La web original de MadTeam, online desde 1997
Entrar | Registrate
Madteam > Rutas y Reseñas » Senderismo » Parc Natural Sant Llorenç del Munt » La Mola pel Coll d´Estenalles
 
 
 
 
 
 
Añadir reseña | Subir track

La Mola pel Coll d´Estenalles

Senderismo  

Zona: Parc Natural Sant Llorenç del Munt   Autor: Amunt!



Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Introducción Per aquells a qui la pujada a aquest emblemàtic cim del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l?Obac des de Can Pobla els hi sigui massa curta, una altra possibilitat, igual de clàssica que l?anterior, d?ascendir a La Mola és fent-ho des del Coll d?Estenalles, ja que es una ruta força més llarga, a l?atravessar la serra de nord a sud en la seva pràctica totalitat, fet que ofereix la possibilitat d?anar contemplant la natura d?aquest indret i les àmplies vistes que es van obrint al nostre pas.
La distància total a recòrrer, entre anar i tornar, ve a ser d?uns dotze quilòmetres, amb un desnivell d?uns 230 metres, que es fan de forma còmoda, per un camí senyalitzat, sense cap altra dificultat que algun curt tram costerut, per tant, és una excursió apta per a tothom, encara que, per la seva durada, als més menuts els hi pugui resultar feixuga.

Mapas y Croquis
Zoom Mapa

Zoom Croquis

Fotos
Montserrat des del cim del Montcau)
Montserrat des del cim del Montcau
El Montcau des del camí de la Carena del Pagès)
El Montcau des del camí de la Carena del Pagès
Vista de La Mola des de dintre una de les cases dels Òbits)
Vista de La Mola des de dintre una de les cases dels Òbits
El Morral del Drac, amb els emblanquinats cims pirinencs al fons)
El Morral del Drac, amb els emblanquinats cims pirinencs al fons
La capçalera absidial del monestir de Sant Llorenç, al cim de La Mola)
La capçalera absidial del monestir de Sant Llorenç, al cim de La Mola

Descripción

L?inici de la caminada (a 873 mts. d?alçada) es troba a l?edifici del Centre d?Interpretació del Coll d?Estenalles, al peu mateix de la carretera BV-1221, entre Terrassa i Navarcles, en el seu punt quilomètric 14,800, on hi ha habilitades diverses zones d?estacionament graonat. Sortint de la capital vallesana per la seva Ronda Nord, l?accés al Parc Natural està senyalitzat a la corresponent rotonda (la carretera també duu a Matadepera).

Davant mateix de la porta principal de l?antiga caseta pels peons caminers, surt una pista asfaltada, que en continuada pujada va endintsant-se al bosc. En el punt on la pavimentació més recent s?acaba i la pista planeja, veurem que a la nostra esquerra surt un camí de terra que és la via d?accès al Montcau (de 1.056 mts. d?alçada), variant (*) que pot tenir-se en compte, ja que el camí de baixada del cim es retroba més endavant amb el sender pel que anem. La pista, ara amb un asfalt més deteriorat, surt del bosc i ens queda davant nostre el característic perfil del Montcau, que anem resseguint, per un sinuós tram pràcticament pla, fins arribar al Coll d?Eres, un indret força ombrívol, amb grans alzines, on hi ha un monòlit de pedra dedicat a Joan Maragall, i que és cruïlla de camins (aquí ve a parar l?altra via d?accés al Montcau a la que ens hem referit).

A partir d?ara ens hem d?anar fixant en les fites metàl.liques de color verd amb un quadret vermellós que trobem clavades al terra per seguir la nostra caminada fins al cim (a 1.107 mts. d?alçada). Agafarem un camí ample, ja de terra, que deixa el coll i es va endinsant en el bosc d?alzines, en lleugera, però continuada pujada, resseguint l'anomenada Carena del Pagès, tot i que com va per dintre d'un frondós bosc d'alzines, no sembla un cordal. En un moment donat, veurem que el camí agafa una tonalitat fosca, com si estiguéssim caminant per sobre de cendres, i és que passem per una zona en la que anys enrere s?obtenia carbó vegetal, activitat ja abandonada al massís.

Més endavant, s'arriba a una cruïlla. A la nostra esquerra surt un ample sender que porta al Pla de Les Pinasses i a la Font Flàvia. Nosaltres hem de seguir per la dreta i veurem que, de sobte, davallem per un tram trencat, on cal parar compte amb els pedrots, fins que tornem al pla, en un punt, on hi ha, a mà esquerra, el trencall de duu, en pocs minuts, al Cingle dels Òbits, indret on s?hi ha trobat sepultures que indiquen la presència de població en aquesta zona a la fi de l'Edat Antiga i on podem veure una de les edificacions característiques de la zona, les balmes obrades, habitacles construits aprofitant les roques. La perspectiva que des d'aquest punt és té sobre La Mola és una de les millors del massís.

