La web original de MadTeam, online desde 1997
Entrar | Registrate
Madteam > Rutas y Reseñas » Senderismo » Montserrat » Collbató - Sant Jeroni - Collbató
 
 
 
 
 
 
Añadir reseña | Subir track

Collbató - Sant Jeroni - Collbató

Senderismo  

Zona: Montserrat   Autor: Amunt!



Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Introducción Una de les excursions més interessants que es poden fer al massís de Montserrat, és l?itinerari circular que de Collbató ens ha de dur al monestir, d?aquí a la miranda de Sant Jeroni, punt més alt de la muntanya, i davallar a la Vinya Nova, pel Camí dels Francesos, per tornar al nostre punt de sortida, la vila nadiua del compositor Amadeu Vives. Podriem dir-ne la ruta de les ermites, ja que ens anirem trobant tres pel nostre camí, Sant Miquel, Sant Joan i Sant Jeroni.
Tot i que el desnivell entre el punt de sortida, els 390 mts. de Collbató, i el zenital, els 1.236 mts. de Sant Jeroni, pot semblar important, les característiques i el pendent de la major part dels camins que hem de seguir fan que no tingui una dificultat especial, encara que la seva llargada no el fa aconsellable, al menys en la seva totalitat, a la mainada petita.

Mapas y Croquis
Zoom Mapa

Fotos
El monestir de Montserrat, cada cop més amagat, amb Sant Llorenç del Munt al fons)
El monestir de Montserrat, cada cop més amagat, amb Sant Llorenç del Munt al fons
El Cavall Bernat una de les agulles més característiques del massís)
El Cavall Bernat una de les agulles més característiques del massís
Avui tot sol, sense la colla, a la miranda de Sant Jeroni)
Avui tot sol, sense la colla, a la miranda de Sant Jeroni
Sector de La Talaia des de la miranda)
Sector de La Talaia des de la miranda
La Vinya Nova amb el seu magnífic teló de fons)
La Vinya Nova amb el seu magnífic teló de fons

Descripción

Per pujar de Collbató al monestir seguirem un dels itineraris ja descrits, el Camí de les Bateries o el de la Santa Cova, per les Coves del Salnitre. Per tant, cal situar-nos en el propi cenobi per iniciar la caminada. Dues són les possibilitats que ens permeten pujar fins al Pla de les Taràntules, on es troba l?estació superior del funicular de Sant Joan, i una tercera, que, passant per la Placeta de Santa Anna, ens duu al mateix camí. La primera via és la més còmoda i ens permet estalviar-nos 247 mts. de desnivell, però obviament és la menys muntanyenca, doncs es tracta d?agafar l?esmentat funicular.

La segona és la més llarga, però de bon fer, ja que segueix un camí pavimentat en la seva totalitat, amb uns pendents continuats, però tampoc gaire importants (marcat en verd al mapa). Consisteix en arribar-nos al Pla de Sant Miquel i, en la cruïlla de camins que trobem més enllà de l?ermita, agafar el que puja a mà dreta. Cal dir, que de pujada ja haurem passat per aquest indret, per tant, si no creiem necessari baixar al monestir, podem escurçar força l?excursió, desviant-nos ja cap a Sant Joan. Es tracta d?un sender que inicialment era de terra, però que va ser arreglat per faciltar-hi la pujada i ara està força pavimentat. En poc més de 20?, i després d?un tram força pendent, s?arriba a la carena de la Serra Llarga, quedant-nos clarament a la vista l?ermita de Sant Joan i les restes de l?antic restaurant que hi havia en aquesta contrada. En aquest punt el sender es fa més planer, fins baixar fent una sèrie de revolts, per arribar al Pla de les Taràntules. A la nostra esquerra surt el curt camí que porta a l?ermita, a la que s?accedeix en 10?.

Un cop al Pla de les Taràntules, podem adreçar-nos a un espai de natura que hi ha instal.lat a l?estació superior del funicular, on s?explica l?origen i morfologia de la muntanya. Per seguir la caminada haurem de passar per sota d?una arcada que surt de l?edifici de l?estació i agafar un camí ample (marcat en vermell al mapa), fressat i molt ben acondicionat, amb baranes protectores, que ens permet gaudir de bones perspectives sobre l?àrea del monestir i de la serra de Sant Llorenç del Munt com a teló de fons. Uns metres més endavant, veurem que a mà dreta s?incorpora en pujada un camí que no hem d?agafar, ja que de fet ens portaria, entre altres llocs, a les restes de l?ermita de Santa Anna.

