La web original de MadTeam, online desde 1997
Entrar | Registrate
Madteam > Rutas y Reseñas » Senderismo » Pirineo » Pic de Finestrelles per la Vall d'Eina
 
 
 
 
 
 
Añadir reseña | Subir track

Pic de Finestrelles per la Vall d'Eina

Senderismo  

Zona: Pirineo · Alta Cerdanya   Autor: Amunt!



Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Introducción Llarga, però molt variada, excursió, que ens ha de permetre assolir, pel vessant nord, dos dels cims de l?olla de Núria, el Puig de Núria i el Pic de Finestrelles, dues muntanyes que es poden considerar de pas, tota vegada que, probablement per l?anomenada d?altres pics de la mateixa carena, no és gaire freqüent que siguin l?objectiu final d?una sortida. No és una caminada complicada, al no presentar pasos exposats, al menys lliberada del mantell nival, però, la distància a recòrrer és molt superior a la de les rutes normals pel Santuari de Núria, ja que s?aproxima als deu quilòmetres fins al coll, més un altre quilòmetre i mig fins al pic, salvant tantmateix un desnivell de 1.228 mts.

Mapas y Croquis
Zoom Mapa

Zoom Croquis

Fotos
El Pla de la Beguda, punt on la Vall d'Eina s'eixample i dóna pas a la seva Coma)
El Pla de la Beguda, punt on la Vall d'Eina s'eixample i dóna pas a la seva Coma
La Vall d'Eina tancada per la Serra dels Clots a l'esquerra i la carena del Cambradases a la dreta, al mig, el Pla de la Beguda)
La Vall d'Eina tancada per la Serra dels Clots a l'esquerra i la carena del Cambradases a la dreta, al mig, el Pla de la Beguda
Des del Coll d'Eina tenim una bona panoràmica del seu pic, amb el Noufonts en el mateix cordal i la resta de muntanyes que tanquen l'olla de Núria)
Des del Coll d'Eina tenim una bona panoràmica del seu pic, amb el Noufonts en el mateix cordal i la resta de muntanyes que tanquen l'olla de Núria
El Puig de Núria o del Coll d'Eina, amb la carena que l'uneix al Noufonts)
El Puig de Núria o del Coll d'Eina, amb la carena que l'uneix al Noufonts
El Santuari de Núria des del cim del Finestrelles)
El Santuari de Núria des del cim del Finestrelles

Descripción

Per arribar al punt de sortida, s'ha de prendre com a referència la localitat de Puigcerdà, i agafar la carretera transfronterera que duu a la Guingueta d?Ix i d?aquí seguir per la N-116 en direcció a Perpinyà, fins arribar, passat Sallagosa, a un trencall a mà dreta que mena en 2 kms. al poble d?Eina, per la D-29. Travessarem el nucli urbà i seguirem per la carretera D-33, en direcció a Llo, fins trobar una doble corba dreta-esquerra en la que hi veiem uns rètols de pàrking, tant a l?entrada, com a la sortida de la girada. En aquest indret habilitat per a fer-ho, a 1.599 mts. d?alçada, és on deixarem el vehicle. Cal parar compte, abans de començar a caminar, ja que hi ha vàries pistes i camins, i també oblidar-nos dels senyals blancs i vermells del G.R. 36, ja que no els hem de seguir. D?aquesta manera, veurem un petit rètol groc que mena a la Reserva Natural d?Eina i al coll del mateix nom, on hi diu que hi ha 18 kms. de camí, estimant un temps aproximat a les cinc hores, dades que no s?ajusten a la realitat, com podrem comprovar. En la cruïlla on tots els camins conflueixen, hi ha una petita edificació i un cartell d?obra amb les indicacions de la Reserva Natural. De les tres possibles vies, la més ample, que marxa clarament a la dreta, ens duria a Llo, per tant no la seguirem, la del mig, que és una pista que travessa un prat lleugerament alçat que hi ha al davant nostre, entra al bosc, fa unes ziga-zagues, fins que s?orienta a l?est en direcció al riu i rep per l?esquerra el camí que ve directe del pàrking, que és el que segueix les indicacions del rètol groc esmentat. Aquest, un cop deixada la zona d?estacionament, entra al bosc, s?estreny i va guanyant alçada, fins que conflueix amb la senda que puja d?Eina, a la que s?incorpora. La pista s?enlaira en direcció sud, quedant-nos el riu a l?esquerra, però per sota nostre. A partir d?aquí, tot i que es van incorporant senders i corriols, ja no hem de patir per si anem o no per la senda correcta, ja que el camí és molt evident. Estem dins el Bosc del Quer, espesa boscúria de pi negre, que ens acompanyarà força estona. Pista amunt, veurem que a la nostra dreta passa un canal de rec, anomenat del Mas Rondola, que travessarem per un punt on hi ha una tanca metàl.lica pel bestiar. Poc a poc, el camí es va fent més estret i passa a convertit-se en un sender, molt fressat i còmode, que travessa de nord a sud aquesta Reserva Natural d?Eina, immens jardí botànic, que a l?estiu s?omple de colors, per tant no és d?estranyar que Jacint Verdaguer, en el seu poema Canigó, digués: ?Com jardinera, la Vall d'Eina els mostra, al vèurels serrejar per la muntanya, la faldada de flors que, a la Cerdanya, aboca al nèixer cada jorn d'abril?. Així, entre el riu, els arbres i les plantes, anem guanyant alçada de forma molt suau, en un entorn de natura en estat pur. Deixarem a l?esquerra, una mica enclotada, la resclosa que controla el cabal del canal de rec, tornarem a passar una tanca pel bestiar i després de salvar un graó, arribarem al Pla de l?Orri de Baix, a 2.015 mts., petit prat de pastures, solcat pel riu, tancat a llevant per la carena del Cambradases a la Torre d?Eina. Una mica per sobre de les aigües, en el vessant contrari, es poden veure les restes d?un petit refugi. A partir d?aquest lloc, pràcticament desapareix el bosc i entrem en un gran paratge tapissat de verd. El camí segueix planejant, fins arribar a un segon graó, on el riu forma un salt d?aigua, que ens queda amagat a la nostra esquerra, i que dóna pas a una altra esplanada, al bell mig de la que hi ha un grup de roques que fan de contrafort a les aigües dels torrents que baixen a banda i banda de les muntanyes. Més endavant trobem el Pla de la Beguda, a 2.335 mts. d?alçada, que és la porta natural d?entrada a la coma que ens ha de dur al nostre objectiu. Davant nostre ja tenim el perfil de la serralada, destacant-hi a l?esquerra la Coma d?Eina i al recte el Puig de Núria i la carena que l?uneix al Pic de Finestrelles, mentre que el coll al que ens dirigim i el Pic d?Eina romanen encara amagats. Per la dreta queda tancat per la Serra dels Clots. Fins aquest indret haurem caminat poc menys de set quilòmetres, salvant un desnivell de 776 metres, però es fan de forma tant planera que l?esforç és mínim. Aquest és un bon punt per abastir-nos d?aigua, ja que més endavant costarà de trobar-la.

