La web original de MadTeam, online desde 1997
Entrar | Registrate
Madteam > Rutas y Reseñas » Senderismo » Pirineo » El Montardo per Cavallers
 
 
 
 
 
 
Añadir reseña | Subir track

El Montardo per Cavallers

Senderismo  

Zona: Pirineo   Autor: Amunt!



Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Introducción Entretinguda i molt agraïda excursió a un dels cims emblemàtics de la Vall d?Aran, el Montardo, que amb els seus 2.833 mts. d?alçada, es converteix en un extraordinari mirador, amb una àmplia panoràmica de 360º sobre els cims i les valls que l?envolten. Tot i que la seva ascensió clàssica sol tenir lloc des del Refugi de la Restanca, al sector aranès, en aquest cas es proposa pujar per Cavallers, a la Vall de Boí (Alta Ribargorça), fet que ens permetrà gaudir del conjunt lacustre que hi ha a la seva capçalera, a l?entorn del Refugi Ventosa i Calvell. És una caminada llarga, que supera els 15 kms. entre anar i tornar, amb un desnivell aproximat als 1.050 metres, però que no es fan feixucs, ja que, fins que no s?ha d?assolir el cim, no hi ha trams de pendents pronunciats. De totes maneres, la presència del refugi al bell mig de la ruta, fa que aquesta es pugui dividir en dues jornades.


Mapas y Croquis
Zoom Mapa

Zoom Croquis

Fotos
L'Estany de Cavallers durant la característica tormenta de tarda)
L'Estany de Cavallers durant la característica tormenta de tarda
L'Estany Negre, amb el refugi Ventosa i Calvell al seu costat, amb els Besiberris i la Serra de Tumeneia al fons)
L'Estany Negre, amb el refugi Ventosa i Calvell al seu costat, amb els Besiberris i la Serra de Tumeneia al fons
L'Estany de Travessani amb el reflex de les serres esmentades en l'anterior imatge)
L'Estany de Travessani amb el reflex de les serres esmentades en l'anterior imatge
Vista de l'Estany de les Monges i el de Travessani, pujant el Montardo, al fons la Punta Alta)
Vista de l'Estany de les Monges i el de Travessani, pujant el Montardo, al fons la Punta Alta
Els estanys de Restanca, Cap deth Port i de Mar, des del cim del Montardo)
Els estanys de Restanca, Cap deth Port i de Mar, des del cim del Montardo

Descripción

Per arribar a Cavallers, ens situarem a la carretera N-230, entre El Pont de Suert i Vielha. En sentit ascendent, poc després de passar la primera d?aquestes capitals comarcals, trobarem a mà dreta un cruïlla que mena a la Vall de Boí, per la carretera local L-500, que seguirem, fins al punt on deixa al balneari de Caldes, a partir del qual es converteix en una estreta i sinuosa, però ben asfaltada, pista de muntanya, que finalitza a la part inferior de la presa de Cavallers, a 1.783 mts. d?alçada, junt a les antigues instal.lacions, ja abandonades, de la companyia Enher, encara que hi ha un refugi lliure adosat a l?edifici principal. En aquest lloc trobarem una zona acondicionada per estacionar el vehicle.

L?inici de l?excursió el tenim a la mateixa pista per la que hem vingut, ja que, ara a peu, la seguirem en sentit ascendent fins a situar-nos a l?alçada de la passarel.la de la presa, que no cal travessar, ja que el camí voreja en la seva totalitat aquesta riba de l?estany. És una senda planera, però que en algun punt es presenta pedregosa, per tant cal parar compte. La vista, a l?altra banda del llac, sobre el Comaloformo i els Besiberris és cada vegada més encisadora. A l?arribar al lloc on el Riuet d?Estany Negre aboca les seves aigües al pantà, entrem de fet dins dels límits del Parc Nacional d?Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, per tant, a partir d?aquest instant seguirem unes fites de fusta pintades de groc que anem trobant pel camí. Un graonet més amunt ens sorpren el Pletiu de Riumalo, extensa planúria herbada solcada per les aigües del riu, que es travessa per un pontet si el nostre objectiu fos el Besiberri Nord, però que en aquest cas obviarem, ja que seguirem per la seva riba esquerra. Més endavant, el camí s?enfila i es passa el riu per un pont de ciment, on comença un llarg tram de giragonses que ens fan guanyar alçada ràpidament. La senda és molt evident, peró ens segueixen acompanyant les fites de pedra i fusta. Al cap d?una estona de ziga-zagues, el camí s?endinsa en direcció est, passat el Barranc de les Llastres de la Morta, per acabar en un grau superior del terreny, dominat per les roques de granit, per tant, la traça del sender es perd i les fites es fan valdre. És un tram més planer, on el riu sembla pedre força i va dibuixant petits meandres.

