La web original de MadTeam, online desde 1997
Entrar | Registrate
Madteam > Rutas y Reseñas » Senderismo » Pirineo » Pic de Cimet
 
 
 
 
 
 
Añadir reseña | Subir track

Pic de Cimet

Senderismo  

Zona: Pirineo · Vall d'Orlú (Arièja)   Autor: Amunt!



Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Introducción Poques vegades la denominació d’un cim pot ser tant injusta amb qui designa com la del Pic de Cimet, una muntanya piramidal i isolada, situada sobre mateix de l’estany de Naguille als límits occicentals de la Reserva Natural d’Orlú a la comarca de l’Arièja.
Des del cordal del Tarbesó al Roc de Bragues o des del Balbona, per exemple, crida l’atenció per la seva figura, que sembla voler competir amb la seva veina, l’estètica Dent d’Orlú. No és una muntanya excesivament alta, ja que el seu punt zenital es troba a 2.423 mts. d’alçada, però, per la seva ubicació, ofereix unes immenses panoràmiques sobre les serralades del seu entorn i d’altres de més llunyanes i, per la seva morfologia, obliga a qui vulgui pujar-la, a fer-ho amb els cinc sentits, ja que la seva empinada cresta final, tot i no tenir gaire pasos de grimpada, a estones, és una mica aèria, poc propícia per a qui pateixi vertígen.
La ruta natural de pujada la podriem situar per la coma de les Gnioles, des de les Forges d’Orlú, seguint el traçat del sender de les muntanyes d’Ax fins a la presa de l’estany de Naguille, però representa haver de salvar aproximadament uns 1.500 mts. de desnivell. La ruta aquí descrita surt d’una vall paral.lela, la d’Orgeix ja que una pista de muntanya, en força bon estat, ens permet escurçar l’ascensió.








Mapas y Croquis
Zoom Mapa

Fotos
Pic del Cimet des del coll de les Clotes)
Pic del Cimet des del coll de les Clotes
El vessant pel que cal pujar al cim)
El vessant pel que cal pujar al cim
Darrer esperó de la cresta)
Darrer esperó de la cresta
L'estany de Naguille)
L'estany de Naguille
La carena del pic dels Estanyols des del coll de les Clotes)
La carena del pic dels Estanyols des del coll de les Clotes
El pic de Cimet des de la Dent d)
El pic de Cimet des de la Dent d

Descripción

Aproximació
L’entrada a l’esmentada pista la trobem just a la sortida del poble d’Orgeix, on veurem un pont de pedra a la nostra dreta que travessa el riu. El punt és inconfusible, per l’enorme crucifix que esguarda el seu accés. Per arribar a aquest petit nucli, cal travessar la frontera per Puigcerdà i seguir la carretera estatal francesa N-20 en direcció a Andorra. Per estalviar-nos revolts podem dirigir-nos a Ax a través del túnel de Pimorent o be fer-ho pel seu coll. Tot just a l’entrada d’Ax i a mà dreta veurem un trencall que mena a Orlú, que és per on girarem fins arribar al poble d’Orgeix. Un cop passat el pont comentat, veurem la cruïlla del G.R. 107 o Camí dels Bons Homes, que marxa a la dreta, mentre que la pista s’endinsa encarada al SE (a la data de la sortida hi havia un filat pel bestiar que cal retirar). És una pista que en bona part està asfaltada, on només s’ha d’anar en compte als pasos a gual de les torrenteres. Hem de seguir sempre el traçat natural de la pista, que puja en fortes llaçades vall endins, deixant al marge alguna que altra desviació que anirem trobant, primer a l’esquerra i més endavant a la dreta, la darrera de les quals és la que porta al coll de Joux, seguint les traces del G.R. 107, que passem de llarg. Trobarem la cabana de l’Anyell Mort i unes instal.lacions pel bestiar, fins que arribarem a una esplanada, on la pista queda tancada per una barrera, que és on deixarem el vehicle i començarem l’excursió. Estem a 1.420 mts. d’alçada.
El consell comarcal de les valls d’Ax ha editat una guia de rutes fitades pels seus estanys i aquí veurem el rètol que mena al d’Aigua Llonga (Le Lac d’Ayguelonge).

