La web original de MadTeam, online desde 1997
Entrar | Registrate
Madteam > Rutas y Reseñas » Senderismo » Serralada Litoral Catalana » Cales de Palafrugell i E.N. Castell - Cap Roig
 
 
 
 
 
 
Añadir reseña | Subir track

Cales de Palafrugell i E.N. Castell - Cap Roig

Senderismo  

Zona: Serralada Litoral Catalana · Costa Brava   Autor: Amunt!



Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Introducción L?excursió proposada recorre bona part de la vuitena etapa del sender de costa G.R. 92, però escapçada al seu inici (que es troba a Begur), per evitar les zones urbanitzades i el pas per la carretera, i al seu final (que és a Palamós), per poder gaudir de forma complerta dels paisatges que ofereix l?Espai Natural Castell - Cap Roig, que farem perimetralment. Com passa en aquests tipus de camins de ronda, no ens trobarem davant de cap desnivell important (el punt més elevat és el Far de Sant Sebastià, que s?aixeca a 178 mts. d?alçada), però ens farem un tip d?anar pujant i baixant, per accedir a les cales per les que discorre la ruta, que de la manera aquí explicada requereix de dos vehicles, però que es pot fer aprofitant el servei d?autobusos de la zona o bé de forma circular, sortint i arribant al Cap Roig, a Calella de Palagfrugell, com a punt de referència.
Una cosa a tenir en compte és que es tracta d?una caminada que cobreix una distància superior als 20 quilòmetres, i, a l?estiu, bona part s?ha de fer exposada al sol, per tant, convé sortir d?hora per evitar el riscos d?insolació i portar força aigua, ja que tan sols trobarem fonts en les zones urbanitzades.

Mapas y Croquis
Zoom Mapa

Fotos
Puig dels Frares i Cala Pedrosa)
Puig dels Frares i Cala Pedrosa
Salt de Romaboia al Cap de Sant Sebastià)
Salt de Romaboia al Cap de Sant Sebastià
Cala El Golfet a Calella de Palafrugell)
Cala El Golfet a Calella de Palafrugell
Perfill rocallós de l'E.N. Castell Cap Roig)
Perfill rocallós de l'E.N. Castell Cap Roig
Cala Estreta)
Cala Estreta

Descripción

D?aquesta manera, deixarem un cotxe a una esplanada que hi ha al final de l?Avinguda Costa Brava de Calella, en el punt on comença la carretera que porta al reconegut jardí botànic instal.lat en aquest indret, on trobarem un panell informatiu i el pal indicador dels trams del G.R. 92 inclosos en aquest sector de la Costa Brava.

Amb l?altre vehicle cal tirar enrere fins a la rotonda que porta a Palafrugell i seguir en direcció a Tamariu, petit barri d?aire pescador, al que s?entra pel Carrer de la Perica i que s?acaba a la Riera, que és on hem de cercar lloc per estacionar (cosa una mica difícil a l?estiu). Un cop situats a la Riera de Tamariu, iniciarem la ruta en sentit mar, per trobar-nos al Passeig Marítim i a la seva Plaça de Pere Patxei.

A la nostra dreta veurem unes escales que pujen i els primers senyals blancs i vermells del G.R. 92 (de mida inferior als habituals, però força evidents), tractant-se d?un tram que coincideix amb el camí de ronda de la població. Baixem a la Platja dels Lliris, la travessem i tornem a pujar un tram d?escales. Seguint el litoral, arribem a Sa Perica, espai molt rocallós, on el camí desapareix per complert, podent considerar-se de fet com l?únic tram perdedor de la ruta. Hem de tenir en compte que la cala s?ha de travessar de punta a punta, passant pel costat d?una casa de pescadors (que queda a la dreta), en la que tornem a veure els senyals del G.R. Com a referència, cal dir que s?ha d?arribar a un petit torrent, a l?altra banda de les roques, on, des de fa anys, hi ha un arbre caigut al mig de camí, que ens serveix de guia, ja que, fins i tot, té pintats els senyals del sender.

Un cop salvat aquest obstacle, pujarem arran de costa, fins arribar a un bosc de pins força frondós, que seguirem perimetralment en el sentit horari, fet que ens permeterà tenir una bonica panoràmica del morro del Puig dels Frares, que amaga al seu interior la Cala Pedrosa, que s?intueix a la dreta. Una mica més endavant, ens incorporem a un camí ample que agafarem cap a l?esquerra i que en lleugera pujada ens ha de dur a un punt on s?estreta, fins arribar a una bifurcació. Si anem per la dreta, abandonarem el G.R. 92 i de forma planera ens evitarem la baixada a la Cala Pedrosa, però ens perdríem un dels punts més interessants de la ruta. Per tant, seguim les traces del sender, que ara es torna descarnat, però perfectament protegit per una barana de fusta. Després d?una baixada decidida en ziga-zagues, entrem de plé a la Cala Pedrosa, que com el seu nom indica està formada per pedres i còdols de mida considerable. És un indret molt feréstec i amagat, a l?estar encaixonat pels turons que el tanquen, amb dues construccions de pescadors.

