Foros
Rutas
Fotografía
Añadir reseña
Subir track
Enviar a tus amigos
Versión para impresión
Cruïlla de camins, on cal girar a l'esquerra
Punt on s'inicia la canal del Llorer (veure les fites)
Primer tram equipat amb grapes
Un dels trams més verticals de la canal
Tram equipat amb cadenes a la paret del Gorro Frigi
Cim del Gorro Frigi (amb l'amic Joan)
I ara toca baixar (punt on comença el tram de cadenes)
Aproximació
Un cop dintre el nucli urbà de Collbató, caldrà sortir del poble pel carrer Pau Beltran, deixant a mà dreta el carrer de la Drecera i seguir per la pista de terra que va a parar a la Vinya Nova i Can Jorba. La primera cruïlla que trobem és la del Casalot, on comença el camà de pujada al monestir per les Bateries i Sant Miquel, que queda a la dreta, i més endavant en veiem una altra a l’esquerra que, com l’anterior, hem d’obviar. Seguim una estona per la pista i just al sortir del bosc de pins (en el darrer que hi ha a la dreta veurem una marca de pintura blava i un rètol metà l.lic de la Reserva Natural) arribem a una esplanada, on a l’esquerra hi ha una zona per deixar el vehicle. Ens trobem a l’entrada del Clot de la Mònica.
Descripció de la ruta
El camà d’inici és molt evident, per tractar-se d’una pista perpendicular per la que hem vingut, que s’endinsa en direcció a la muntanya. Seguirem en aquest primer tram unes marques de pintura blaves. La pista acaba al mig del bosc, però pocs metres abans en el nostre sentit de la marxa veurem el camà que hem de seguir, que no té pèrdua, ja que va enfilant-se pel llom de la muntanya, primer pel mig dels pins i més endavant per sobre les roques, a estones en continuades llaçades. Just al final de la darrera giragonsa, arribarem a la primera cruïlla important. En un roc hi ha pintades les alternatives. A la dreta, seguint els senyals blaus, anirÃem a parar a Sant Joan, que és una alternativa de baixada, mentre que a l’esquerra, ara amb la companyia d’unes marques grogues, ens dirigim a la zona dels Pollegons. Aquesta segona opció és la que hem de triar. El camà baixa una mica, altre cop dintre el bosc, i arribem al torrent de l’Artiga Baixa, que és on acaba la via ferrada de les Dames, que queda a la nostra esquerra. Seguim amunt i en poca estona veiem una nova torrentera que ve a morir per la dreta i pocs metres més endavant una altra. Totes dues baixen de la canal a la que ens dirigim, però no les agafarem, sino que caldrà seguir una mica endavant per trobar l’inici del sender que ens ha de dur al Llorer. Aquest queda a la dreta i com a referència veurem una gran fita de pedres, recolçada en un arbre. Pujem uns metres, que ens serveixen per apropar-nos a la llera del torrent i al davant nostre ja tenim el primer mur de pedres equipat amb grapes metà l.liques.
A partir d’ara es tracta d’anar salvant els obstacles que ens ofereix aquesta canal, a estones força vertical, ja sigui grà cies a les instal.lacions que equipen la via, o bé buscant els millors punts on agafar-nos i posar els peus, un tronc caigut i les arrels d’algun arbre ens poden servir d’ajuda, però hi ha algun tram on cal una mica de perÃcia a l’hora de grimar, ja que el terreny no ens ho posa fà cil. Destaca, a mitja canal, un tram equipat amb grapes que dóna pas a una obertura entre roques.
Passats els dreturers trams rocosos, entrem en una zona més desfeta, que combina pedra, terra i arbres, fins que arribem a un punt on a mà equerra s’inicia el sender, pel mig de la roureda, que en amplÃssimes i inacabables llaçades ens ha de dur a un collet molt estret on canvia el vessant de la muntanya. Just a la nostra esquerra veurem que hi ha una roca a la que val la pena pujar-hi, per gaudir d’una bonica panorà mica d’aquest sector montserratÃ. A partir d’aquà el camà baixa sobtadament, per un tram molt inclinat i desfet, on els arbres ens serviran de gran ajuda, deixant-nos a tocar mateix de la paret del Gorro Frigi, que seguirem uns metres, fins arribar a un tram on ens caldrà tornar a grimpar per una paret rocosa, que tenim a la dreta, i que acaba en un nou coll, aquest més ample que l’anterior, al costat mateix del Gorro, que ara se’ns mostra nu de vegetació. Però aquesta no serà la nostra via d’accés.
Caldrà seguir el sentit de la marxa pel que venim i davallar altre cop per un terreny descomposat fins trobar-nos, pocs metres més avall, amb el camà de Sant Joan a Sant Jeroni. Hem de voltar els peus del Gorro en el sentit horari, per tant, girarem a la dreta, seguint aquesta transitada ruta, fins arribar al punt on acaben les baranes que fan de mirador sobre el santuari. El camà que ens ha de dur al coll de les Tisores, que separa el Gorro de la Magdalena Superior, s’inicia un parell de metres més enllà del graó final del seu torrent.
