La web original de MadTeam, online desde 1997
Entrar | Registrate
Madteam > Rutas y Reseñas » Escalada en roca » Dolomites » ESCALADAS ALS DOLOMITAS (2ona part) - CIMA GRAN DI LAVAREDO - Esperó Nord-Est (Dibona - Stubler, 1909)
 
 
 
 
 
 
Añadir reseña | Subir track

ESCALADAS ALS DOLOMITAS (2ona part) - CIMA GRAN DI LAVAREDO - Esperó Nord-Est (Dibona - Stubler, 1909)

Escalada en roca  

Zona: Dolomites · TRE CIME LAVAREDO   Autor: Pere Tutusaus



Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Introducción Aquesta és una de les vies que el mal temps ens va impedir realitzar..... l'any que vé ho tornarem a provar.
Tot i així, penjo la ressenya per si algú de vosaltres també la vol intentar.
Es tracta d'una recopilació-traducció de tota l'informació que vàrem recullir abans de marxar (molta feina!), però per desgràcia no podem certificar que sigui del "tot correcte".... si més no, segur que és molt aproximada i la més acurada que podeu trobar.

La via ha d'esser esplèndida, així com l’ambient que la rodeja.
En teoria, si seguim el fil de l’esperó trobarem pitons, reunions i... dificultats una mica més sostingudes.
Al Llarg de la paret esquerra (paret Est), aguantant paral.lel a l’esperó, son possibles moltíssimes variants a plaer sobre dificultat constant en torn al III / IV.
La roca és molt bona i amb bona presa, però és necessari equipar les reunions i la via.
Assolida la gran feixa anular sota el cim, és millor flanquejar i anar a buscar la via normal, fent el cim per aquesta.

Fotos
Detall de l'esperó.)
Detall de l'esperó.
)
)

Descripción

Desnivell: 550 m.
Dificultat: D- (D a través el recorregut original) màx: V-
Temps previst: de 5 - 6 hores.
Cartografia: Tabacco, f. 010 (1:25.000), Dolomiti di Sesto
Cal dur joc de friends/tascons.
Doble corda de 60 m i casc (com sempre).

BIBLIOGRAFIA

DIMENSIONE QUARTO, G. Signoretti, Vivalda, 1994 -, pag. LV1.
Ressenya completament inútil. Croquis dolent.
DOLOMITI & DINTORNI, R. Iacopelli, Cierre, 1999.
Ressenya molt divertida i  útil (per la baixada). Croquis simple però amb les distàncies de les tirades.

APROXIMACIÓ:

Del Rifugio Auronzo, m. 2.320, seguim el popular sender (però no a les hores del matí en què vosaltres el recorrereu) cap  el Rif. Locatelli.
Passem pel costat del Rif. Lavaredo i pugemja en breu al col di Lavaredo, m. 2470.
Aquí es pren a l’esquerra l’evident traça que passa per la base del formidable vessant Nord de les Lavaredo.
Just sota la Cima Gran, es puja en breu a l’esquerra a través de la canal que baixa entre aquesta i la Cima Petita portant-nos a la base de l’evident esperó.
Pugem algun metre més sobre de la base de l’esperó prop una fissura que ens permet evitar els primers metres extraplomats.

LA VIA:

La via original segueix quasi fidelment l’evident esperó Nord-Est de la Cima Gran.

Els primers cinc llargs són mes o menys obligats; després, quan la paret s’arrampa, són possibles moltes línies de pujada (com aquesta aquí descrita) que va una mica allunyada a l’esquerra de l’itinerari original.

Prop 100 m. sota la cim passa la gran feixa circular. Millor seguir-la cap a l’esquerra per coincidir amb l’ultima part de la via normal que porta al cim evitant l’últim tram descompost de la via Dibona.

DESCRIPCIÓ:

1) S’escala la fissura sense masses dificultats que ens porta a una primera feixa  (10 m.,III°). Se segueix la feixa cap a la dreta fins gairebé el fil de l’esperó (10 m. I°) on hi ha un gran pitó amb anella. R1
20 m., III°, I°, 1 PITÓ-REUNIÓ.

2) S’escala directament la paret de damunt algun metre a l’esquerra de l’esperó, superant diversos passos verticals sobre roca grogosa (10 m., IV, pas. IV+; anant més a l’esquerra, dificultat inferior).
Seguim en vertical sobre bona roca fins sota a una feixa lleugerament extraplomada (15 m., IV, 3 pitons); aquesta se supera una mica a l’esquerra de l’últim pitó (3 m., V-) tornant a pujar després en vertical fins a una lleixa on fem la R2 (12 m., IV-).
40 m., IV, IV+, IV, V- , IV-, 3 PITONS, 3 PITONS-REUNIÓ. 

