La web original de MadTeam, online desde 1997
Entrar | Registrate
Madteam > Rutas y Reseñas » Escalada en cresta » Pirineo » Cresta Tumeneia - Pa de Sucre
 
 
 
 
 
 
Añadir reseña | Subir track

Cresta Tumeneia - Pa de Sucre

Escalada en cresta  

Zona: Pirineo   Autor: Ctesifone



Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Introducción Itinerari que, sens dubte eclipsat per la famosa cresta veïna dels Besiberris, enllaça els cims del Tumeneia (2.784 m) i el Pa de Sucre (2.864 m). Malgrat que la dificultat i l’exposició en alguns passos són força superiors a la cresta dels Besiberris, la roca que trobarem al llarg de tot el recorregut és un granit excel•lent. Moltes escapades possibles. Si en tenim ganes, podem també pujar la Punta d’Harlé (2.882 m). És recomanable fer nit al refugi Ventosa i Calvell (cal recordar que ens trobem dins un Parc Nacional), encara que a l’alçada dels estanys de Tumeneia hi ha prats d’herba per fer vivacs idílics. Tranquil•litat i solitud assegurades fins i tot a l’estiu.

Mapas y Croquis
Zoom Mapa

Zoom Croquis

Fotos
Diedre de IV amb el bloc suspès característc.)
Diedre de IV amb el bloc suspès característc.
Pas de IV durant l'ascensió al Tumeneia.)
Pas de IV durant l'ascensió al Tumeneia.
Vista de la cresta de pujada al Pa de Sucre.)
Vista de la cresta de pujada al Pa de Sucre.
Primer pas de Iv durant la pujada al Pa de Sucre.)
Primer pas de Iv durant la pujada al Pa de Sucre.

Descripción

Dificultat: D (cinc passos de IV grau).
Desnivell: De la presa de Cavallers al Refugi Ventosa i Calvell, 515 m; del refugi al coll d’inici de la cresta, 388 m.
Material: Dues cordes d’ús en doble. Fisurers i friends poden ser-nos útils. Els peus de gat no són indispensables.


Aproximació

Deixem el cotxe a l’aparcament de l’embassament de Cavallers i per camí ample i pla que s’inicia just a la presa, voregem tot l’embassament fins a la Pleta de Riu Malo. D’allí seguim el corriol (marcat amb estaques de fusta amb la punta groga) que ens deixa al refugi Ventosa i Calvell (CEC, 70 places, normalment a rebentar de gent durant tot l’agost a causa de la tant lucrativa “Carros de Foc”. www.refugiventosa.com). Una hora i mitja o dues des de l’aparcament.

Del refugi seguir el corriol que porta a l’estany de Travessani i allí trencar a mà esquerra, en direcció oest. Per prats d’herba (fites de tant en tant) s’arriba a l’estany de Tumeneia de Baix. Vorejar-lo per la dreta i començar a pujar en direcció nord-oest. Al cap de poca estona de pujar ja es veu el coll al qual ens hem de dirigir. Es distingeix fàcilment perquè és on comencen les agulles que defensen el cim de Tumeneia per l’est. Una mica més d’una hora des del refugi.

 