S’hi accedeix en semi-grimpada, amb l’ajut dels arbres, fins trobar-nos amb l’equipació que ens facilitarà l’ascensió, unes cordes primer i unes cadenes després, donen pas a una canal desfeta, on són les arrels dels arbres qui ens aporten l’ajuda bà sica per anar guanyant alçada. Arribats al petit coll, veiem a l’esquerra la vertical i desplomada paret de la Magdalena, mentre que a la dreta tenim una cadena que ens ha de permetre accedir a un primer flanqueig horitzontal, equipat amb un cable. A partir d’aquà assegurar-se no estarà de més. Passat aquest primer sector, entrem en una canal per dintre els arbres, que té un tram equipat amb cadenes que ens deixa en un replà on els capricis de les roques formen una escletxa oberta a banda i banda.
Aquà comença probablement el punt més exigent de la pujada, ja que el grau de verticalitat és notori, peró amb l’ajut de les cadenes i el relleu de la roca, es pot anar fent. Un curt, però curiós flanqueig a l’esquerra, dóna pas al que ha de ser el darrer tram d’aquesta adrenalÃtica ascensió. El cim del Gorro Frigi (1.152 m) és arrodonit i ample, coronat amb una robusta creu metà l.lica, des d’on tenim una impressionant vista sobre el monestir i una panorà mica de 360º del nostre entorn. Val la pena passar-hi una estona gaudint del paisatge que ens envolta. La baixada la farem pel mateix lloc fins al camà de Sant Jeroni, parant novament compte en els trams més complicats de les cadenes, ja que una relliscada pot esdevenir greu.
Un cop als peus del Gorro, tenim un munt d’opcions per tornar al nostre punt d’inici, però, probablement les dues més directes siguin les següents: agafar cap a la dreta el sender en direcció a Sant Joan, pujar per les escales de Jacob i un cop passades les dependències de l’antic restaurant (avui en runes), trobar el camà que, seguint les fites blaves, ens ha de deixar a la cruïlla esmentada a l’inici (aquesta ruta ens permet contemplar la verticalitat de la via d’accés al Gorro) o bé, anar a l’inversa, és a dir, dirigir els nostres passos en direcció a Sant Jeroni i, un centenar de metres més enllà del mirador que hi ha instal.lat, trobar a la nostra esquerra, sobre el llom de la muntanya, la fita groga que marca el final del camà dels Pollegons o de l’Artiga Alta. No està gaire a la vista, però s’intueix bastant, ja que es troba en una carena pedregrosa i despoblada d’arbres. El corriol fresat baixa fort, marcant un angle molt tancat sobre el camà del que venim, i fent ziga zagues va perdent alçada de forma molt còmoda. Veurem alguna que altra cruïlla, però hem de seguir sempre la ruta evident, marcada amb senyals grocs pintats a les pedres. A l’arribar a una carena mitjanera (al nostre front tenim el serrat de l’Artiga Alta), trobem una cruïlla més important, amb unes fites de pedra. El sender de la dreta va a enllaçar amb el Camà de Pont, que és una altra opció de baixada, ja que ens deixa a la Vinya Nova, peró el nostre gira bruscament a l’esquerra, travessa un petit torrent i, després d’endinsar-se de nou al bosc, primer ens creuem amb el camà d’accès a la canal del Llorer, després amb el punt final de la ferrada de les Dames i finalment, passat un tram de pujada, arribem a la cruïlla, on abandonem les marques grogues i davallem fins al clot de la Mònica seguint novament les de color blau.
Temps aproximats de pas
Clot de la Mònica a cruïlla : 35 minuts
Cruïlla a entrada canal : 5 minuts
Canal a collada : 60 minuts
Collada a inici cadenes (collet): 20 minuts
Collet a cim : 15 minuts
Cim a Clot de la Mònica : 1 hora 50 minuts
Galeria de fotos
http://www.madteam.net/fotografia/galeria.php/3056/
Mapa.- Detall del mapa Alpina amb els camins de pujada i baixada
Croquis.- Situació de la canal i els camins perimetrals
Text i fotos : Xavier Romero
Data : Setembre de 2.007
Enviado por Polar el Monday 24 de March de 2008
“Muy buenas.
Desde que te pedà que pusieras la reseña no he podido caminar por esta zona. Finalmente esta semana, me he escapado y he seguido tus indicaciones, bueno desde el final de las Damas, por aquello que "hacer algo más", pero desde aquÃ, todas las indicaciones correctas, la bajada por el mirador de Sant Joan, mucho más bonito y con mejores vistas que por els Pollegons, para mi gusto, claro.
En definitiva, gracias por la información.
Un saludo
”