En aquest punt, recordarem que s?ha parlat d?una tercera via de pujada a Sant Jeroni des del monestir. Doncs ara ens trobem amb un dels seus trams d?intersecció. El sender al que ens referim és la famosa drecera, pel Pas dels Francesos (que no hem de confondre amb el que serà la nostra via de baixada a la Vinya Nova), un camí molt directe de pujada des del monestir, però que ens suposarà acabar la jornada amb quasi un miler de graons a les nostres cames (marcat en blau al mapa). Per agafar-ho, cal situar-nos a la Plaça de la Font del Portal, on s?arriba baixant pel camí de Sant Miquel, i en la que hi ha l?accés al funicular de Sant Joan. Mirant de front la font que la tanca, veurem unes escales a mà esquerra. Doncs aquí i així comença la pujada. Passarem per sobre un pont que salva el Torrent de Santa Maria i ens anirem enfilant decididament muntanya amunt, per una sèrie de giragonses graonades, que en un quart, si fa o no fa, ens duran al Pas dels Francesos, imponent esquerda entre dues roques, que travessarem per un nou tram d?escales, amb un pasamà per no pedre l?equilibri, ja que en algun lloc caldrà mig ajupir-se.

Un cop salvat aquest pas, arribarem a una important cruïlla de camins, en un indret que rep el nom de Placeta de Santa Anna, que deixarem enrere, tot remuntant la vall. En pocs metres a la nostra esquerra surt el sender que porta al Pla de les Taràntules, tot just quan comencem a veure de nou un tram d?escales, que no hem d?agafar (per acabar de liar la troca, direm que si es segueix aquest camí arribariem igualment a Sant Jeroni pel Pla dels Ocells, però podem deixar-ho per un altre dia). Creuem el Torrent de Santa Maria i a l?altre banda veurem les restes de l?ermita de Santa Anna. Més endavant tindrem la presència de les canalitzacions que baixen del conegut Pou del Francés i després d?unes ziga-zagues, rebrem per la dreta el camí que ve del Pla dels Ocells, per arribar en poc més de cinc minuts al camí de Sant Jeroni que haviem deixat més amunt.

En aquest punt, on totes les vies d?accés ja coincideixen, cal parar atenció a diverses de les formes més conegudes de la muntanya, que van, d?esquerra a dreta, de la regió de Santa Magdalena o Tebes, amb les seves gorres, fins a la de Sant Salvador, amb noms tan emblemátics com la Mòmia, l?Elefant, la Panxa del Bisbe o la Prenyada. Seguint l?ample, planer i còmode camí, passarem per un altre mirador sobre la vall del monestir, cada cop més amagat, als peus del Gorro Frigi, on es troben algunes de les conegudes vies d?escalada del massís. Al nostre davant ens queda un altre dels monólits de renom, el Trencabarrals, mentre que al fons ja es veuen el Cavall Bernat i Sant Jeroni. Després d?un pas entre roques, hi ha una balconada a mà esquerra, a la que es puja per un tram d?escales, que rep el nom de Mirador de la Serra de les Paparres, des d?on es divisa la plana del Bruc i bona part de tres comarques: Baix Llobregat, Anoia i Penedès.

Conforme anem avançant, el Cavall Bernat i el Cap de Mort cada cop tenen més presència al davant nostre, a l?altra banda de la carena de la vall que seguim.

Més endavant, passarem una zona encimentada travessada pel Torrent de Santa Maria, on, a la nostra dreta, veurem que ve un camí que mena al monestir de Montserrat, tractant-se precisament del sender que puja del Pla dels Ocells, per tant, tard o d?hora, les diferents vies van trobant-se.

De fet estem en una zona força arreglada després dels aiguats que van debastar bona part dels senders del massís, on s?inicia el tram més costerut d?aquest sector del trajecte, si és que no hem vingut, és clar, per la drecera.