Descripció de la ruta
El primer tram de l’ascensió coincidieix amb el sender de l’estany, per tant, un cop travessada la barrera, seguirem pista amunt, fixant-nos amb els senyals de pintura groga que ens serviran de pauta força estona. La pista fa un revolt a la dreta i immediatament ens desviarem per un trencall a l’esquerra, endintsant-nos al bosc. Estem a l’alçada de la cabana de la Jaça dels Cizarols, amagada al vessant obac de la muntanya a l’altra banda del riu. Poc a poc ens aproparem a la llera del riu d’Orgeix i seguirem fil per randa, però una mical alçats, la seva riba esquerra (orogràficament parlant). En un punt on hi ha un salt d’aigua destacat, el sender s’enfila a la dreta i va a parar a una pista, que seguirem aigües amunt. La pista s’acaba i esdevé de nou un corriol que, de forma costeruda i emboscada, ens mena a una nova pista, que seguirem igualment cap a l’esquerra fins arribar a una ample prat herbat (1.640 mts.), tancat a l’horitzó pels pics de l’Home a l’esquerra i l’imponent Perdrix a la dreta. A l’entrada del pla veurem una cabana tancada.
Travessem el riu per dos troncs de fusta i seguim els senyals grocs fins arribar a un poste indicador que hi ha al mig de l’herbei i que ens recorda el destí del sender.
No deixem el corriol i, uns 50 mts. més amunt i a l’esquerra, veurem un torrent que baixa de la carena que tanca la coma. Aquest és el punt crític a nivell d’orientació de la sortida. Cal girar 90º en direcció al torrent i pocs metres abans d’arribar-hi ja veurem un camí fresat i ben traçat que puja en diagonal, de nou per l’esquerra, en direcció al bosc. Hi ha una pedra amb una gran fletxa groga que sembla indicar-nos per on cal anar, però, segons com, no la veus fins que no hi ets a sobre.
A partir d’aquí entrem en un camí molt ben definit (hi ha un parell de puntets grocs a l’inici, peró ja no trobarem cap més indicació), que puja de forma molt decidida, a estones en curtes giragonses i d’altres recte amunt, sempre propers al torrent.
Quan sembla que estiguem a punt d’arribar a la carena, arran mateix de l’aigua, el sender deriva en flanqueig a l’esquerra, allunyant-se de la seva llera i per un terreny herbat amb una inclinació molt més moderada que fins ara, ens fa saltar a l’altre vessant de l’anomenat Serrat d’en Sur (1.970 mts.), quedant-nos davant nostre un ample pla amb enormes blocs de pedra escampats al seu aire. Sense necessitat de travessar-lo, seguim pujant, arran del fil rocallós que ens queda a la dreta, fins arribar a una planúria superior, a 2.025 mts., on hi ha una moderna cabana de pastor i un tancat pel bestiar. També hi ha una font, al costat d’un bivac i un orri, darrer punt on trobarem aigua.
Estem sota mateix del cordal del pic dels Estanyols i la collada a la que ens hem de dirigir es perfila a la dreta, al final d’una pala inclinada que puja en diagonal, per un terreny herbat, que cal seguir. Hi ha traces de sender, però la direcció resulta tant evident que, podem anar per on volguem. Un cop arribats al coll de les Clotes (o d’en Sur) a 2.260 mts. d’alçada, el paisatge i l’ambient de la sortida canvia radicalment. En primer lloc, perquè ja es veu el nostre objectiu i tota l’estesa de muntanyes que fins ara no se’ns mostraven. Cal fer esment a que la collada per on hem de baixar no és la primera que ens trobem, extremadament escarpada i tallada, sino una que hi ha uns metres més endavant, després de pujar l’elevació arrodonida que la tanca pel sud. Un cop a la portella, cal buscar l’accés al sender just arran de la paret esquerra d’aquest relleu. Els primers metres tenen la seva gràcia, al ser molt penjats, però ràpidament el camí gira a la dreta i de forma còmode ens deixa al llom que en semicercle ens portarà als peus del cim, seguint el sentit contrari a les agulles del rellotge.
Des del collet on comença l’ascensió al pic de Cimet, a 2.270 mts., la panoràmica visual sobre l’estany de Naguille enclotat a la dreta i la serra dels Estanyols a l’esquerra és fantàstica, com ho és la profunda i engorjada vall que s’obre entre els dos pics, travessada per un curt i dret torrent que se’n diu de Riufred.
Per accedir al cordal encrestat que ens ha de dur al nostre objectiu final, cal seguir un rastre de sender que s’enfila pel llom pedregós de la muntanya, sense cap dificultat i sense necessitat de fer servir les mans. La pujada és directa i dreta, però a l’hora molt evident. A mitja cresta, arribem a una zona rocallosa on cal grimpar una mica (en cap cas passarem del Iº), combinant-se a partir d’ara els pasos de roca amb trams més estrets d’aresta, que es fan més palesos conforme ens anem apropant al cim, on tot just cal superar un esperó estret i aeri, pocs metres abans d’accedir a l’objectiu de la jornada, el pic de Cimet, on un pal metàl.lic fa de fita. L’únic problema que pot haver en aquest cordal encrestat és el vertígen, ja que hi ha algun curt pas amb estimball, per a la resta, es pot fer sense cap mena de dificultat.
Amplíssimes panoràmiques s’albiren des d’aquest punt, amb un domini visual total sobre la Vall d’Orlú i la seva Dent, que queda just a l’altre banda, encarats a nord.
En més de 200º a l’horitzó, tenim, entre altres, el Tarbesó, Balbona, Roc Blanc, Baixollada, Terrers i Morters, Portella Gran, Puig Peric, Cometa, Grava, Coma d’Or, Puigpedrós de Lanós, Auriol, etc. I, sota nostre, l’estany de Naguille i una mica més alçat el de Dérou, arrodonit i enclotat. Per l’altre vessant veiem les muntanyes nord-andorranes i la serra de Saint Barthelemy. Val la pena gaudir d’aquesta vista, d’un sector que sempre queda una mica al marge de les excursions habituals i que, a poc que indaguem, trobem sorpreses com la que aquí es detalla.