El sender remunta una frondosa torrentera, que acaba a la cala, passant pel mig de les dues cases, fent-ho de forma directa, amb alguna que altra giragonsa, incorporant per la dreta a mitja pujada el camí que ve de la desviació que haviem deixat en l?anterior bifurcació.

Un cop s?ha acabat l?ascens, ens trobem amb un paisatge completament diferent al que veiem fins ara, ja que arribem a un pla d?aspecte rural, on enllacem amb una pista que seguirem a mà esquerra, ja sense deixar-la, passant per alguna que altra cruïlla que hem d?ignorar. Al final, abans d?entrar en un bosc, la pista s?estreny i es converteix en un camí, que de nou va guanyant alçada, amb alguna que altra ziga-zaga, que algun punt resulta confusa, per tant cal estar atents a les senyals del G.R., que són força clares. Poc després d?un tram graonat i quan s?intueix que el pendent s?acaba, arribem a un tram, ja molt proper al far de Sant Sebastià, on hi ha instal.lada una barana que protegeix l?anomenat Salt de Romaboia, mirador que permet contemplar els penya-segats d?aquest cap (punt més elevat de l?excursió), sobre els quals s?aixeca una ermita dedicada al sant, que data del segle XVIII, i que forma part d?un conjunt d?edificacions completades per les estances d?una hostatgeria i el restaurant, davant de les quals veiem les restes d'un poblat ibèric. El Far de Sant Sebastià, inaugurat l?1 d?octubre de 1.857, està considerat com el que té un pla focal més alt i més potent de tot el litoral català, encara que actualment està totalment automatitzat.

En la zona d?accès a l?aparcament hi ha una balconada que permet contemplar en tota la seva extensió el litoral de Llafranc i Calella, fins al Cap Roig, i Les Gavarres.

És just en aquest punt on ens trobem amb el primer tram d?asfalt de la ruta, ja que el sender coincideix amb el Passeig de Pau Casals, que hem de seguir de forma descendent, fins que, quan ja ha passat a dir-se Passeig de Carles Vilà, just sobre el port nàutic de Llafranc, a mà esquerra baixen unes escales que porten justament a l?entrada d?aquesta instal.lació esportiva, on comença el Passeig Cipsela de la localitat, que hem de fer en la seva totalitat, fins arribar al Carrer Francesc de Blanes, punt on a mà esquerra trobem les anomenades Escales de Garbí, per les que pujarem fins arribar a un dels camins de ronda més freqüentats i més ben arreglats de la Costa Brava, que aquí rep el nom de Passeig de Xavier Misserachs, en memòria d?aquest conegut fotògraf. El camí circula entre les edificacions i la costa, seguint fidelment la línea d?aquesta, fins que després de passar una antiga torre de guaita, veiem davant nostre el poble de Calella de Palafrugell, un dels més ben conservats de l?Emporrà, malgrat que el turisme no li és aliè.

El camí de ronda s?acaba i hem de baixar per l?esquerra a la Platja del Canadell i després pujar per unes escales per trobar el seu passeig. La travessia de Calella és un dels atractius de la ruta, per tant podem fer-la com ens convingui, encara que resseguir-la arran de mar, passant per sota les arcades que porten a la Plaça del Port Bo és probablement la més coneguda. Sense deixar de caminar en primera línia costanera, veurem que el carrer pel que anem, anomenat Estrabau, de cop s?enfila, quedant a banda de mar un petit cap rocós, dit Punta dels Barricaires, entre les caletes de la Platgeta i el Port Pelegrí, que és un bon mirador.

En la primera cruïlla hem d?agafar el Carrer dels Canyers, fins arribar a unes escales que porten a l?Hotel Sant Roc. Just a tocar la paret d?aquest, el sender gira 90º a l?esquerra (no cal fer el darrer tram d?escales), per voltar-lo i, davant de la seva terrassa, iniciar un nou tram de camí de ronda, arreglat, però no urbanitzat com el de Llafranc, que baixa de forma graonada, entre pins i roques, oferint-nos unes esplèndides vistes sobre Calella i la seva costa retallada, per pujar i sortir, però per pocs metres al Passeig dels Forcats, on unes noves escales el tornen a baixar de nou en direcció al mar per un tram molt arreglat, a estones pla i a estones graonat, en el que trobem diversos túnels i diferents caminets que baixen a les petites cales que anem deixant. Just quant davant nostre veiem una paret de roca força dreta, el camí de ronda gira a la dreta per pujar per unes llargues escales que moren a una plaça, que dóna pas al Carrer dels Castellets. Aquestes roques amaguen una de les cales més boniques de Calella, anomenada El Golfet, a la que s?accedeix per unes escales que hi porten directament.