El camí de Sant Jeroni gira a l?esquerra i comença a pujar entre alzines, fins que arribem al pla de l?ermita que dóna nom a l?indret. Com la resta d?esglesioles que hem anat veient, arquitectònicament és un edifici senzill, sense cap detall que cridi l?atenció. En aquest punt, podem dirigir-nos a un mirador sobre la Canal del Moro i l?edifici de telecomunicacions que s?aixeca on antigament es trobava l?estació del desaparegut telefèric de Sant Jeroni. Cal agafar un petit corriol que hi ha a la dreta de l?ermita i que en un moment ens permet gaudir d?una bona vista sobre la vall del Llobregat i la plana del Bages i l?esmentada canal.

Tornant al pla de l?ermita, seguirem pujant, fins trobar un tram de camí encimentat, amb forma d?escala i rampa, que ens ha de dur al darrer tram d?escales que hi ha al peu de la roca que mena a la Miranda de Sant Jeroni que ja queda per sobre nostre. Cal esmentar, que a l?esquerra del camí hi ha el Mirador de Mossèn Cinto, aixecat en memória del poeta, a qui es recorda en una placa, amb El Montgròs al seu davant.

Un darrer esforç (ull amb les persones amb vertígen, perqué la baixada pot resultar una mica complicada per la seva verticalitat i la fragilitat del cable de protecció que hi ha instal.lat) ens permet culminar la muntanya de Montserrat.

La miranda és un espai circular, protegit amb una sòlida barana, amb una taula d?orientació. Tot i que ens trobem a tan sols a 1.236 mts. d?alçada, la situació geogràfica del massís, al bell mig del país, fan que la panoràmica sigui amplíssima, amb les properes serres de Sant Llorenç del Munt, Collserola o el Montseny, fins a les cimes pirinenques més destacades, com el Canigó, el Puigmal i la Serra del Cadí, o, al lluny, la Pica d?Estats i l?Aneto, que es veuen força bé en un dia clar. Altres perspectives les tenim sobre la serra del Montsec i també sobre el mar, ja que la taula d?orientació situada al mig de la miranda assenyala en direcció al Montmajor, a la Serra de Tramuntana de Mallorca.

Per veure que d?antuvi ja es tenia en compte la situació estratègica d?aquest mirador, cal recordar les paralules de Jacint Verdaguer: "Per veure bé Catalunya, Jaume primer d'Aragó puja al cim de Sant Jeroni a l'hora en què hi surt lo sol: quin pedestal per l'estàtua! pel gegant, quin mirador!".

Un cop hem gaudit de les panoràmiques, recularem per on hem vingut, però parant molt de compte, ja que l?inici del Camí dels Francesos que ens ha de tornar a Collbató no és gaire evident (marcat en groc al mapa). Es troba justament a la dreta de la senda per la que hem pujat, en un petit graó que surt del sender asfaltat, a poc menys de 100 metres del punt on comencen les escales de pujada a la miranda, poc abans d?un marcat revolt que va cap a l?esquerra.

El camí està assenyalat amb marques marrons, tot i que en un principi també hi trobarem de grogues i fins i tot blaves. Qui pensi que el camí que agafarem és còmode com els que hem fet fins ara, va errat, tota vegada que es un sender que en la seva major part va amagat entre el bosc i el sotabosc, per tant, moltes vegades no veurem on posem els peus, a trossos és pedregós, i per tant costa de mantenir l?equilibri, i si a tot això afegim que els aiguats van deixar força malmesos alguns trams, l?aventura està servida.

La ruta ja està descrita en sentit contrari en l?apartat de ressenyes, per tant seguirem a l?inversa els detalls que s?expressen en la mateixa, per donar per acabada aquesta llarga, però entretinguda excursió.

Text i fotos : Xavier Romero
Data : Setembre de 2004

 

 
Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Comentarios
Añadir nuevo comentario

Usuario de Madteam.net No usuario




Vista Previa

 
 
 
 
 


Contactar con Administrador Madteam.net (David Oliveras) (este NO es el contacto del club exc. madteam)


© David Oliveras 1997 - 2018Licencia de Creative Commons | Nota Legal | Política de cookies | BLOG
 
Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para asegurarte una mejor experiencia. Al usar nuestro servicio, aceptas el uso de las mismas. Pulsa para ver más información sobre las cookies