3) Aquí ens aixequem una mica a l’esquerra de la reunió (l’esperó és prop 5 m. a la nostra dreta) portant-nos a la base d’una fissura - camí (10 m., IV, 2 pitons). El primer tram de la fissura és vertical (5 m., IV, pas. IV+, 1 pitó), després s’arrampa lleugerament i es puja amb dificultat inferior (15 m., IV, III). Es passa una altra petita feixa per remuntar la paret de damunt fins a una ampla terrassa detrítica (20 m., III, III+, 1 pitó), on es fa la R3 molt cómodamente.
50 m., IV, IV+, IV, IIIº, III+, 4 PITONS, 3 PITONS-REUNIÓ.

4) La paret ara s’arrampa i esdevé gris clar. Es puja, tenint l’esperó prop 10 m. a la nostra dreta, per paret solcada de fissures i esglaons fins a un replà (25 m., III°, 3 pitons) amb 2 pitons propers (reunió possible).
D ‘aquesta es puja una mica cap a la dreta tornant-nos a portar prop de l’esperó (10 m., III, pas. IV-, 2 pitons) i d’aquí a una petita terrassa (15 m., IIIº) on fem la R4.
50 m., III°, IV-, III, 7 PITONS, 2 PITONS-REUNIÓ.

5) S’escala ara, amb bella escalada, proper a l‘esperó, tocant-lo sobre un petit balconet on si veu de costat la paret Nord (15 m., IV-, 1 pitó).
Del balconet en lleugera diagonal a l’esquerra, allunyant-se de nou un mica  del fil per fisures i esglaons de roca gris i groga (20 m., III°, pass. IV°, 2 pitons) fins a una gran feixa amb detriti sota un nou salt vertical del esperó (5 m., I°, R5 a equipar).
40 m., IV-, III°, IV°, III°, I°, 3 PITONS.

6) Es camina a l’esquerra a través la feixa, remontant un petit esglaó rocós a la feixa següent (15 m., I°, II°), fins a un comodíssim replà on fem  la R5’ (15 m., I°, II°, pitó amb cordino; som ara a prop 40 m. a l’esquerra de l’esperó, a través el qual corre l’itinerari original).
30 m., Iº, II°, 2 PITONS-REUNIÓ.

7) Es puja per la bella paret blanca amb òptimes presses arribant a una profunda fissura que puja lleugerament d’esquerra a dreta (15 m., III). Es remonta ara la fisura amb dificultat mes o menys constant (30 m., III+), i fem la R6 sobre un repisa (reunio a equipar).
45 m., III°, III+.

8) Es continúa a través la fissura-camí, sempre lleugerament cap a la dreta, tornant-nos a portar gradualment cap a el perfil del esperó (40 m., III°, pas. IV°), guanyant una altra comoda feixa (R7 a equipar o, sobre fil del esperó, 2 pitons cimentats molt baixos).
40 m., III°, IV°.

9) Prop 10 m. a l’esquerra del esperó es puja per roca fosca fins a la base d’una altra profunda fissura amb característiques similars a l’anterior (15 m., III°, III+). Aquesta es remonta, superant algun pas vertical (25 m., III°, pas. IV, 1 pitó), i fem la R8 a l’interior de la fissura en una grossa esquerda a la dreta.
40 m., III°, III°+, III°, IV°, 1 PITÓ, 1ClF.

10) Es prosegueix en la fissura, sortint sobre fil del esperó (10 m., IIIº), i de nou a l’esquerra per esglaons tornant-nos a portar a la paret est (30 m., II°, pas. III°), fem la R9 sobre un dels molts esglaons.
40 m., III°, II°.

11) S’escala, sense via obligada, la paret damunt fins a guanyar la gran feixa anular, prop 100 m. sota el cim (d’aquí es veu només l’avant - cim, en realitat), equipant la R10 sobre aquesta.
30 m., II°, III°.

12) Es camina sobre sender cap a l’esquerra, sobrepassant una profunda canal que baixa entre el cim i l’avant - cim , portant-nos cap a la vessant sud (fites), on es creua la via normal que surt de baix d’ un profund cami (gran fita).
Es continua a través la traça ben marcada seguint les fites fins on la paret damunt s’obre en esglaons elementals. Aqui es comença a pujar de nou seguint les fites (senyals blaves esborrades) que porten sota un caminet breu però amb roca molt sobada (10 m., III°) delicat a la baixada. aconsellable fer un petit rapel.