La tornada la farem pel mateix camí, tot i que, si anem bé de temps i de forces, un cop arribats al coll de les Clotes, en lloc de baixar a la plana on hi ha la cabana i la tanca pel bestiar, podem flanquejar la carena dels Estanyols per accedir, sense cap problema, llevat d’una petita grimpada final, al seu evident pic, de 2.350 mts. d’alçada. 
D’ell fins a l’esmetat pla, és qüestió de baixar sense pèrdua possible, ja que tot està a la vista, pel llom de la muntanya.

Temps aproximats de pas
Punt de sortida a primer pla amb cabana : 30’
Pla a Serrat d’en Sur : 1 h
Serrat d’en Sur a coll de les Clotes : 45’
Coll de les Clotes a collet pre-cim : 20’
Collet al cim : 40'
Cim a Serrat d’en Sur : 1 h 25’
Serrat d’en Sur a punt de sortida : 1 h 30'
Total : 6 hores 10 minuts

Altres dades
Distància : 11,800 kms.
Desnivell positiu acumulat : 1.040 mts.
Temps real invertit : 7 h 50’

Galeria de fotos
http://amunt.madteam.net/galerias/2009-12/5611-pic-de-cimet/

Text i fotos : Xavier Romero
Data : Novembre de 2.009

 

 
Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Comentarios
Enviado por Titi el jueves 1 de septiembre de 2011

“Gracies per la ruta la farem akest cap de setmana. Em pots dir on podem comprar les rutes fitades dels llacs k dius al teu escrit? Merci”
Añadir nuevo comentario

Usuario de Madteam.net No usuario




Vista Previa

 
 
 
 
 


Contactar con Administrador Madteam.net (David Oliveras) (este NO es el contacto del club exc. madteam)


© David Oliveras 1997 - 2018Licencia de Creative Commons | Nota Legal | Política de cookies | BLOG
 
Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para asegurarte una mejor experiencia. Al usar nuestro servicio, aceptas el uso de las mismas. Pulsa para ver más información sobre las cookies