La web original de MadTeam, online desde 1997
Entrar | Registrate
Madteam > Rutas y Reseñas » Senderismo » Pirineo » Estany d´Ascorbes
 
 
 
 
 
 
Añadir reseña | Subir track

Estany d´Ascorbes

Senderismo  

Zona: Pirineo · Vall Ferrera   Autor: Amunt!



Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Introducción És evident que la Vall Ferrera és una de les zones preferides a Catalunya pels excursionistes, per la grandiositat del seu paisatge, la qualitat dels seus cims i perqué guarda una de les joies pirinenques més preuades, la Pica d´Estats. Aixó, no obstant, no impedeix que no pugui acollir també altres possibilitats, diguem-ne més familiars, que permetin fer gaudir, bàsicament a la mainada, d´un magnífic entorn d´alta muntanya, amb les seves crestes, els seus plans, rius, valls, llacs, etc., sense necessitat de que la seva preparació hagi de ser extraordinària.
Una de les excursions que es poden incloure en aquest apartat és la pujada als Estanys d´Ascorbes (o Escorbes), que amb una mica més d´esforç és pot completar fins als Estanys de Baiau. La caminada, que entre anar i tornar cobreix uns vuit quilòmetres, té una durada pràctica en pujada d´unes tres hores, mentre que de baixada podem retallar-ne una, salvant en total un desnivell d´uns 560 mts. Cal afegir que no té cap mena de pèrdua, tota vegada que segueix fil per randa el traçat del G.R. 11, per tant, les seves marques blanques i vermelles, així com fites de pedra en alguns sectors, ens aniran guiant tota l?estona.

Mapas y Croquis
Zoom Mapa

Fotos
El Pla de Boet)
El Pla de Boet
El Pla d'Arcalís i el Riu de Baiau)
El Pla d'Arcalís i el Riu de Baiau
Pla de la Coma de l'Orri)
Pla de la Coma de l'Orri
Serreta dels Lavans (sobre el Pla de Baiau))
Serreta dels Lavans (sobre el Pla de Baiau)
Estany d'Ascorbes i Pic de Vallpeguera)
Estany d'Ascorbes i Pic de Vallpeguera

Descripción

L?inici de la ruta a peu el trobem a la zona de La Molinassa, que es on estacionarem, a on s?arriba per una pista forestal, d?uns 12 kms. de llarg, que ve del poble d?Àreu, darrer nucli habitat de la vall i per tant punt final de la carretera L- 510, a la que s?accedeix per la L-504, des de Llavorsí. El seu estat, quan no hi ha neu, és correcte per vehicles tot terreny, però per turismes normals cal anar parant compte en alguns trams, per evitar problemes mecànics de difícil solució.

La Molinassa, a 1.810 mts. d?alçada, és una zona arbrada on sembla haver-hi amagat a l?esquerra un pont pel que pasa el sender pirinenc francés A.R.P. i que també porta a la zona de Baborte. Una mica més endavant, trobem una barrera que impedeix el trànsit rodat i que dóna pas a un dels indrets més bonics de la contrada, el Pla de Boet (1.860 mts.). Mentre pujem per la pista en direcció al pla, també a mà esquerra queda el camí que duu al Refugi de Vallferrera i d?aquí a les vies d?ascensió a la Pica d?Estats i altres cims i zones lacustres de la zona.

Cal dir que ja estem integrats en el sender G.R. 11 (en cotxe, per la pista, el travessem vàries vegades), i un cop arribats al pal indicador que hi ha a l?entrada de la vall, l?hem de seguir en sentit ascendent. En pocs metres s?estreny i deixa de ser un camí carreterer, que lleument es va enfilant, sent una excel.lent balconada sobre el Pla de Boet, que ens va quedant cada cop més avall, a la nostra esquerra. Paulatinament el sender va guanyant alçada i travessem un torrent, fins arribar a nivell del Riu de Baiau, que presenta una llera amb grans pedres i còdols de color blanc, que contrasten amb la verdor de l?entorn.