Es prosegueix cap a la cima seguint les fites i superant un altre breu passatge (per passar en flanqueig una pancha de roca) molt sobat (3 m., III°, atenció a la baixada!!).

Encara pocs metres sobre graves i s’arriba a la creu del cim (llibre sota la mateixa); 100 m. des de la feixa anular.


BAIXADA:

La baixada de la cim segueix substancialment la via normal de pujada sobre el vessant sud, i és un mica complexa pero no massa dificil; atenció a les  fites, que son per tot arreu: algunes indiquen la via de pujada, altres la de baixada, altres…

Seguiu aquesta descripció i  tornareu a possar els peus a terra .... segur!

Es recorre al revés el tram descrit fins a la feixa anular (la desgrimpada de III° es pot evitar amb un rapel  a equipar utilitzan una esquerda formada per un bloc encastat sota el gros “macigno” amb fita al vèrtex del camí.

Es recorre cap a l’esquerra (descendint; est) el sender de la feixa anular uns 80 m. fins arribar sobre un profund diedre (grans fites; es veu la Cima Petita).

Sobre l’esquerra del mateix (mirant la vall) hi ha una cadena per rapel (fita grossa).

1° RAPEL: 20 m. es rapela fins a un repisa amb dos PITONS CIMENTATS (reunió de la via de pujada). Dels PITONS CIMENTATS (dels que també es comú rapelar) s’atravessa cap a l’esquerra (descendint) a través una petita feixa fins a un anella cementada.

2° RAPEL: 25 m. a través del marge fins sota a un punxo on hi ha un altre anella.

3° RAPEL: 25 m. ens porta sota la base del diedre a un posterior ancoratge.

4° RAPEL: 25 m. es rapela directament a la terrassa detrítica de sota. Sobre la terrassa hi ha moltes fites. Descendim per uns esglaons fàcils fins desembocar al canal de l’esquerra (cara a la vall) de dos paral.lels.

Sota aquest surt sobre una canal de fons detrític. (Possibilitat de rapelar a través d’un tram de paret situat més la dreta; anella sobre la dreta per RAPEL de 10 m. o en desgrimpada de IIº).
Es recorre breumente el fons d’aquesta canal gravosa que ens porta a una “forcelletta” sobre la dreta on trobarem un spit amb maillon.

5° RAPEL: 50 m. es rapela directament, primer per esglaons i després a través una paret vertical, fins a una canal (noves fites) que baixa de una “forcelletta”  a la nostra esquerra (a la dreta la gran terrassa de la paret sud, plena de fites i traces).

Es remonta per fècils roques (I°) fins a la “forcelletta” (direcció a la Cima Petita), més enllà de la qual ens porta el  fil d’ un gros bloc encastat.

Des d’aquí es veuen  les graves del canalone entre la Cima Gran i Cima Petita, el nostre punt d’arribada.

6° RAPEL: 50 m. (o 25+25) es rapela per una profunda canal fins al fons gravos.
Es camina en baixada a l’esquerra fins a girar un esperó.
El passem i baixem a l’esquerra uns 50 m. a través de traça ben marcada amb fàcil grimpada (I°; possibile RAPEL sobre una anella ) fins a guanyar les graves quasi a la base de la Cima Petita.

2 - 3 horas des del cim.

Un cómode sender es durà al Rif. Auronzo en 15 min.

 

 
Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Comentarios
Enviado por Alnat el miércoles 15 de noviembre de 2006

“Vam fer la via aquest estiu. És una gran clàsica, les dificultats són moderades, sols vam trobar un llarg que apretava una mica i hi havien forces pitons (el més maco, és clar). No dóna sensació d'estar en una gran paret, doncs hi han multitud de feixes que tallen la continuïtat. Aixó sí, només veureu els següents 30 o 40 m, no més. La ressenya la deixareu de consultar al 5é o 6é llarg, deixeu-vos portar pel vostre instint.....
Via a fer absolutament.

salutacions grimpaires

alfons”
Añadir nuevo comentario

Usuario de Madteam.net No usuario




Vista Previa

 
 
 
 
 


Contactar con Administrador Madteam.net (David Oliveras) (este NO es el contacto del club exc. madteam)


© David Oliveras 1997 - 2017Licencia de Creative Commons | Nota Legal | Política de cookies | BLOG
 
Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para asegurarte una mejor experiencia. Al usar nuestro servicio, aceptas el uso de las mismas. Pulsa para ver más información sobre las cookies