Tornant al camí principal, veurem que és més estret, però torna a ser, passat l?entrebanc anterior, pla i fressat, per dintre el bosc, en un tram no tant espés com l'anterior, arribant a un punt on sortim a la carena de Sescorts, obrint-nos a la nostra esquerra una bonica panoràmica sobre els cingles i les capricioses formes dels blocs de roques tallades, que en aquest punt, gràcies a l?erosió, tenen un cert aspecte montserratí. Tanmateix, també tenim al davant el perfil clàssic de La Mola i a la dreta una àmplia vista dels turons de l?Obac. En el punt on s?acaba el camí carener, fem una nova forta devallada a l'esquerra per un terreny una mica irregular, fins arribar a un collet dins del bosc, on trobem una cruïlla de camins. Per l?esquerra baixa el sender que porta a l?ermita de Santa Agnés, però encara mès a l?esquerra tenim la possibilitat de gaudir del Morral del Drac, curiosa formació monolítica, que tè dues grans escletxes al seu interior, força accesibles, una de les quals mena sobre la vertical del cingle. A sobre seu hi destaca una creu metàl.lica.
Situats de nou a la senda principal, veurem que a les fites s?incorpora el color groc, ja que per la dreta s?uneix una altra via de pujada al cim, que ve de Can Pobla, per la Canal de l?Abella.

Durant un curt tram, seguirem en pujada el camí fressat, però estret, fins que ens trobem de front amb un rocam inclinat, per on hem de pujar, malgrat que sembli que la ruta correcta segueixi sent la planera. No hi ha pèdua, perquè les fites aquí son molt seguides. Guanyarem alçada en diagonal per les roques (cal parar compte amb la panoràmica que en aquest punt, però al darrere nostre, tenim sobre el Morral del Drac), fins que entrarem de nou al bosc, per una estreta canal, on el camí, ara força esberlat i pedregós, fa un gir brusc i es torna costerut. Al sortir d?aquest tram, arribem a un espai obert, que mena a l?ampli prat herbat que dóna pas al darrer pendent, just sota el monestir, edifici romànic d?estil llombard, dedicat a Sant Llorenç del Munt, aixecat pels monjos benedictins, al segle XI, construit amb careus extrets de la pròpia muntanya. Dins del conjunt arquitectònic adosat al monestir, hi ha una oficina d?informació del Parc Natural, així com un restaurant.
A l?esplanada exterior hi veurem una taula d?orientació que ens permet distingir els cims que conformen l?ampli perfil muntanyenc que tenim a l?abast, que completen la panoràmica que es té sobre Collserola, el Vallès Occidental, el Bages i el Baix Llobregat, amb el mar com a teló de fons.

La tornada la farem pel mateix camí, encara que cap la possibilitat d?haver deixat un vehicle a Can Pobla i baixar pel Camí dels Monjos (itinerari descrit en un altre ressenya) o pel Canal de l'Abella, fet que escurça notablement l?excursió.
 
(*) Variant del Montcau : Un cop deixem la pista pavimentada, iniciem un tram de pujada per l'específica roca conglomerada que es dóna en aquest indret. Seguim unes fites metàl.liques de color verd, que van guanyant alçada fent giragonses, per un terreny cada cop més pelat. Arribarem a un coll rocós, a on s'incorpora un camí per la dreta, que és per on baixarem. A partir d'aquest punt, la pujada és força dreta i aèria, i la farem per on millor ens vagi, fins i tot, si ens cal, amb l'ajuda de les mans. El cim del Montcau és llarg i estret, amb una fita geodèsica i una taula d'orientació de pedra. La panoràmica és sorprenentment amplíssima, ja que, per exemple, es veu del Canigó fins a la Maladeta, passant per la major part dels pics pirinencs catalans. És una pujada curta, que s'agraeix, encara que als més petits la punta final els hi pugui resultar un xic complicada. La baixada, pel camí que hem esmentat abans, que gira a l'esquerra, ens durà al Coll d'Eres per la carena de la muntanya.


Text i fotos : Xavier Romero
Data : Abril de 2005

 

 
Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Comentarios
Añadir nuevo comentario

Usuario de Madteam.net No usuario




Vista Previa

 
 
 
 
 


Contactar con Administrador Madteam.net (David Oliveras) (este NO es el contacto del club exc. madteam)


© David Oliveras 1997 - 2018Licencia de Creative Commons | Nota Legal | Política de cookies | BLOG
 
Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para asegurarte una mejor experiencia. Al usar nuestro servicio, aceptas el uso de las mismas. Pulsa para ver más información sobre las cookies