El sender segueix pel prat, enfilant-se una mica, per després planejar i canviar d?orientació, començant una llarga pujada en diagonal, que acaba en un petit replà, davant mateix la carena de la Torre d?Eina amb el pic del mateix nom, que ara sí es veuen, encara que el seu coll queda amagat per un turonet que hem de salvar. A partir d?aquest punt, a uns 2.480 mts., l?inclinació és cada vegada més notòria i després d?unes quantes giragonses, arribem al Coll d?Eina (o de Núria), situat a 2.683 mts. d?alçada. És un coll pregon, que a la seva esquerra té el Pic d?Eina, al que s?arriba de forma ràpida, seguint el la carena, per un camí molt evident, quedant al seu darrere el Pic de Noufonts. La nostra senda és justament a l?inversa, ja que s?ha de seguir el llom de la muntanya en direcció contrària, cap a la dreta, pujant recte per un tram costerut que després de passar per un fals cim amb una fita de pedres, arriba al Puig de Núria (o del Coll d?Eina), de 2.794 mts., petita elevació de terreny amb bones panoràmiques sobre els cims que envolten el Santuari, la vall per la que hem pujat, la carena que uneix el Pic d?Eina amb el Cambradases, i més al lluny, cims com el Bastiments, el Pic de l?Infern o els Pics de Racó.

Seguim el camí carener, que curiosament arriba a un punt lleugerament més elevat que el pic, per començar a baixar fins a una petita aresta, que es passa sense problemes, on comença la darrera pujada que ens ha de dur al Pic de Finestrelles, punt zenital de l?excursió, situat a 2.827 mts. d?alçada. És un pic poc definit i allargassat, amb una panoràmica bastant similar a la de l?anterior, encara que el Santuari de Núria i les seves instal.lacions queden més a la vista, així com les properes comes de Finestrelles i de l?Embut.

Per fer la tornada, tenim tres possibilitats, una és obviament desfer el camí pel que hem vingut, la segona, seria baixar al Santuari de Núria, agafar el cremallera i enllaçar a Ribes de Freser amb la Renfe fins a Puigcerdà, on hauriem d?haver deixat un cotxe a l?anada, i, per la tercera, dedicarem unes línes més, ja que és força complerta, a més de molt atractiva i recomenable.