Cal esmentar, que en el moment de fer l?excursió, degut a una sèrie d?esllavissades, que s?estan reparant, l?accés a aquest tram del G.R. 92 està prohibit, per tant s?han d?agafar unes altres escales que porten al Carrer Cap de Planes, que també va a parar al Carrer dels Castellets. Tot i que hi ha advertències del tall del camí, no diu enlloc la possible l?alternativa per no perdre la traça del sender.

Un cop a la zona urbanitzada, pujem les escales de l?esmentat carrer, que desemboca a l?Avinguda Costa Brava. Ara girant a mà esquerra, seguim poca estona en lleugera pujada aquesta via força transitada, fins arribar al lloc on hem estacionat el primer vehicle.

Ens trobem en un ample replà, on a mà esquerra surt la carretera que porta al Jardí Botànic de Cap Roig i davant nostre tenim el rètol explicatiu de les rutes que ofereix l?Espai Natural Castell - Cap Roig. Just al seu darrere hi surten dues pistes, nosaltres hem d?agafar la de l?esquerra, tancada actualment per una barrera, que ja no permet el trànsit rodat per a vehicles de motor en tot l?espai protegit.

El G.R. 92 avança en lleu pujada per un sender molt ample, que es va endintsant en el bosc. Hem de deixar un desviament que hi ha a mà dreta i seguir en el sentit de la marxa. La pista fa una girada a la dreta i arriba a una esplanada on hi ha cruïlla de camins, just en el Puig de Terme (139 mts.). El de l?esquerra va en direcció al mar i segueix les fites vermelles de l?itinerari que més endavant farem i que serà el nostre punt de retorn, per tant, continuarem per un camí carreter que no canvia l?orientació per la que venim. Cal fer constar que encara que sembli un garbuix, realment sobre el terreny no hi ha, en principi, cap mena de possibilitat de pèrdua, tota vegada que la senyalització està molt clara i definida.

Ara el camí va fent la seva senda suaument, per un espès bosc de pins i alzines sureres, deixant-nos veure a estones el mar i a estones la plana, fins arribar a les anomenades Roques d?Ase, on hi ha instal.lada una tabla d?orientació i des d?on tenim una panoràmica força àmplia de la costa palamosina.

Voldria deixar constància d?un fet singular: Els mapes d?itineraris que anem trobant al llarg d?aquest tram de la ruta diferencien clarament el Puig de Terme de les Roques d?Ase, no obstant, la descripció que del sender hi ha aq la web de la F.E.E.C. fa coincidir els dos indrets en un mateix punt. S?ha optat per la primera opció, per ser la que han utilitzat els encarregats de la senyalització de l?espai natural, com s?observa en la fotografia aèria que acompanya a forma de mapa aquest text.

El sender fa un gir sobtat cap a l?interior i baixa de forma evident, fins arribar a un xalet aillat en mig del bosc, on ens incorporarem a un camí més ample, que està tancat per una cadena que trobarem més endavant. Sense deixar aquesta senda, arribarem a una pista ample que passa per l?accés a un mas, i d?aquí mena a una esplanada on hi ha una cruïlla en la que abandonarem definitivament el G.R. 92, per seguir a mà esquerra en direcció a la Platja de Castell, a la que arribarem passant pel costat de la zona d?estacionament d?aquest paratge protegit, gràcies a la pressió popular. Un cop trepitjem la sorra de la platja, ens diririgim al turó que la domina, la Punta de Castell, que veiem a la nostra esquerra. El camí puja per darrere d?un edifici de serveis bastant malmés, fins arribar a les restes del poblat ibèric, que s?alça dominant tota la badia.

Cal dir que aquest Espai Natural té habilitades diferents rutes, senyalitzades mitjançant unes estaques de fusta clavades al terra amb un color per cada una de elles, sent el sender que ens ha de tornar al Cap Roig el de color vermell.

Un cop visitades les excavacions i ja dintre de la ruta marcada, a pocs metres tenim el mirador de La Foradada, cavitat provocada a les roques per l?acció erosionant del xoc de les aigües, que permet el pas d?embarcacions de poc calat, configurant el conjunt amb la cala tancada per les puntes de Sa Cobertera i Les Faixes Vermelles una imatge força espectacular.

