i caracterÃstic. Quan l’aresta es torna vertical i impossible de passar, sempre hem d’anar pel cantó de la glacera de la Brenva.
Bibliografia
Escaladas en el Macizo del Mont Blanc. Tomo II. François Damilano. Ediciones Desnivel, 2006.
Alpinismo fácil en el Macizo del Mont Blanc. Jean-Louis Laroche y Florence Lelong
Ediciones Desnivel, 2007.
Activitat realitzada el 31/07/2007.