Cresta

Des del coll s’ataca la cresta directament per l’aresta, que després de passar una xemeneia (III), ens porta a un pla on trobem una instal·lació amb dos parabolts i anella per fer un ràpel de 10 metres. Des d’aquí passem un tram de cresta d’uns 10 metres molt esmolat però totalment horitzontal que ens deixa en un coll (possible escapatòria). Des d’aquest punt ataquem per la dreta la següent agulla per terreny senzill fins que ens trobem un diedre força vertical (hi ha una llosa suspesa molt característica) d’uns 5 metres que constitueix el primer pas de IV grau. Muntem reunió i l’ataquem o bé pel mig o bé per les fisures que hi ha a la seva dreta. Al mig del diedre hi ha un pitó. Després continuem per la cresta fins al cim de l’agulla per trobar un nou ràpel d’uns 15 metres (aquest tram també es pot desgrimpar. Passos de III+ força verticals i molt exposats). Un cop al coll ataquem l’agulla per la dreta, per una fisura que ens condueix a un replà molt còmode. Des d’aquest replà (hi ha un fisurer empotrat a la fisura) escalem fins a un altre replà que queda 3 metres per sobre nostre (pas de IV) i per una altra fisura d’uns 4 metres que escalem en babaresa arribem a un tercer replà rocós molt ample (pas de IV) on montem reunió molt còmodament. Per terreny ja senzill arribem al cim de l’agulla i destrepem fins al coll que ens separa, ara ja sí, del cim del Tumeneia. Des d’aquest coll agafem la segona xemeneia (III) de l’esquerra per atènyer la cresta i finalment el cim del Tumeneia. Des del cim anem buscant el camí més fàcil (generalment pels replans herbosos de la dreta) fins que ens trobem de nou en un coll i amb el pas barrat per una nova agulla. L’ataquem pel fil i després de fer un tram molt aeri però poc difícil (III) arribem al cim de l’agulla. Comencem el descens buscant el camí més fàcil fins a trobar una instal·lació de ràpel basada en un tascó i uns quants cordinos passats al voltant de dos petits sortints de granit. Fem el ràpel d’uns 25 metres que ens deixa en una bretxa (Bretxa Pauss) plena de sauló inestable a causa del pendent i voregem per l’esquerra una agulla que ens separa del coll que hi ha entre l’agulla i el Pa de Sucre. Tot i que des del Tumeneia, la ruta d’ascens al Pa de Sucre sembla realment complicada, en realitat no ho és tant. Iniciem l’ascensió d’aquest cim per unes vires molt evidents que surten de la dreta del coll però que poc a poc ens menen cap al fil de la cresta (III). Un cop sobre l’aresta, el terreny es torna més vertical i trobem un pas de IV d’uns 3 metres que superem pel fil de l’aresta. Per terreny més senzill i sense deixar la cresta, arribem a una bretxa molt característica. Davant nostre, i amb lleugera tendència cap a l’esquerra, apareix una fisura força vertical d’uns 5 metres però amb bones preses. La superem (passos de IV i un pitó) fins a atènyer terreny més senzill. D’aquí al cim del Pa de Sucre no hi ha cap altra dificultat destacable. El descens del Pa de Sucre l’iniciem buscant el camí més senzill (tendència a anar cap a la dreta) fins que trobem una instal·lació molt precària de ràpel. Podem optar per fer-lo (10 metres) o desgrimpar el pas. Des d’aquí anem seguint el camí, relativament senzill però en ocasions realment molt exposat fins a la base d’una agulla granítica molt característica anomenada “El Mussol”. La voregem per l’esquerra també per terreny exposat fins al coll que separa el Pa de Sucre i la Punta d’Harlé. Si es vol, es pot allargar la cresta ascendint la Punta d’Harlé. En principi, les dificultats no haurien de superar alguns passos aïllats de III.

 

Descens

Des del coll es baixa pel caos de blocs de granit en direcció sud-est (molt evident) fins que la pendent del descens fa recomanable girar cap a la dreta (direcció sud) per vorejar les escarpades parets que defensen l’estany Cloto. Allí trobem un corriol que ens permet baixar fins a aquest estany d’aigües transparents. Un cop a l’estany abandonem el corriol (que ens duria de tornada als estanys de Tumeneia i al Refugi Ventosa i Calvell) i pel marge esquerre del torrent que neix al llac, primer per prats d’herba i després per entre pins negres, anem buscant el camí més senzill per arribar a la Pleta de Riu Malo. Des d’aquí enllacem amb el camí ample que ens durà a l’aparcament, sota la presa de Cavallers (unes 2,5 hores).

 

 
Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Comentarios
Añadir nuevo comentario

Usuario de Madteam.net No usuario




Vista Previa

 
 
 
 
 


Contactar con Administrador Madteam.net (David Oliveras) (este NO es el contacto del club exc. madteam)


© David Oliveras 1997 - 2018Licencia de Creative Commons | Nota Legal | Política de cookies | BLOG
 
Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para asegurarte una mejor experiencia. Al usar nuestro servicio, aceptas el uso de las mismas. Pulsa para ver más información sobre las cookies