Ens trobem a uns 2.000 mts. d?alçada, en un indret conegut com el Pla d?Arcalís, tancat a la dreta pel Clot de l?Olla i els seus pics, deixant a la vista, a l?altra banda, la Pica Roja. Veurem un pont de fusta sobre les aigües clares del riu, que no hem de travessar (al menys ara), ja que el G.R. segueix per la seva riba esquerra. Metres més endavant, a la dreta i enlairat sobre una gran roca en forma de balma, trobem un senyal metàl.lic amb una fletxa on està perforada la paraula ?Baiau?.

Tornem a guanyar alçada per un camí pedregós, però molt fressat i en general de bona petjada, que ens duu a un altre petit pla, a 2.150 mts., on descansa la Coma de l?Orri, que queda a la dreta. Seguim remuntant, fins que tenim davant nostre, en tota la seva extensió, la carena de la Pica Roja i el Port de Boet, antic pas que permetia creuar aquesta serralada als habitants de la Vall Ferrera i la veina comarca de l?Arieja, amb l?evident camí que del Pla de Boet s?enfila cap el coll.

Ara el sender canvia la seva orientació, ja que tendeix a girar a la dreta, i ens va oferint una panoràmica molt àmplia del Pla de Baiau als nostres peus, amb la Serreta dels Lavans que el tanca a llevant.

Per qui tingui bona vista o dugui algun sistema òptic d?aproximació d?imatges, sobre una graonada rocallosa que veiem al sud-est, en el sentit de la marxa, es distingeix el Refugi de Baiau, edifici metàl.lic que serveix d?aixopluc per les persones que fan aquesta travessa pirinenca.

Ara ja en una zona de terrasses, pràcticament despoblada d?arbres, anem avançant entre roques i prats, quedant a la nostra esquerra el curs accidentat del Riu de Baiau, mentre que nosaltres pujem de forma continuada, però no gaire pronunciada, fins arribar a l?Estany d?Ascorbes, a 2.370 mts. d?alçada. És un llac no gaire gran, però molt harmoniós, tancat pel Pic de Vallpeguera, que a l?estiu convida a provar les seves aigües, molt clares, ja que les seves ribes estan tapissades d?herba i pedres planes. L?estanyol de dalt, que queda al darrere nostre i a la dreta, és bastant més petit, però de característiques similars.

Com hem dit al principi, hi ha la possibilitat d?ampliar l?excursió fins als Estanys de Baiau, que es troben a uns tres quarts d?hora de l?indret en el que estem, seguint les traces del G.R. 11, però per una coma pedregossa i amb un pendent bastant més pronunciat que el fet fins ara. Poc a poc, mentre pujem, la vista del refugi es va fent més clara. S?ha de travessar el torrent que fa d?eixidor de l?estany i en una darrera pujada arribem a l?Estany mitjà, d?on seguirem per la seva riba dreta que ens alçarà a una petita elevació on hi ha instal.lada aquesta edificació metàl.lica de la F.E.E.C., que vigila les aigües del circ lacustre, inaugurada al setembre de 1.981, en memòria del disortat muntanyenc Josep Mª Montfort.

La baixada la farem pel mateix camí, encara que a l?alçada del pont de fusta del que hem parlat, podem optar per una variació. I és travessar-l?ho i seguir unes marques rodones grogues amb la petja negre d?un ocell que formen part d?una sèrie d?itineraris de natura existents a la zona. Aquest camí s?interna al Bosc d?Arcalís, enllaça amb el que baixa del Port de Boet i va a parar al mateix Pla de Boet, per tant, pot ser una variació a tenir en compte.

Ull de totes maneres a un fet curiós, i és que el circuit dóna l?impressió d?estar pensat per ser fet en el sentit horari, ja que aquestes marques grogues només les trobes de cara si el fas a l?inrevés de la marxa que portem, però el camí és prou evident com per no perdre?s dins la boscúria.


Text i fotos : Xavier Romero
Data : Agost de 2.004

 

 
Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Comentarios
Añadir nuevo comentario

Usuario de Madteam.net No usuario




Vista Previa

 
 
 
 
 


Contactar con Administrador Madteam.net (David Oliveras) (este NO es el contacto del club exc. madteam)


© David Oliveras 1997 - 2018Licencia de Creative Commons | Nota Legal | Política de cookies | BLOG
 
Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para asegurarte una mejor experiencia. Al usar nuestro servicio, aceptas el uso de las mismas. Pulsa para ver más información sobre las cookies