Aquesta seria tornar per la Coma de Llo i les Gorges del Segre (*). Si és així, baixarem el Pic de Finestrelles, en direcció sud-oest, primer per un sender força inclinat i trencat, que va fent giragonses, i que dóna pas a un tram pràcticament horitzontal per sota una cresta, que acaba al Coll de Finestrelles, de petites dimensions, que amb els seus 2.604 mts. d?alçada, és el més baix de l?olla de Núria, davant del qual, seguint el cordal, aniriem a parar al Pic de Segre o al Puigmal. Des d?aquí, en direcció est, és a dir, a l?esquerra, baixariem per la Coma de Finestrelles fins a les dependències del Santuari, però nosaltres ho farem en sentit contrari, en direcció a la Coma de Llo, que és força evident, com ho és la pista de terra en la que hem deixat el vehicle d?enllaç, que queda molt enfonsada al centre mateix de la vall que tenim al lluny. Seguirem a partir d?ara unes marques de pintura blaves, encara que hi ha fites d?altres colors, vermell i groc bàsicament, per un pendent pronunciat sobre un sender de pedra esmicolada, on cal parar compte amb les relliscades. Al cap d?una estona, passades unes roques blanques, arribem a una cruïlla, a uns 2.500 mts. d?alçada. Nosaltres hem d?agafar el camí que baixa decidit a la dreta, ja que si anèssim rectes (seguint els senyals grocs) ho fariem pel sender habitual de pujada a Núria des de la localitat d?Er, que passa per les Fonts del Segre i pel Coll de Segalera. El nostre camí baixa fent contínues ziga-zagues, amb una inclinació notable, encara que el terreny ja no és tant trencat com al principi, en direcció a un petit prat herbat, que ja veiem dalt del coll, des d?on val la pena aturar-se per contemplar la serralada de la que baixem. A l?esquerra hi ha una gran bauma que pot servir d?abric en cas de tempesta i també veiem el barranc de la Font Blanca, mentre que el del Segre queda més allunyat. A partir d?aquí, entrem a un bosquet de pi negre i el sender va perdent alçada, per una ampla i arrodonida carena, que va enlairada pel torrent anterior i el dels Collets, que queda a la dreta. És un camí molt fressat, encara que les fites de pedra i els senyals blaus ens van servint de referència, en cas de tenir algun dubte. Més endavant trobem un nou pla herbat, anomenat Els Collets, a uns 2.100 mts. d?alçada, que dóna pas al darrer tram de bosc, aquest més espès, que baixa de forma força directa, amb les seves giragonses, entre els arrels i alguns troncs caiguts, fins dur-nos al vessant superior d?un prat en el que hi ha una tanca pel bestiar i el Refugi de la Culassa, a 1.835 mts., que cal travessar cap a l?esquerra per trobar-nos amb la pista que ens ha de dur fins al lloc on tenim el cotxe. En aquest punt veiem les aigües del Riu Segre, que té el seu naixement a 2.380 mts. d?alçada. Ara tan sols queda caminar per la pista els tres quilòmetres que hi resten fins a la barrera que talla el trànsit, situada a 1.590 mts. d'alçada, per una vall que cada vegada es va fent més estreta, fins a esdevenir un bonic engorjat, que acaba en l?indret on hi ha les instal.lacions dels banys termals de Llo.

(*) Aproximació : Si s?opta per aquesta possibilitat, s?ha de modificar l?inici de la ruta, ja que un dels vehicles l?hem d?estacionar a la pista que segueix l?engorjat que provoca el Segre uns centenars de metres més avall del seu neixement. Per això, quan la carretera N-116 arriba a Sallagosa, cal parar compte amb un trencall que hi ha a la dreta i que mena a Llo, per la D-33, que surt al costat d?uns ninots força curiosos. Poc abans d?arribar al nucli de Llo, veurem a la dreta un rètol que porta als Banys, per una carretera una mica trencada. Doncs la seguirem, passarem les instal.lacions termals, que queden a la dreta, i entrarem de ple a les Gorges del Segre, que seguirem aigües amunt per una estreta carretera asfaltada, que s?acaba en una cruïlla que mena al Mas Paturès, que queda alçat a l?esquerra, i al que no hem d?anar, ja que hem de travessar el pont que tenim al davant i seguir el riu, ara per una pista de terra, durant uns 700 metres, fins que queda tallada per una tanca, on deixarem un dels cotxes. Amb l?altre desfarem el que hem fet, fins a la cruïlla amb la carretera D-33, que agafarem, però, en aquest cas, cap a la dreta, en direcció a Eina. Després d?enfilar-se per uns quants revolts, arriba a un collet i d?aquí baixa suaument, on, poc abans d?entrar a l?esmentada població, ens trobarem amb l?estacionament de la Reserva Natural que esmentaven al principi.

Text i fotos : Xavier Romero
Data : Setembre de 2005

 

 
Enviar a tus amigos      Versión para impresión

Comentarios
Añadir nuevo comentario

Usuario de Madteam.net No usuario




Vista Previa

 
 
 
 
 


Contactar con Administrador Madteam.net (David Oliveras) (este NO es el contacto del club exc. madteam)


© David Oliveras 1997 - 2018Licencia de Creative Commons | Nota Legal | Política de cookies | BLOG
 
Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para asegurarte una mejor experiencia. Al usar nuestro servicio, aceptas el uso de las mismas. Pulsa para ver más información sobre las cookies