Seguirem el camí una mica elevats, però arran mateix de costa, per una senda molt ben marcada i fressada, de bona pitjada, que ens anirà oferint panoràmiques immillorables d?aquest indret de la Costa Brava. Poc a poc el camí va guanyant alçada fins arribar a una cavitat on comença a devallar, endintsant-se al bosc, incorporant-se per la nostra esquerra el sender blau que ve de la Barraca d?en Dalí, passant més endavant pel costat d?unes cases, per trobar finalment una pista de terra que agafarem cap a la dreta durant uns quants metres, fins veure una nova bifurcació, que també a mà dreta, ens ha de dur a l?alçada de la Cala Canyers, que queda just sota nostre.

Altre cop arran de costa, el camí, planer i molt ben arreglat, ens segueix oferint unes imatges encisadores d?aquest racó de l?Empordà. En una zona on hi ha uns murets de pedra, passem pel costat d?una propietat privada, però d?accés obert, que porta a la Punta del Mirador, quedant-nos les Illes Formigues a l?horitzó i la Cala Corbs, d?aigües d?un blau intens, sota mateix.

Retornant al camí, donem una volta aèria a aquesta cala, tancada per parets verticals, seguint força estona paral.lels a la costa, fins que de cop el sender baixa a la platja, trobant-nos a la sorra de la Cala Estreta, amb un refugi de pescadors, de caire completament diferent a les vistes fins ara, i que dóna pas a altres dues platjes separades entre sí per llengües de sorra i roques, la Cala de Roca Bona i la Cala de Cap de Planes, que anirem travessant fins arribar a un embarcador reformat, denominat de Can Barella, que tanca aquest conjunt.

En el cap rocós que hi ha al costat de l?edificació, s?ha instal.lat un mirador sobre les Illes Formigues, però que, en el nostre cas, no aporta res de nou a les vistes que d?elles hem anat tenint fins ara.

Deixem la sorra de la platja per planejar durant un curt tram altre cop pel camí marcat, que hem retrobat, fins que arribem a unes escales amb una barana de fusta que sobtadament tornen a deixar-nos arran del mar en una petita cala pedregosa que sembla no tenir cap mena de sortida i que ens fa dubtar si anem per la senda correcta (des de l?entrada a la Cala Estreta no trobem cap més fita), però resulta que l?enorme paret vertical que tenim davant nostre té una escletxa prou ample per passar-hi i ens duu a la darrera de les cales de la ruta, que té per nom Cala el Crit.

Per abandonar el litoral pujarem per unes escales que hi ha a l?esquerra de les cases de pescadors, portant-nos a un replà en el bosc, on trobem un nou rètol explicatiu de les rutes d?aquest espai protegit (actualment tancat al trànsit) i l?ample camí forestal de terra que per dintre el bosc va pujant fins arribar al Puig de Terme, punt en el que ens incorporem a la pista del Cap Roig i que, ara a mà dreta, ens ha de dur al punt per on hem iniciat aquest tram de l?excursió.

Cal parar compte, perquè un cop a l?esplanada que hi ha sobre la Cala el Crit, s?intueixen a mà dreta, pintades en els pins, les deteriorades marques blanques i grogues d?un sender de petit recorregut, que si el seguim ens ha de dur també al Cap Roig. Aquest camí va pel bosc fins arribar a una pista que a mà esquerra arriba a les instal.lacions de cultius de flors i plantes del jardí botànic. En aquest punt s?ha de passar per una porta metàl.lica, que sembla que estigui sempre oberta, però ningú m?ho va poder confirmar, per tant, tot i ser una opció vàlida, cal deixar-la en un segon terme.

Un cop feta aquesta caminada, que en la pràctica ve a tenir una durada d?unes set hores, sense comptar amb les parades obligades, haurem pogut comprobar que encara hi ha punts de la Costa Brava on es possible gaudir de l?entorn, sense haver de compartir-lo amb el formigó i les aglomeracions d?altres zones.


Text i fotos: Xavier Romero
Data : Agost de 2.004

 

 
Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Comentarios
Añadir nuevo comentario

Usuario de Madteam.net No usuario




Vista Previa

 
 
 
 
 


Contactar con Administrador Madteam.net (David Oliveras) (este NO es el contacto del club exc. madteam)


© David Oliveras 1997 - 2018Licencia de Creative Commons | Nota Legal | Política de cookies | BLOG
 
Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para asegurarte una mejor experiencia. Al usar nuestro servicio, aceptas el uso de las mismas. Pulsa para ver más información sobre las cookies