Saltant a estones entre el rocam i altres caminant pel sender, tenim a la nostra dreta un collet, al que no hem d?arribar, ja que ens duria a l?Estany Negre, sino que ens anirem decantant cap a l?esquerra, guanyant alçada, fins que a l?horitzó veiem la teulada del refugi. Ara el camí planeja, en un indret conegut com Pas de l?Osso, i poc abans d?iniciar-se el darrer tram de pujada que ens duria al Ventosa i Calvell, situat a 2.215 mts. d?alçada, sobre mateix les fosques aigües del llac, que queda enclotat a la dreta, veiem a mà esquerra un rètol que ens indica la direcció a l?Estany de Travessani i al Port de Caldes. Si no tenim pressa, una aturada al refugi ens permetrà fer acopi d?aigua i gaudir del seu entorn, on hi destaca el Pic de Comalespada i la Punta Alta al sud, els Besiberris i la Serra de Tumeneia a l?oest i les Agulles de Travessani sobre nostre, sense oblidar l?Estany Negre, enfonsat entre les pedres.

Tornant a la ruta i seguint de nou les fites, pujarem de forma plaent per un terreny herbat, portal d?entrada a un bonic conjunt lacustre que ens acompanyarà fins els peus del Montardo. Un petit estanyol que deixem a l?esquerra dóna pas a l?Estany de Travessani, als peus del pic i les agulles homònimes. Més endavant i encara més enganxat al rocam de les agulles, trobem l?Estany Clot. Cal dir, que entre aquests llacs principals, anem trobant altres estanyols que fan que el nostre caminar sigui plaent, ja que el lleu desnivell pràcticament ni es nota.

Així arribem a un collet on cal parar compte, ja que és una cruïlla de camins, ambdós fitats amb les estaques grogues de fusta. El sender que surt a la dreta va a parar al Port de Caldes, mentre que el de l?esquerra, que hem de seguir, duu al Coll de Crestada o Coret d?Oelhacrestada en aranès. Un cop dins d?aquesta senda ja veiem al davant nostre, però encara força allunyada, la silueta del Montardo.

Salvat de nou un petit coll arribem a l?estany més relevant de la zona, el de les Monges, al peu mateix del Tuc del seu nom, bonica cubeta d?aigües blaves i tranquil.les, que formen una magnífica estampa visual. L?anem seguint en la seva totalitat per aquesta riba, de forma planera i evident, seguint les fites, encarant-nos finalment per un prat inclinat en direcció al Coll de Crestada (2.475 mts.), per al que no cal arribar-hi, ja que uns metres per sota seu, ens trobem amb la traça del G.R. 11-18, que hem de seguir, però a mà dreta, en direcció al Port de Caldes, encara que tan sols durant uns metres, ja que quan el sender comença a guanyar alçada, a la nostra esquerra s?inicia un camí, amb evidents fites de pedra, que és el que ens ha de dur fins al cim. Tot i que no hi ha cap rètol que ho indiqui, és un sender tant trepitjat (aquí ja coincideix amb la ruta clàssica de Restanca) que no té pèrdua, més si tenim en compte la gran quantitat de fites de pedra (les de fusta ja no hi són) que trobarem.

És el tram més dur de l?excursió, ja que el grau d?inclinació s?incrementa, peró com anem pujant en continuades ziga-zagues, guanyem metres força ràpidament. Cal dir, que encara no hem tingut a la vista el pic del Montardo pròpiament dit, sino que és el pedregós Montardo Petit qui ens acompanya en l?ascensió. De totes maneres, després d?un reguitzell de giragonses, davant nostre s?obre un coll, albirant-se ja la mole a la que ens dirigim i una extensa vista de la Vall d?Aran i els cims que la tanquen pe nord. Aquí comença un tram carener de camí planer i fàcil, que es dirigeix al coll que separa els dos pics de la muntanya, el Coth de Montardo. El sender de l?esquerra duu de forma ràpida al Montardo Petit (2.781 mts.), mentre que el de la dreta porta al nostre objectiu, al que s?arriba en un darrer esforç, per un sender costerut.

El cim del Montardo és rocós i de no gaire grans dimensions, però, si el dia acompanya, ofereix una panoràmica immensa. Al nord destaca la Vall d?Arties i al seu fons el Tuc de Maubèrme, a l?oest el Tuc de Molières, l?Aneto, la Maladeta i el Posets, que també es deixa veure, just per sota tenim el Lac deth Cap deth Port i el de Mar, a redós del Refugi de la Restanca i el seu llac, per l?est destaca el Port de la Bonaigua, el Pic d?Amitges, el Tuc de Saboredo, el de Colomèrs o el de Ratera, mentre que pel sud, els cims que ens han acompanyat, Punta Alta, Besiberris, etc., segueixen sent presents.

La tornada la farem pel mateix camí, sent difícil trobar una drecera per escurçar-la, ja que es tracta d?una ruta lineal.

 

 

Text i fotos : Xavier Romero

Data : Agost de 2005

 

 

 
Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Comentarios
Añadir nuevo comentario

Usuario de Madteam.net No usuario




Vista Previa

 
 
 
 
 


Contactar con Administrador Madteam.net (David Oliveras) (este NO es el contacto del club exc. madteam)


© David Oliveras 1997 - 2018Licencia de Creative Commons | Nota Legal | Política de cookies | BLOG
 
Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para asegurarte una mejor experiencia. Al usar nuestro servicio, aceptas el uso de las mismas. Pulsa para ver más información sobre las cookies